El món local es planta al TC
Ajuntaments de diferents colors polítics intenten aturar la reforma de Rajoy que els resta competències per la via judicial
Gairebé tres mil entitats, de les quals 850 són catalanes, han fet efectiu el recurs davant l'alt tribunal
Els municipis fan pinya convençuts que el TC actuarà amb rapidesa
Rebuig transversal. Després que ni la negociació política ni la protesta no van frenar els plans del Partit Popular, el món local s'havia reservat l'últim cartutx per intentar aturar la reforma de l'àmbit local impulsada pel govern de Mariano Rajoy, a través de la qual es laminen competències i s'impulsa la privatització de serveis municipals deixant a la intempèrie milions de ciutadans, segons subratllaven ahir els denunciants. Ajuntaments de diferents colors polítics –prop de tres mil d'arreu de l'Estat, dels quals 850 són catalans– han decidit unir les seves forces amb l'esperança que el Tribunal Constitucional (TC) resolgui “amb rapidesa” el conflicte plantejat per aquestes institucions a la iniciativa dels populars de dinamitar la gestió municipal, tal com apuntava Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i del Consell de Governs Locals de Catalunya. Buch precisava, doncs, que el món local es dirigeix a l'alt tribunal per defensar el dret de la ciutadania a rebre els serveis que li pertoquen.
El president de l'ACM es va mostrar convençut de l'efectivitat de la iniciativa que ahir van dur a terme aquests municipis tot emfasitzant que aquest acte d'unitat “tombarà la llei”. Buch insistia: “Ara per ara estem guanyant quatre a zero”, amb el benentès que recordava que hi ha dos informes del Consell d'Estat que consideren que la reforma és perjudicial, per l'actitud negativa del ministre Cristóbal Montoro contra l'àmbit local –“s'ha demostrat que estem fent bé les coses”– i, finalment, per l'ampli suport que ha rebut el fet de plantar-se davant el Tribunal Constitucional.
Bona coordinació
L'anomenada llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local va rebre el vistiplau definitiu del Senat el desembre de l'any passat amb els vots del PP, el PNB i UPN. A banda dels nou recursos contra aquesta norma que van presentar la Generalitat i el Parlament, junt amb altres cambres i governs territorials i l'oposició al Congrés, el món municipal també s'ha mogut. Ajuntaments d'arreu de l'Estat s'han coordinat per sumar més d'un miler d'entitats i representar així més de vuit milions d'habitants per poder impulsar el recurs, i ho han superat amb escreix: la prova han estat les vuitanta caixes amb què ahir van arribar al TC i en les quals es recullen els acords de govern contraris a aquesta norma; la representativitat social, en el cas d'aquesta demanda, és superior als setze milions d'habitants. Una xifra força important tenint en compte que el PP governa a la major part de capitals de província espanyoles.
En l'acte al TC, els municipis catalans van estar representats per Carles Pàramo, Manel Plana i Maite Rivero, de CiU; Àngel Ros, del PSC, i Alberto López, d'ICV. També ajuntaments governats per ERC estan personats en la demanda. Tots van voler deixar constància del seu rebuig a una llei que, segons insistien, lesiona els ciutadans, mentre, com en el cas de l'alcalde de la Llagosta, posaven de manifest la necessitat que s'impulsi una llei “ambiciosa i valenta” des de l'àmbit català. L'alcalde de Lleida, per la seva banda –en representació de 190 municipis del PSC– va reiterar l'atac que suposa la llei per donar serveis que resulten “imprescindibles” per als ciutadans més afectats per la crisi.
La delegació de municipis del PSOE va estar encapçalada per l'alcalde de Vigo i vicepresident de la FEMP, Abel Caballero, però també hi van ser presents alcaldes i regidors d'ajuntaments d'IU, de Compromís i de la Chunta Aragonesista (CHA).
Lesiva per a l'autonomia local, segons el Consell d'Estat
La llei local espanyola és lesiva contra l'autonomia local. El pronunciament no és dels alcaldes que l'han impugnat al Tribunal Constitucional sinó del Consell d'Estat. El pronunciament, de finals del mes de maig, és el que ha fonamentat el recurs presentat ahir davant de l'alt tribunal.
L'informe del Consell d'Estat –que no és vinculant– indicava alguns punts conflictius de la norma que tanta polseguera en forma de rebuig ha aixecat entre el món local. I detectava “fonaments jurídics suficients” perquè els consistoris plantegessin “un conflicte en defensa de l'autonomia local” al Constitucional.
En concret, el Consell d'Estat veia invasius com a mínim dos articles de la llei del govern de Mariano Rajoy, els que fan referència a la coordinació de les diputacions provincials de la prestació dels serveis mínims en els municipis de menys de vint mil habitants i a la fixació del cost d'aquests serveis. També posava en dubte la possibilitat que la Junta de Governs Locals adopti decisions fonamentals que hauria de prendre el ple municipal. El Consell d'Estat recordava en el seu dictamen que el ple és “l'òrgan de representació política dels municipis”, format per l'alcalde i els regidors que han estat elegits democràticament.
El pronunciament s'afegia a un d'anterior que ja havia fet l'estiu del 2013 i que va servir per suavitzar una norma que l'executiu del PP ja ha deixat clar que no canviarà.