El Suprem confirma els quatre anys de presó per a Carlos Fabra

La sala segona del Tribunal Suprem ha desestimat els recursos de cassació interposats per l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, contra la sentència que el condemna a quatre anys de presó per frau fiscal. La vista celebrada el passat 2 de juliol també ha revisat el recurs de la seua exmuller, Amparo Fernández, contra la sentència que la condemna a dos anys de presó. En aquest cas, sí que ha estimat parcialment el recurs i li rebaixa un any la condemna.

Fabra va ser considerat culpable d'haver ocultat a Hisenda més de 693.000 euros entre els anys 1999 i 2003. La Fiscalia reclamava dos anys de presó per cada delicte contra la hisenda pública, una petició que la sentència va rebaixar amb l'atenuant de dilació indeguda. En el juí, celebrat el novembre de 2013, Carlos Fabra estava acusat d'haver cobrat comissions per fer de mitjancer en l'obtenció de productes fitosanitaris i d'haver ocultat a Hisenda ingressos de 3,6 milions d'euros. Els delictes imputats eren els de tràfic d'influències, suborn i quatre delictes fiscals. Finalment, tan sols va ser condemnat per quatre delictes fiscals i va ser absolt de la resta d'acusacions. A més de la presó, l'antic dirigent del PP de Castelló va ser condemnat a pagar una multa de 693.000 euros i una indemnització a Hisenda de la mateixa quantitat.

Aquestes acusacions, iniciades l'any 2003, tenien l'origen en la denúncia de l'empresari Vicent Vilar a Fabra, acusant-lo d'haver-li cobrat comissions per fer-li de mitjancer en l'aprovació de productes fitosanitaris per a les empreses a nom de les seues exmullers. S'acusava Fabra d'haver visitat diversos ministeris per agilitzar l'aprovació dels productes. Amb la sentència de l'Audiència de Castelló es va arribar al final d'un cas que ha tingut deu anys d'instrucció.

El febrer de 2013 la sala penal de Tribunal Suprem acordava remetre al jutge d'instrucció número 1 de Nules les actuacions contra Carlos Fabra. La sala donava “absoluta llibertat de criteri” al jutge perquè dictara una nova obertura de juí oral, i rebutjava així la decisió de l'Audiència de Castelló de no incloure el delicte de suborn entre les acusacions. Era el capítol previ al juí oral del cas, que ha passat per diverses instàncies, canvis de jutjat i nombrosos recursos que han fet que el procés s'haja allargat vora deu anys.