Diners per a Al-Qaida
L'organització es finança amb les sumes milionàries que obté dels segrestos
Tot i que ho neguen, els governs europeus paguen els rescats que els exigeixen
En els últims cinc anys, del 2008 al 2013, Al-Qaida i les seves filials han ingressat com a mínim 94,5 milions d'euros en concepte de rescats pel segrest de persones, majoritàriament europeus.
Una investigació del New York Times va arribar a aquesta conclusió i el diari en va publicar ahir les dades, en un reportatge en què ha contactat amb diplomàtics i antics ostatges, que van confirmar que, tot i que els governs d'Europa ho neguen, es paguen altes sumes de diners per alliberar amb vida els captius.
“Segrestar per rescats s'ha convertit, avui dia, en la font de finançament més important dels terroristes”, va dir l'any 2012 el subsecretari per Terrorisme i Espionatge Financer del Departament del Tresor dels Estats Units, David S. Cohen. “Cada transacció n'encoratja una altra”, hi va afegir.
Passaports diferents
Les dades semblen demostrar aquesta teoria que defensa el funcionari nord-americà. Amb el pas dels anys, els grups terroristes han après quins governs paguen rescats i quins no i, en conseqüència, donen un valor diferent a cada passaport dels ostatges.
Entre el 2008 i el 2013, el país que més va pagar va ser França, a través d'empreses estatals, amb 43,4 milions d'euros, per salvar la vida de cinc ciutadans francesos, un togolès i un malgaix.
A la llista també apareixen Qatar i Oman, en representació de governs europeus anònims (15,2 milions), Suïssa (9,2 milions), l'Estat espanyol (8,22 milions) i Àustria (2,4 milions). Totes les faccions d'Al-Qaida saben quins països són més propensos a pagar i quins no.
Els EUA i el Regne Unit són gairebé els únics que s'hi neguen en rodó, i per això, en els últims cinc anys, de les 53 persones segrestades per Al-Qaida i les seves filials, només hi ha tres nord-americans. En canvi, van estar en captiveri disset francesos, un terç del total.
“Els europeus han de respondre per moltes coses. Segueixen una política de dues cares: paguen els rescats i després ho neguen”, es queixa l'exvicesecretària de Defensa per a Afers Africans dels EUA Vicki Huddleston.
Segons els testimonis recollits pel diari novaiorquès, quan es produeix un segrest d'un ciutadà amb passaport nord-americà o britànic, “les possibilitats de sortir amb vida són escasses”.
Això no vol dir que els governs d'aquests països no activin la via diplomàtica per intentar obtenir l'alliberament: el cas més recent, l'intercanvi d'ostatges per recuperar l'enigmàtic sergent estatunidenc Bowe Bergdhal, segrestat a l'Afganistan, a canvi de cinc presos talibans de Guantánamo.
Els ministres d'Afers Estrangers austríac, francès, alemany, italià i suís van negar al New York Times haver pagat mai als terroristes, i van contradir les dades a què ha tingut accés el diari.
“Botí fàcil”
Però, tot i la negativa i els nombrosos acords signats pel conjunt dels països occidentals en què es comprometen a no pagar mai rescats per segrestos –l'última negativa va tenir lloc en la reunió del G-8 de l'any passat–, els governs, la majoria a través d'empreses estatals o utilitzant països com ara Qatar i Oman com a mitjancers, acaben cedint a les exigències dels segrestadors.
“Segrestar és un botí fàcil”, va escriure fa temps Nasser al-Wuhayshi, el líder d'Al-Qaida a la península Aràbiga i un dels assessors més propers que va tenir el fundador de la xarxa terrorista, Ussama ben Laden, eliminat pels EUA el 2011 al seu amagatall del Pakistan. “Els segrestats són mercaderia rendible i un valuós tresor.”
El “negoci del segrest” ha esclatat en els últims anys, tal com ho demostren les xifres publicades pel rotatiu nord-americà: així, si l'any 2003 es pagaven prop de 150.000 euros per ostatge, el preu s'ha elevat fins a arribar als gairebé 7,5 milions per persona.
Segons la investigació, els grups terroristes utilitzen els diners per entrenar els seus combatents i per adquirir armes. El valor econòmic que suposa per a l'organització cadascun dels rescats és molt elevat: segons els mateixos terroristes, pot arribar fins a la meitat de tots els botins que Al-Qaida aconsegueix en accions perpetrades a l'Àfrica i a la península Aràbiga.
LES FRASES
Una planificació millorada
víctor sanchoLa investigació del New York Times explica amb tota mena de detalls alguns dels segrestos de turistes europeus a càrrec de les faccions d'Al-Qaida, especialment a l'Àfrica. En els relats es comprova com els terroristes han canviat la percepció sobre la veritable funció dels segrestos: en un principi, servien per sembrar la por a escala mundial, però ara la funció recaptatòria ha obligat a replantejar-se tot el procés per organitzar i seleccionar les víctimes i cobrar el rescat de manera segura. L'estratègia de cada captiveri i el procés de negociació segueix una sèrie de passos. Tot comença amb un llarg temps de silenci per crear inquietud; després, arriben les imatges i els vídeos dels ostatges implorant negociació, que s'emeten a través de les xarxes socials. Els terroristes treballen després amb negociadors que, a canvi d'una comissió del 10%, s'encarreguen de pactar el preu i les condicions de pagament. Ara mateix, Al-Qaida veu més factible avançar en el gihad mantenint en vida els segrestats en espera d'un intercanvi de presoners o diners en efectiu.