La darrera sanció de Joan Carles
El monarca firma la llei que l'allibera de la corona en una cerimònia curta i durant la qual es posa en evidència la seva salut delicada
Felip VI jura el càrrec avui al Congrés amb un discurs que marcarà les seves prioritats
Joan Carles I va sancionar ahir la seva darrera llei, la que el jubila com a cap d'estat a través d'una norma que s'ha fet i s'ha aprovat a corre-cuita. A partir de les dotze de la nit, quan ja va quedar impresa en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), Felip VI es va convertir formalment en el nou monarca, si bé la seva proclamació oficial es produirà avui al Congrés. L'acte de promulgació de la llei va ser solemne –hi va assistir la plana major de les institucions espanyoles–, però es va procurar escurçar al màxim. Amb poc menys de cinc minuts es va llegir la norma i es va repetir el discurs pel qual el rei va exposar els motius de la seva renúncia.
La fredor va acompanyar els gestos de la família un cop el monarca, ajudat per un bastó, s'havia dirigit a la taula per estampar la seva firma. La reina Sofia se li va acostar per fer-li un petó a la galta i el seu successor el va abraçar. A la seva jove, la ja reina Letícia, ni tan sols se la va mirar. Ella es va limitar a aplaudir el monarca mentre vigilava de reüll les seves filles –Elionor, princesa d'Astúries, i la infanta Sofia– per assegurar-se que seguien les normes del protocol. En aquell moment es va poder apreciar la feblesa del rei sortint, que, quan va voler besar la seva néta, va perdre l'equilibri i va caure sobre la cadira. La seva delicada salut és una de les raons per les quals ni tan sols hi va haver discurs de comiat.
A partir d'aquest moment, Joan Carles fa un pas enrere i no acudirà a l'acte de proclamació del seu fill. Una trobada durant la qual la classe política estarà força pendent del seu discurs inaugural. El president Artur Mas i el lehendakari Íñigo Urkullu van ser dues de les principals absències de l'acte d'abdicació d'ahir, però avui sí que seran al Congrés i, sobretot en el cas de Mas, els gestos que pugui fer o no Felip VI cap a les reivindicacions catalanes seran analitzats amb detall.
Al cap i a la fi, el rei vol marcar les línies fonamentals del mandat que enceta i, en aquest sentit, el procés català és un dels assumptes més importants que l'Estat té sobre la taula. En tot cas, ERC i ICV no acudiran a la proclamació.
I, mentre dins els palaus se succeeixen els actes protocol·laris, Madrid bull amb els preparatius del relleu. Des de fa dies, el centre de la ciutat està blindat per la policia per evitar no només que no hi hagi cap incidència durant les diferents celebracions, sinó també per impedir qualsevol expressió republicana.
Fervor patriòtic
Els contraris a una successió per raons de sang seran escombrats dels carrers –s'ha prohibit la celebració de qualsevol manifestació i l'exhibició de banderes republicanes–, mentre que s'han omplert edificis i fanals de banderes espanyoles. Així, tot i que en un primer moment es va buscar una proclamació discreta i austera, finalment s'ha optat perquè el recorregut del Congrés al Palau Reial es converteixi en una mostra del fervor patriòtic ciutadà, per tal que els madrilenys puguin aclamar els nous monarques. Per això es va decidir traslladar l'acte a avui, dijous, perquè és un dia festiu a Madrid.
Aforament urgent i total
Joan Carles I ja no gaudeix del privilegi d'inviolabilitat. El va perdre ahir, després de firmar la llei d'abdicació. Per aquest motiu, el govern espanyol vol tramitar de manera urgent l'aforament total del monarca. Tot i que hi ha tres vies obertes, la que pren més força és la inclusió d'una esmena a un projecte de llei que ja s'està tramitant, ja que és la forma de tramitació més ràpida. Es tracta de la llei de racionalització del sector públic, que retoca una part de la llei orgànica del poder judicial. De fet, dimarts passat el Congrés va ampliar fins demà el termini per presentar esmenes parcials a la normativa. L'aforament que el PP vol donar al rei és un aforament civil i penal que abraça la seva vida privada i al qual mai ningú ha tingut accés des de la restauració de la democràcia. D'altra banda, el portaveu de Jutges per la Democràcia (JpD), Joaquim Bosch, va afirmar ahir que “no té gaire sentit” que Joan Carles I, un cop ha abdicat i no té funcions públiques, tingui una protecció jurídica pròpia.
