Independentisme ferm

L'auditori Josep Irla de Girona va acollir ahir un debat sobre la consulta sobiranista, i com es farà la independència. Organitzat per SI i i el cercle d'estudis sobiranistes, l'acte va comptar amb la col·laboració d'altres partits polítics –CiU, ERC i la CUP–, a més de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). En el debat hi van participar Uriel Bertran, secretari general de SI, Josep Bosch, coordinador de l'ANC a Girona, Fermí Santamaria, alcalde de Llagostera per CiU, Jordi Navarro, regidor de la CUP a Girona, i Lluís Sais, portaveu d'ERC a la Bisbal d'Empordà. Van assistir a l'acte una setantena de persones. Va ser un acte de sobiranistes convençuts, i aquest fet va convertir-lo més en un espai d'exposició de la forma per arribar a la independència, i com gestionar-la, que debat real sobre si s'assolirà. Es va dividir en cinc preguntes que els diversos ponents –van ser més ponents que contertul·lis– van anar responent un rere l'altre, amb diferències més de matís que res més. Hi ha els mitjans materials necessaris per dur a terme la consulta? I es farà? Aquesta era la primera (doble) pregunta, que tots els participants van respondre afirmativament. La següent pregunta era sobre si caldria declarar la independència “de forma immediata” en el cas que l'Estat espanyol impedís la consulta. Vaja, que si s'hauria d'anar directament a la declaració unilateral d'independència (DUI). Aquí van estar d'acord en dubtar que l'Estat provi d'enretirar les urnes: “Si ho fan, ja han perdut”, defensava Bosch. Hi estava d'acord Santamaria: “Seria molt fort i perdrien tota credibilitat internacional.” Navarro va mostrar el costat més radical de la CUP: “La llibertat no es demana sinó que s'exerceix”, i va mostrar-se favorable de fer la consulta “sí o sí”. Sais va dir que per fer la DUI caldria un mandat democràtic, ja fos a través de la consulta o d'unes plebiscitàries. Bertran va defensar que la Generalitat no pot acceptar “sota cap concepte” retirar les urnes per ordre de l'Estat, i que si les treu el propi estat, “el Parlament estaria legitimat per declarar la independència i tindrà el poble al darrere”. A partir d'aquí, cada representant va exposar el full de ruta cap a la independència que proposen les seves respectives entitats o formacions polítiques. Tots van defensar els seus matisos, però van estar d'acord en què és essencial tenir el suport explícit del poble, expressat a través de les urnes. Pel que fa a quan serà possible la independència, ningú va voler fer pronòstics, però van coincidir que és millor fer-ho poc a poc però bé que amb precipitació. Sense distreure's, però. També van estar d'acord en valorar que en algun moment o altre caldrà la DUI –amb el beneplàcit de la ciutadania, com dèiem– perquè la confiança en la capacitat de l'Estat espanyol per acceptar la voluntat democràtica dels catalans és nul·la. I com han de ser les negociacions amb el govern de l'Estat per separar-se'n? Una altra vegada van estar essencialment d'acord: passarà per la negociació del deute i tindrà com a contrapartida el reconeixement internacional. Van donar gran importància a la comunitat internacional, perquè pensen que és qui pot empènyer l'Estat a parlar de com separar-se, i trobar una sortida democràtica al conflicte.

En conjunt, va ser un acte per exposar als assistents cap on pensen els diferents partits que anem, què ens trobarem i com s'arribarà a la independència. Però que s'aconseguirà no en tenen cap dubte. La fe és un bon principi per encarar un objectiu tan transcendent.