Escenes de sofà condicionades

Jordi Pujol ha deixat desolats els seus, decebuda l'oposició i preocupats jutges i periodistes que no fèiem cas de les informacions de corrupció de l'expresident i la seva família que arribaven des de Madrid. “Hem de marxar d'Espanya, que és un país on només hi ha corruptes”, hem sentit dir a alguns patriotes devots dels comportaments i de les lliçons de moral de Jordi Pujol. Hem de reconèixer que alguns periodistes catalans estàvem adormits i volíem creure que havíem tingut el president que mereixíem i encara li podíem riure les gràcies. La justícia va lenta, però no s'atura. La confessió de Pujol ha provocat sorpresa, probablement més de la que pugui provocar quan s'aclareixi l'afer del Palau de la Música. S'està intuint que l'esquitxada serà total. Per desgràcia, la corrupció és universal, encara que hem d'estar animats: fins ara, hem vist la filla de l'anterior rei i el seu espòs entrar als jutjats; tres íntims de Joan Carles I –Colón de Carvajal, De la Rosa i Conde– a la presó, i també dos ministres –Barrionuevo i Matas– i altres torres que semblava que no caurien mai. Qui pagarà les primeres conseqüències de la confessió de Pujol serà demà Artur Mas a La Moncloa. És bo que ell i Rajoy parlin; tenen pendents converses polítiques, socials, econòmiques i de sobirania. Però, per molt injust que sigui, hi planarà la confessió, perquè Bárcenas, Matas, Fabra... ja són a la presó. Pujol ha protagonitzat destacades escenes de sofà amb presidents espanyols. Mai ha explicat tota la veritat i els resultats han estat minsos. Artur Mas hi va condicionat per la confessió. Millor que quedin per un altre dia, i que reflexionin allò que va deixar escrit Vicens Vives: “Les rauxes de Catalunya acostumen a acabar molt malament.”