La llengua com a esquer
Felip VI fa mig discurs en català, però no deixa marge a l'anhel català apel·lant a la unió i la suma d'esforços
El monarca admet que la corona pretén tenir major presència a Catalunya
Felip VI vol que la corona tingui major presència
a Catalunya
La llengua catalana és la via escollida per la monarquia espanyola per edulcorar la imatge que Catalunya té de la institució, però sense cap gest cap als anhels expressats pels catalans.
L'esperat primer discurs oficial de Felip VI en un acte públic després de la seva coronació no va sortir del guió previst. En un discurs d'uns vint minuts, l'actual monarca espanyol va utilitzar el català en la meitat del temps i va voler començar-lo i acabar-lo en llengua catalana. Va admetre que el català “és un element sense el qual no és possible comprendre la cultura d'aquesta terra” i va apel·lar a sentir orgull per la llengua catalana. Aquí, però, es van acabar les concessions.
En la resta del discurs no va deixar cap marge perquè el poble català pugui decidir el seu futur i va obviar el procés engegat pel govern català perquè els ciutadans puguin decidir el futur del poble de Catalunya. En un discurs pretesament conciliador, però en la línia d'estil del que ja va pronunciar en la seva coronació, només va apel·lar a la voluntat de “respecte, entesa i convivència”. La línia unitària reiterada pel govern espanyol es va transfigurar en el discurs del Borbó en les crides a “treballar plegats a favor d'un projecte que uneix i que suma forces” o “en la col·laboració sincera i generosa”, i també a “aconseguir grans metes col·lectives en benefici del bé comú i de l'interès general”.
Felip VI no va amagar tampoc la voluntat que la corona espanyola tingui major presència a Catalunya. De fet, la creació de la Fundació Príncep de Girona ara fa cinc anys ja va ser un estratagema per canviar la imatge dels Borbons al Principat amb continuades visites arreu del territori català i obtenir també el vistiplau de l'empresariat en situar-lo com a patrons de la Fundació Príncep de Girona.
Imposa l'ús del títol
En la seva intervenció, el Borbó va deixar clara la intenció de la monarquia espanyola de seguir utilitzant el títol de princesa de Girona en Elionor, just després d'afirmar que “ha estat un honor” ostentar-lo aquests anys com a príncep. Aquesta voluntat explícita del monarca espanyol arriba només dies després que el plenari municipal determinés que aquest títol no representa la ciutat.
No només va certificar la voluntat de seguir utilitzant el títol, sinó que va etzibar que les arrels del títol es remunten a l'edat mitjana i que sempre ha estat present en moments de gran reconeixement. No en va, aquesta predisposició de mantenir el títol malgrat la incomoditat expressada pels representants municipals la va fer davant de l'alcalde de la ciutat de Girona, Carles Puigdemont.
Girona centra la mirada de tot el món
La visita oficial del monarca espanyol va provocar que mitjans d'arreu del món posessin la seva mirada en la ciutat de Girona. Així ho va comprovar l'alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, que durant tota la jornada va haver d'atendre mitjans d'arreu interessant-se per la visita de Felip VI a la capital gironina. Així, entre els mitjans que van parlar amb Puigdemont va destacar la trucada del corresponsal a l'Estat del The Wall Street Journal, que des de fa mesos segueix amb atenció el procés endegat per Catalunya amb la consulta.
Els mitjans estaven interessats a saber com seria aquesta visita monàrquica en una ciutat que fa poques setmanes va declarar que no se sentia representada pel títol de príncep de Girona que fins ara ha ostentat l'ara monarca i que hauria d'heretar la seva filla.
Puigdemont va deixar clar que, malgrat el seu declarat anhel independentista, el tracte que li retria seria l'habitual perquè “és la visita d'un cap d'estat d'un país amb el qual volem tenir bones relacions”. En aquesta línia, l'alcalde considera que en un país normal l'alcalde de la ciutat rep els visitants il·lustres i que hauria fet el mateix si es tractés del president de la República Francesa.
Felip VI i la reina Letícia van passar la nit, després de l'entrega dels premis, a l'hotel URH, a tocar del Palau de Justícia, per garantir millor la seguretat que va comportar un gran desplegament des dels dies previs.
L'entrega dels premis Impulsa
La cinquena edició dels premis Impulsa va servir ahir per reconèixer la tasca de l'artista plàstic Hugo Fontela, en l'apartat d'arts i lletres; dels investigadors Alberto Enciso i Rui Miguel dos Santos Benedito, en el premi en recerca científica; d'Ignasi Belda, en el premi empresa, i per reconèixer la seva trajectòria en l'àmbit biosanitari i tecnològic; de Valnalón com a entitat per la seva aposta per l'emprenedoria, i del marroquí establert a Roses, Mohamed El Amrani, en l'àmbit social, com a impulsor de la Xarxa de Convivència dirigida a joves en risc d'exclusió. Precisament, El Amrani va ser el més aplaudit en recollir el premi i l'encarregat a dirigir-se al públic en nom de tots els premiats. En el seu discurs va fer una crida a “garantir una actitud constant d'autosuperació i d'inquietud pel món que ens envolta” i la confiança plena pels joves en fer realitat els somnis. A més, va fer una crida a “invertir amb fermesa en els joves investigadors que construeixen la societat”.
