La inversió en infraestructures es desploma un 71% en sis anys

Un dels exemples que més clarament il·lustren el desdeny de l'Estat envers Catalunya són les inversions. Poques, llargament reivindicades i, molts cops, deixades estar. Un dels exemples més clars d'això és el desdoblament de l'N-II al seu pas per les comarques gironines. Tot i que els treballs s'han de fer per trams i les obres van començar sota el govern de José María Aznar, a hores d'ara només hi ha 8 quilòmetres desdoblats i hi ha hagut sectors abandonats durant anys.

La setmana passada, la Cambra de Comerç de Barcelona va posar en negre sobre blanc la inversió del govern central en grans infraestructures: una caiguda d'un 71% de la inversió a Catalunya a partir del 2008 arran de la frenada inversora que va comportar la irrupció de la crisi. Durant aquest mateix període, la davallada inversora a la resta de l'Estat ha estat del 53%.

En l'estudi comparatiu dels últims deu anys, Catalunya se situa entre les comunitats en què més s'ha reduït la inversió, amb una disminució d'un 50%. Per sota només hi ha Astúries, Aragó, Castella-la Manxa i Madrid. La cambra ja ha alertat que aquesta falta d'inversió està provocant que ja hi hagi situacions de “congestió” en algunes infraestructures.

L'alerta sobre la congestió és una de les tres conclusions de l'informe, però també alerta que els criteris d'inversió no s'han fet prenent com a base el PIB i això ha fet que en algunes autonomies, entre les quals hi ha Catalunya, els nivells d'inversió siguin “insosteniblement baixos”. L'última conclusió de l'informe és que cal replantejar la política d'inversions i prioritzar el criteri d'eficàcia i de rendibilitat social. Les dades d'inversió de Foment demostren, segons la cambra, que “no s'està complint la disposició addicional tercera de l'Estatut”, que preveu mecanismes de compensació, si la inversió no assoleix uns certs nivells.

3