Fins a la Constitució catalana

Declaració pactada

El CATN preveu una fase prèvia a la del procés constituent pròpiament dit des de la consulta o les eleccions plebiscitàries fins a la declaració d'independència. En aquesta etapa, considera tant un escenari de col·laboració amb l'Estat espanyol com un escenari de bel·ligerància de l'executiu. L'ens que presideix Carles Viver Pi- Sunyer no descarta que Madrid s'avingui a negociar després d'unes eleccions plebiscitàries, pressionat per la Unió Europea o per la pròpia necessitat de trobar una solució democràtica pactada un cop constatat el suport del poble català a l'obtenció de la plena sobirania. En qualsevol cas, tant si Madrid s'avé a negociar com si no, el Parlament faria una declaració solemne per obrir l'inici del procés de creació d'un estat. Després, s'encetaria la negociació per a la separació si hi hagués entesa. D'una banda, es pactarien les condicions de separació amb l'Estat. També s'obririen converses per incorporar el nou estat a la Unió Europea i a altres organismes internacionals.

D'altra banda, es prepararia internament la constitució del nou estat amb la formació de les estructures mínimes necessàries per funcionar: la hisenda i l'administració econòmica i tributària, la seguretat social, el poder judicial, la seguretat pública, les infraestructures, les telecomunicacions, l'energia, l'aigua i les relacions exteriors. Per endreçar aquesta fase, el CATN recomana la redacció d'un protocol que reguli la relació entre les dues parts i les modulacions del marc jurídic, atès que Catalunya traspassaria el seu marc competencial actual. Tot seguit, hi hauria una proclamació d'independència acordada amb l'Estat i acceptada per la comunitat internacional.

Si el govern espanyol no acceptés negociar amb la Generalitat després de la declaració inicial del Parlament per començar a crear el nou Estat, els assessors d'Artur Mas convenen que es complicaria la formació de les estructures d'estat. Es preveu l'opció, per exemple, que Madrid impugni al Tribunal Constitucional totes les actuacions catalanes, que apliqui l'article 155 de la Constitució i arribar gairebé a una pràctica suspensió de l'autonomia o la declaració d'alguns dels estats excepcionals previstos a l'article 116 de la carta magna espanyola. El CATN alerta, però, que l'oposició de l'Estat té límits i que la UE podria intervenir per garantir el compliment dels valors fonamentals de la Unió. És en aquesta situació que es produiria una declaració unilateral d'independència.

Els perills de la DUI

Els assessors del govern avisen que perquè sigui efectiva haurien d'estar enllestides les estructures d'estat bàsiques i remarquen les dificultats que s'aconsegueixi sense la col·laboració de Madrid. Planteja, a més, que se'n faci un referèndum de ratificació.

Amb la proclamació acordada o la DUI, es produiria la desconnexió definitiva i l'inici de l'ordenament català, amb l'aprovació d'una llei que regularia el procés constituent: des del full de ruta polític fins a l'adaptació del sistema institucional, passant per uns règims provisionals de la nacionalitat, d'ús de les llengües o del marc jurídic fins a la nova Constitució. El CATN preveu que els catalans puguin tenir la doble nacionalitat i entén com a tals els nacionals espanyols amb veïnatge administratiu a Catalunya. Quant a la llengua, durant la transició s'hauria de donar al català la plenitud de reconeixement i ús en tots els àmbits i mantenir la continuïtat dels usos del castellà. Després, hi hauria eleccions constituents amb el règim electoral vigent i el Parlament elaboraria la Constitució catalana, amb tots els aspectes del nou estat. Seria ratificada en referèndum pel poble de Catalunya.