Juncker mostra simpatia a la integració d'Escòcia dins la Unió Europea
Declara que si el país vota per la independència podria rebre un “tracte especial”
Els unionistes han afirmat que un nou estat no entrarà a la UE
Nou gir de guió en l'afer Escòcia-Unió Europea i en la possible integració directa o no en cas que el 18 de setembre el país es pronunciï per la independència. Segons publicava ahir l'Scotland on Sunday –la versió dominical de The Scotsman, dues capçaleres gens sospitoses d'afavorir els interessos de l'independentisme–, el nou president de la Comissió Europea, l'exprimer ministre de Luxemburg, Jean-Claude Juncker, mostraria “simpatia” cap a la demanda d'Escòcia de romandre com a membre de ple dret del club de Brussel·les si els escocesos decidissin trencar lligams amb el Regne Unit.
La informació afegeix encara més confusió a una qüestió en què els experts no es posen d'acord, però en què el camp de l'unionisme ha confiat com una de les armes més sòlides per frenar les aspiracions independentistes. A més, les revelacions de l'Scotland on Sunday tenen lloc 72 hores després que unes declaracions de Juncker centressin el debat escocès.
Durant la sessió del Parlament europeu en què va ser nomenat oficialment president de la Comissió, Juncker va assegurar que durant el seu mandat, els propers cinc anys, la Unió no procediria a cap nova ampliació per dedicar-se a consolidar el que s'havia aconseguit fins ara.
Les seves paraules van ser interpretades per la campanya Better Together, oposada a la independència, com la prova que Escòcia no podria formar part de la Unió si se separés del Regne Unit.
Però a darrera hora del dissabte, un portaveu de Juncker va declarar a l'Scotland on Sunday que la potencial integració com a membre de ple dret d'una Escòcia independent “seria tractada com un cas especial” dels altres estats que són en espera de formar-ne part —de la regió dels Balcans, Ucraïna i Turquia, bàsicament— perquè el país compleix ja els “requisits centrals” d'un candidat amb aspiracions reals a ser-ne membre. A la pràctica, amb aquestes declaracions, es dóna carta de naturalesa a un fet evident, i que alguns especialistes ja han destacat. Com a part del Regne Unit, Escòcia compleix totes les condicions i l'adhesió formal només hauria de ser fruit d'un procés de renegociació de les mateixes, específicament diferenciades de les que ara són en vigor com a part d'un estat membre. Drets dels treballadors, legislació igualitària entre homes i dones i fonaments econòmics són alguns dels aspectes clau que Escòcia compleix i es podria suavitzar el període de transició.
Divergència
L'únic punt de divergència entre les declaracions del portaveu de Juncker i els plantejaments del govern independentista del Partit Nacional Escocès (SNP) és el període en què tota la relació passaria de virtual i de facto a ser-ho de iure. Mentre que Edimburg sosté que el març de 2016, coincidint amb la data formal de la possible independència Escòcia, les negociacions amb la Unió Europea s'hauran completat, Brussel·les creu que aquest és un període massa curt.
Com es podia esperar, la informació del diari ha estat menystinguda per Downing Street. Un portaveu del premier britànic va assegurar que “la veritat, és que és molt poc probable que el senyor Juncker o qualsevol altre seguin a la taula de negociacions donant un tracte especial a Escòcia a expenses d'altres països”.
Des de posicions independents, però, com ara la del politòleg i catedràtic de la Universitat d'Aberdeen Michael Keating, s'assegura que “seria molt més complex per a la Unió i per als altres estats que Escòcia hagués de sortir de la Unió i desembolicar un estatus que s'allarga per 40 anys que no pas el contrari. La Unió no està interessada a trencar el mercat únic d'aquesta manera.”