Espanya es venja del líder letó que va avalar el procés

La venjança és un plat que se serveix fred i la diplomàcia espanyola ha hagut d'esperar deu mesos per poder fer pagar a Letònia el seu aval al procés sobiranista. Mariano Rajoy ha castigat el seu exprimer ministre Valdis Dombrovskis oposant-se a la possibilitat que pugui rellevar Herman van Rompuy com a nou president del Consell Europeu. El conservador letó és aquests dies a les travesses com a candidat dels països de l'est d'Europa i Bàltics, però el president espanyol no ha oblidat el seu suport a la consulta catalana i ja ha advertit els seus homòlegs dels Vint-i-vuit que no pensa acceptar-lo.

“Si hi ha una voluntat del poble, una demanda clara d'un referèndum, val absolutament la pena parar-hi atenció i mirar les opcions sobre com abordar-ho”, va defensar Dombrovskis en una entrevista a l'ACN. “Reconèixer la Catalunya independent? Si hi ha legitimitat en el procés, diria, teòricament parlant, per què no?”, va reconèixer el primer ministre letó després de la Via Catalana de l'11 de setembre (inspirada precisament en la bàltica del 1989). Rajoy no ha oblidat l'incident diplomàtic ni encara menys que Dombrovskis es negués a retractar-se, després de l'esbroncada de José Manuel García-Margallo al seu ambaixador a Madrid.

Dombrovskis va haver de plegar el gener passat, després de prop de cinc anys en el poder, per la mort de 54 persones en l'esfondrament d'un supermercat a Riga. I des d'aquest 25-M és eurodiputat, en espera que li caigui algun càrrec a Brussel·les en el ball de cadires postelectoral. L'economista i físic de només 42 anys ja va intentar ser el candidat a la presidència de la Comissió Europea dels populars, que finalment el van convèncer perquè es retirés de la cursa i deixés pas a Juncker (amb el compromís que el tindrien en compte més endavant). I ara el seu nom sona en el repartiment de cromos entre populars i socialdemòcrates europeus.

Els socis de l'est d'Europa no es volen tornar a quedar fora de la nova cúpula de la UE. I en la cimera d'aquest dimecres passat a Brussel·les van rebutjar el nomenament de la italiana Federica Mogherini com a nova cap de la diplomàcia comunitària, en substitució d'Ashton. També li retreuen (a la mateixa Mogherini, que ara és ministra d'Afers Estrangers de Renzi, i a Itàlia i als socis més veterans de la UE, en general) que estigui sent massa tova amb Putin en la guerra amb Ucraïna. Per intentar convèncer els països de l'est i els Bàltics que acceptessin la socialista italiana, durant la negociació de la setmana passada se'ls va arribar a oferir una compensació: que a canvi la presidència del Consell fos per a Dombrovskis. Però Rajoy li va barrar el pas immediatament.

Per rellevar Van Rompuy, els Vint-i-vuit busquen un cap d'estat i de govern. Dombrovskis, que parla anglès, alemany i rus i que coneix Brussel·les perquè ja va ser eurodiputat del 2004 al 2009, estaria disponible immediatament, mentre que la primera ministra danesa, Helle Thorning-Smith; l'holandès, Mark Rutte; l'irlandès, Enda Kenny, o el polonès, Donald Tusk, que també són (o eren) entre els favorits, haurien d'abandonar abans el seu càrrec (i alguns ja han avisat que no tenen cap intenció de fer-ho). Algunes alternatives són altres exprimers ministres, com ara l'estonià Andrus Ansip, el francès Jean-Marc Ayrault o l'italià Enrico Letta. La negociació entre cancelleries continuarà aquest estiu i els Vint-i-vuit es tornaran a reunir el 30 d'agost a Brussel·les per intentar prendre una decisió

L'endemà mateix que Dombrovskis irrités el govern espanyol amb les seves declaracions, el seu homòleg lituà, Algirdas Butkevicius, també va donar suport al procés en assegurar que “cada país ha de trobar el seu propi camí i té dret a l'autodeterminació”.