Política

Eines contra l'exclusió social

Clara i contundent Exposicions de fotografia, taules rodones, debats, tallers, concerts i obres de teatre volen donar un toc d'atenció sobre la situació de les persones més desfavorides i castigades per la crisi econòmica i política

“Es vol donar
veu als que
els costa
fer-se sentir”

Ens perdonarà l'Eduardo Galeano per utilitzar i traduir un vers del seu poema Los nadies: “Aquells que no entren a la història universal, sinó a la crònica sagnant de la premsa local”, una metàfora cruel que no deixa de tenir la seva consistència quan, massa sovint, els mitjans de comunicació centren el missatge en el caire negatiu dels més desfavorits sense aturar-se a valorar que en situacions de crisi econòmica i social com la que viu l'Estat espanyol, valors com solidaritat, cooperació, resistència o coherència tornen a aflorar amb força i encara que s'aixequin veus ultraconservadores que no es cansen de dir que la lluita per la dignitat dels nadies va contra del sistema, quan, en realitat, busca tornar l'esperança al sector més desfavorit de la societat.

En aquest aspecte, el primer de maig del 2013, el Punt Avui va obrir la nova secció Catalunya Vol Viure amb Dignitat, una aposta clara per donar veu a tots aquells als quals els costa fer-se sentir i que tindrà una presència important en les jornades de juliol.

Com es recull en el vers de Neruda: “Tan sols amb una apassionada paciència conquerirem l'esplèndida ciutat que donarà llum i dignitat a tots els homes.” La dignitat i la llibertat es convertiran en eixos vertebradors d'exposicions, taules rodones, concerts i obres de teatre. Un envit en què s'hi han implicat des de la Coordinadora d'ONG Solidàries de les Comarques Gironines fins als col·lectius pacifistes, els Cristians per la Independència, els Fotògrafs per la Pau o la Taula del Tercer Sector Social.

Entitats com ara Ser-
gi, GRAMC, Càritas, CIEMEN, el Consell de Coo-
peració al Desenvolupament, el Centre Delàs d'Estudis per la Pau, la PAH, Llagostera Solidària o la coral Àkan i escriptors, artistes, fotògrafs, capellans, polítics o periodistes com ara Katy Lladó, Reinald Roca, Joaquim Nadal, mossèn Joan Costa, Salvador Cardús, Miquel Ruiz, Janot Carbonell, Núria Abreu, Martí Olivella, Bru Pellissa, Flora Ridaura, Mercè Pidemont, Ricard Viladegut o Núria Camps, protagonitzaran una complerta agenda en què es parlarà tant de les iniciatives d'acció exterior popular com del dret a l'habitatge, des de la Catalunya sense exèrcit com de la desobediència civil com a eina de transformació política.

Amb els espais centrats a la sala La Planeta, l'Auditori de Girona i el Camp de Mart, la lluita per la dignitat passa per trobar instruments contra l'exclusió social.

La fotografia, la paraula, el cant

Posar imatges als versos; aquest va ser el repte del fotògraf Miquel Ruiz i la Coordinadora d'ONG Solidàries de les Comarques Gironines i l'Alt Maresme quan van decidir donar vida a ‘Los nadies', el poema d'Eduardo Galenao.L'exposició, que es podrà visitar al vestíbul de l'Auditori durant tot el cap de setmana, es veurà complementada amb una xerrada que es farà el dia 12 a la mateixa instal·lació i en la qual l'autor parlarà de ‘La fotografia com a eina solidària'. En la xerrada repassarà el paper de la imatge com a instrument de sensibilització sobre la pobresa i les desigualtats. A més, la paraula agafarà protagonisme en el seguit de conferències, taules rodones o debats que ompliran unes jornades que s'acabaran amb el cant apassionat de la coral Akan, la punta de llança lúdica d'una associació que treballa en l'acollida de persones immigrades en situació especialment dificultosa.

CATALINA LLADÓ

“S'ha de valorar la diversitat”

Sense que cap barrera que trenqui la comunicació entre allò que es representa, el representat i el públic i per la seva capacitat d'arribar a un gran nombre de persones, el teatre, és una eina fonamental per a la sensibilització i la denúncia, de la qual se'n serviran organitzacions com la Coordinadora d'ONG, l'Associació GRAMC, Llagostera Solidària i el Grup de Gènere i Interculturalitat de la Coordinadora per muntar la primera mostra de Teatre Inclusiu que està integrada per les obres Històries d'un poble, Remenant els boscos de nit, Tres relats de vida. Dones protagonistes que no busquen només entretenir i distreure sinó crear consciència i fer denúncia social. Una mostra que vol presentar temàtiques que, tot i afectar tothom, solen passar desapercebudes i són invisibles per a la majoria de la població.

És per això que el divendres 11 de juliol, a la sala La Planeta de Girona, es presentarà un tastet de dues de les tres obres: Remenant els boscos de nit, en la qual en Janot Martorell vetarà actor i director català i Kissima Sillah i un noi sarahule, que han passat de ser parella lingüística a protagonistes de l'adaptació d'una obra de Bernard-Maria Koltes on es denúncia el racisme i les múltiples fesomies que pren. A Històries d'un poble, dirigida per Catalina Lladó i produïda per Reinald Roca, dos prestigiosos professionals de les arts escèniques, un grup de veïns i veïnes de Salt i Santa Eugènia, de diferent origen i edat, hi han treballat dos anys, i utilitzant les pròpies experiències i records han elaborat una peça contra el racisme i la xenofòbia. Lladó, responsable de les històries diu:“ És un tema complicat del qual en volíem parlar sense estridències. Volíem fer veure que en la mesura que entra i surt gent de tota procedència i condició, la comunitat va canviant.”

Una proposta arriscada?
Vam investigar i a partir de situacions viscudes a la Guerra Civil, a les guerres d'Àfrica, o a diferents indrets de Sud-amèrica, van crear un poble imaginari amb guanyadors i perdedors en el qual els seus habitants, tot i que els unia el dolor, es barallaven per la manca de treball, pel repartiment de la riquesa, un poble en el qual la gana i la falta de perspectives feien que alguns dels seus habitants es veiessin obligats a a marxar a la recerca d'un futur. Volíem explicar que un poble és la gent que ve, la gent que es queda, la gent que se' n va.
Un missatge clar?
Per nosaltres la vida és canvi, creiem que en un món globalitzat no ens hem de posar en guàrdia davant del que és diferent sinó que cal vèncer les barreres de la por i el recel, entendre que l'essència humana és la mateixa arreu i, més que veure el nouvingut com un enemic, cal potenciar l'acceptació, el veïnatge, valorar la diversitat de les comunitats i comprendre que un poble no és una cosa local, tancada, sinó una consciència social integrada per persones d'arreu en què els problemes dels uns són els de tothom.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia