Iceta en 20 frases

Iceta no enganya. O almenys no pot fer-ho a les persones que segueixen des de l'agost del 2003 una web personal que ha esdevingut amb el temps un exhaustiu recull de textos, escrits o orals a través
de conferències, articles d'opinió, entrevistes a la premsa, estudis i anàlisis per al partit i impressions personals en què l'ara precandidat a dirigir el PSC ha intentat transmetre les seves conviccions polítiques. Idees que, d'altra banda, amb major o menor intensitat continuen sent les mateixes des que el 2003 va inaugurar el web iceta.org, que inclou un dietari que va encetar a pocs mesos de les eleccions que van situar Pasqual Maragall al capdavant de la Generalitat.

“Avui he parlat amb l'Ernest (Maragall) i en Quim (Nadal). Estem d'acord en què la setmana ha estat positiva. Els ferotges atacs d'Aznar a la posició de Pasqual Maragall mostren fins a quin punt s'estimaria més que guanyés Artur Mas.” Amb aquestes paraules Iceta inaugura el dietari que també ens descobreix això: “El primer acte en el qual vaig participar com a orador va ser a favor del sí a la Constitució en un institut de Barcelona; representava la Joventut Socialista de Catalunya.”

La defensa de la carta magna com a eina legal a respectar és una constant en els articles que signa Iceta, fet que no impedeix, però, un suport explícit també a la reforma del text. De fet, les primeres referències a modificar la carta magna les trobem en un article a El País que data del 16 maig del 1997; la web inclou un arxiu de documents que es remunta al 1979, dos anys després d'iniciar la militància al PSC. Sota el títol Cupo, sí; cuponazo, no, Iceta ja reclama la reforma de la Constitució, tot i que la limita a fer possible la modificació del Senat per tal que la cambra alta ofereixi al territori un paper protagonista en la presa de decisions que afecten el territori. En el text ja augurava problemes en el finançament autonòmic a causa de la diferència en els ingressos per càpita que reben les hisendes forals (País Basc i Navarra) respecte a la resta, les de regim comú. Una idea que els socialistes acabarien desenvolupant en el període de Pere Navarro, en què per primer cop es demana que s'acabin els privilegis de la hisenda foral. La bandera del federalisme va onejar amb força el 2010 arran la sentència del TC.

Els últims anys, els textos se centren en el procés sobiranista i en el dret a decidir. En els escrits carrega contra l'ambigüitat que, creu, s'ha instal·lat al voltant del terme dret a decidir, també expressa la seva contraposició frontal al procés sobiranista que el president Mas, amb l'ajut d'ERC, ha encarrilat cap a un “carreró sense sortida”, segons reitera sovint. I pel que fa a la consulta, “el PSC és garant del seny”; ja va apuntar el 2009 en la consulta ciutadana a Arenys de Munt.