Política
JOHN HALAKA
FOTÒGRAF, CINEASTA I PROFESSOR D'ARTS VISUALS A LA UNIVERSITAT DE SAN DIEGO (CALIFÒRNIA)
“Retrato les absències dels refugiats palestins”
“Llançar coets des de Gaza és estúpid; sospito que Hamas treballa per a Israel”
“Els israelians bombardegen civils i escoles, i pensen que la vida d'un d'ells equival a la de cent palestins”
Activista, fotògraf,
cineasta i professor d'arts visuals a la universitat de San Diego, John Halaka és un nord-americà nascut a Egipte (1957) que conserva els orígens palestins. Fa set anys que visita camps de refugiats, on retrata “les absències dels que no compten”, recollides ara en la mostra Portraits of denial and desire, que exhibeix la galeria Tasneem de Barcelona. Halaka ha participat aquesta setmana en el congrés sobre apatrídia i migracions transcontinentals organitzat per l'Institut sobre la Globalització, la Cultura i la Mobilitat de la UNU.
El projecte neix d'un documental sobre artistes palestins, oi?
Sí, mentre el feia, vaig conèixer refugiats com un pagès palestí expulsat de casa el 1948, convertit en àrab israelià i que va acabar treballant, com tants altres, en la construcció. Va trigar quatre anys a refer el cementiri del poble, perquè tothom pugui tornar-hi algun dia...
Els refugiats volen recordar?
Alguns no volen saber res del passat i d'altres sols n'accepten una idea glorificada. Són gent que ha perdut la dignitat. Em va costar que parlessin i per això les fotos són uns tríptics que mostren una vida fragmentada, que no coneixerem mai del tot.
Totes són biografies extremes?
Sí. Umm Aziz tenia 18 anys el 1948, quan era a casa amb dues nenes petites i els van bombardejar. Va córrer amb les nenes en braços i va fugir cap al Líban. Les nenes van morir i el marit la va trobar al cap d'un any i mig en un camp de refugiats, on van tenir vuit fills més. El 1982, uns camions es van endur els quatre fills barons i mai n'ha sabut res més. Umm Aziz viu en un cercle de pèrdues.
Mai ha pogut marxar del camp?
Per als musulmans és difícil. Després del segrest dels fills, el marit passejava amb una néta i Umm Aziz els va veure sortir disparats a causa d'una bomba. En un retrat, ella sosté amb la mà una mica de terra; diu que està a punt per morir, però abans vol trobar els fills i enterrar-los.
Per què els seus retrats no són gens sensacionalistes?
El patiment palestí no és únic. Les víctimes de la colonització són múltiples: nadius americans, kurds... Vull fer un arxiu de les absències dels refugiats palestins; ells són el principi d'un projecte més global.
Fer una exposició com aquesta no ha de ser fàcil als EUA.
Sóc ciutadà nord-americà i el meu govern ha fet una feina terrible al Pròxim Orient, l'Amèrica del Sud i l'Àfrica. Però els ciutadans també som mandrosos intel·lectualment. Ens cal entendre quina és la nostra responsabilitat amb els desplaçats, els exiliats i els refugiats; no poden ser gent rebutjable.
Quin és avui el principal reclam dels refugiats palestins?
El dret a tornar a casa. L'exprimera ministra israeliana Golda Meir deia: “Els vells moriran i els joves oblidaran.” Aquesta és l'estratègia d'Israel, però els refugiats no obliden, volen tornar. Vendre la idea que no són humans és sàdic i racista per part d'un poble en gran part construït sobre l'holocaust.
Què és el pitjor que Israel ha fet en els darrers dies?
Bombardejar civils, hospitals, escoles i edificis amb gent. Destruir Hamas és una excusa, l'objectiu és destruir la cultura i la moral palestina. I també pensar que la vida d'un israelià equival a la de cent palestins.
I el pitjor per part palestina?
En tots els conflictes, el lideratge palestí fa moltes estupideses. Hamas llança coets contra Israel que sols serveixen per provocar, sospito que els caps de Hamas treballen per a Israel. A més, cal una nova generació de líders a Gaza i a Cisjordània.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.