La reputació fiscal, eix de la hisenda pròpia

El trànsit de la hisenda espanyola a la catalana: el pas de tributar a contribuir. El govern prepara un sistema de gestió fiscal fonamentat en les bones pràctiques d'inspiració nòrdica i anglosaxona que vol deixar enrere la falta de transparència i ineficiència manifesta en els alts índexs de frau fiscal de la hisenda espanyola. En paral·lel a l'ampliació de la xarxa Tributs de Catalunya, que ja té 90 oficines obertes arreu del territori, l'executiu d'Artur Mas dissenya una hisenda pròpia basada en el principi de la “reputació fiscal”. Segons fonts del govern, s'estudia implantar fórmules de certificació o ràting per a empreses i particulars exigibles per l'administració que alhora revesteixin de valor social la col·laboració i l'entrega de dades fiscals a l'Agència Tributària catalana.

La xarxa Tributs de Catalunya, tal com va avançar aquest diari, recull des del maig les dades fiscals dels catalans que lliurin voluntàriament una còpia de la seva declaració de la renda. L'inici de la recollida d'informació va coincidir amb l'impuls de la campanya de l'ANC Declara't a Catalunya. El govern no va descartar llavors fer una crida pública, com reclama ERC, perquè els ciutadans entreguin les seves dades i es basteixi el cens de contribuents per a la hisenda pròpia del futur estat amb dos supòsits: que la majoria dels catalans apostin per la independència a les urnes i que hi hagi una separació conflictiva amb Espanya que bloquegi la transferència de la informació tributària. L'executiu va informar els ciutadans sobre com s'havia d'entregar la declaració de la renda, però sense fer-ne bandera. El gabinet de Mas es mou amb peus de plom per evitar la bel·ligerància del govern espanyol i alerta, alhora, de les dificultats tècniques que tindria a hores d'ara per recollir una allau de documentació que tampoc no s'ha produït, mentre intenta aprofitar els marges de la legalitat vigent per començar a construir algunes estructures de la futura hisenda catalana. Per nodrir el cens de contribuents, el gabinet de Mas explora vies alternatives a la voluntarietat.

Són fórmules lligades amb la implantació d'un nou paradigma de gestió fiscal inspirat en els models més avançats del món i que deixa enrere el sistema espanyol, basat en la desconfiança pel contribuent i en l'obtenció massiva de dades amb el pretext del control i la lluita contra el frau fiscal que, a la pràctica, tampoc no eradica. La instauració d'un sistema de certificació o ràting per a empreses, que podria ser obligatori per a les que es relacionen amb l'administració, s'empelta en el concepte de la responsabilitat social corporativa i en la necessitat creixent de les empreses de donar valor a la seva imatge davant de les exigències creixents de transparència en la relació amb altres empreses i amb el consumidor. El govern s'assegura, d'una banda, que les companyies col·laborin amb la hisenda catalana (n'han de ser una peça clau, perquè són les que retenen l'IRPF als assalariats, per exemple) i, de l'altra, els ofereix com a contrapartida l'assumpció d'un valor afegit en forma de prestigi. La Generalitat també sospesa que els ciutadans tinguin un indicador de reputació fiscal que s'exigeixi a l'hora de demanar beques, ajuts o subvencions públiques, de manera que la col·laboració tributària amb l'administració sigui un condició sine qua non per aspirar-hi. En el rerefons de la iniciativa hi ha un complicat intent de transformar la mentalitat hegemònica a Espanya de tolerància social al frau i de la perversió del lema “Hacienda somos todos” engendrat fa dues dècades. Precisament, el nou model pretén reconciliar-se amb la idea que la hisenda catalana seran els contribuents, no l'Agència Tributària, i confia que la consciència fiscal s'estengui com a expressió de la consciència nacional en el context de construcció d'un estat del segle XXI. El nou sistema també predisposa l'administració a ser més transparent a l'hora de retratar i identificar les causes del tax gap (la diferència entre el que s'hauria de recaptar i el que s'ingressa) i d'assumir les responsabilitats de la mala gestió.