“La política la fas o te la fan; en comunicació, el mateix”

En el camp dels mitjans de comunicació, no hi ha discussió.
El president Pujol va batallar molt per fer aquest projecte, però sobretot per fer-lo com el volia fer: una televisió nacional, competitiva, potent, capaç de plantar cara a TVE i després a les televisions privades.

I tant. El que fa el govern és donar unes freqüències, perquè hauria pogut anar malament, com va ser el cas d'Ona Catalana, però el seu pensament és que no només van ser capaços de crear Catalunya Ràdio, sinó la seva competència.

Clarament. Quan fas política de comunicació, el que estàs fent és planificar i decidir com serà el sistema comunicatiu que operarà en el territori on governes. RAC1 existeix perquè el govern va considerar que per tenir un sector privat potent calia una ràdio autonòmica privada; hauria pogut apostar per emissores privades locals.

També ho van fer els tripartits. Pujol tenia clar que, per reconstruir Catalunya, els mitjans, potents i propis, eren fonamentals. I entenia que una manera d'aconseguir que els mitjans fossin catalans de llengua i de mentalitat és que fossin de capital del país. I fa la reflexió següent: “Al país hi ha tot, però per molt poc catalanistes que siguin, sempre ho seran més que qualsevol mitjà espanyol, que, poc o molt, sempre és anticatalà.”

Diu Joan Fuster que la política la fas o te la fan. En comunicació, igual. I el 1980, amb un país gairebé fracturat en dos, era molt important que els mitjans ajudessin a cohesionar, que tota la societat catalana tingués algun punt en comú. En la societat de masses, els punts de referència en comú els construeixes amb mitjans de masses, no amb el teatre. Hi ha una cosa que tot el país ha de fer alhora i, si no, ens dividirem, ja sigui mirar La Riera o connectar amb TV3 quan hi hagi una notícia important. Després la gent consumirà el que voldrà i arribarà a Tele 5 i mirarà Gran hermano, però TV3 ha de funcionar com un element de cohesió social. Més tard s'adonen que el sector de la comunicació s'està liberalitzant i amb un sector públic no és suficient.

Hi hauria d'haver una negociació política, no forçar una apagada. Hi ha molta gent que es mira La Riera, però no li tanquis Antena 3 i Tele 5. Hi hauria un període transitori en què el nou estat català hauria de negociar el paper dels mitjans del país veí al seu territori. La raó d'estat aconsellaria reduir al màxim el nombre de canals espanyols, perquè el nou estat català no pot tenir un sistema mediàtic dominat per mitjans de l'estat del qual s'està independitzant, però després hi haurà la raó de la ciutadania, que voldria continuar
veient les televisions.

Però era el model també de la BBC, de la RAI de la majoria de corporacions estatals europees. Ara és molt fàcil dir que s'hauria pogut fer una estructura més lleugera, però abans les televisions públiques eren així: grans, pesants i amb molts canals.

Hi ha una qüestió política de fons que cal tenir en compte. El sistema català de comunicació, sumant CiU i l'acció del tripartit, s'ha fet a contracor de l'Estat espanyol. S'ha construït un sistema comunicatiu amb força evidència autònoma en relació amb l'Estat. El discurs independentista té més presència a Catalunya perquè els mitjans recullen els interessos de la seva ciutadania. Quan reclames mitjans catalans de llengua i de mentalitat vols que prioritzin allò que està més present en la seva societat. És molt normal que els mitjans mostrin el que passa al seu territori i expliquin les coses amb el criteri d'aquí.

Tot indica que sí. El moviment sospitós que hi ha hagut ara amb Ràdio 4 amb la supressió dels magazins... No és que fos una programació independentista i sobiranista! Tot i això, l'estan desmuntant. La voluntat de recentralitzar el sistema mediàtic traient canals a les autonomies no la puc deslligar de la política general de recentralització de l'Estat del PP. Són de dretes, però alguna cosa han après després de veure què ha passat amb 30 anys de polítiques de comunicació aquí. No és una qüestió d'adoctrinament, però sí que és veritat que quan tens agenda pròpia i estàs afavorint que circulin segons quines idees, és evident que tenen més èxit. Sembla normal que els mitjans espanyols defensin els interessos espanyols; els mitjans catalans han de fer el mateix.