“Hi ha dues línies vermelles: l'una, la legalitat; l'altra, la DUI”

Sí i no. M'explico. Canvien cares i estils, les formes, però no canvien els objectius polítics de la federació.

Està en un procés de donar espai polític en diferents àmbits; en el de la federació en la meva persona, i així ho han convingut amb el president. I en el governamental fa temps que va fer un pas enrere en les comissions Estat-Generalitat, donant espai a la vicepresidenta del govern, Joana Ortega. Això no vol dir que s'hagi retirat, però sí que obrim el ventall de persones.

En l'Escola d'Estiu d'Unió, que és on va reflexionar sobre la necessitat de reformar la centralitat política, deia que estan canviant coses molt profundes. Ho hem vist en les darreres eleccions. No són canvis conjunturals. Hi ha una distància creixent entre els partits polítics entesos en sentit clàssic i la ciutadania. Hi ha partits a la nostra esquerra i a la nostra dreta que estan fent aquestes reflexions. Nosaltres, UDC i CiU, que ocupem una part de la centralitat, també estem obligats a fer-les. No es tracta tant de generar un projecte polític diferent, però sí de repensar quanta gent pot articular-se a l'entorn d'aquest espai.

Si jutgem el que diuen les enquestes, podria dir que n'ha perdut una part. Centralitat és dret a decidir, però també, i molt particularment, recuperació econòmica, moderació fiscal, suport a pimes i autònoms, reconeixement de la iniciativa privada, preservació dels pilars fonamentals de l'estat del benestar i respecte per la dignitat de la persona. Sobre tot això estem obligats a reflexionar i a treure'n conclusions.

És clar, però no és menys cert que estem davant d'una realitat que ha anat canviant. Els partits hem de fer un mea culpa. Hem estat tremendament endogàmics. Moltes vegades hem pensat que resolent les coses des de l'estricte aparell ja ho hem resolt tot.

Segur que hem fet coses que no han estat prou ben enteses per una part de l'electorat. Em sembla molt simplista atribuir-ho a algunes declaracions de Duran. Però, més que buscar responsables, el que hem de fer és trobar solucions. Tenim dues grans alternatives: accentuar tot el que és denominador comú a CiU o tot allò que ens distancia i és clar que tenim diferències. Si no, seríem el mateix partit. Els accents, si es gestionen intel·ligentment, obren l'espectre.

Cap a la plenitud. Decidirem el posicionament sobre la consulta quan hagi estat formalment convocada pel president Mas. Ho farem en un consell nacional d'acord amb tres qüestions: una és el fet que sempre hem defensat un model confederal, és a dir, un pacte entre iguals; la segona és que no hi ha cap indici perquè l'altra part estigui disposada a fer la confederació; l'última són les perspectives de futur. La possible exclusió d'una Catalunya independent de la Unió Europea no és un tema menor. Unió no farà res perquè Catalunya quedi fora de la UE.

Una de les coses que em deixen perplex de l'entrevista entre el president Mas i Rajoy és que el president espanyol digui que la impugnarà sí o sí. L'única manera de superar el contenciós entre Catalunya i Espanya és el diàleg per donar cobertura legal a la consulta. Però els indicis no hi són. Dimecres va evidenciar el tancament de Rajoy i la disponibilitat del president Mas a parlar fins i tot de la data i de la pregunta, que no de l'essència: la gent ha de poder votar. Un estadista ha de prendre riscos i lamentablement el president Rajoy no va fer cap moviment. Tinc la sensació que no s'ha pres consciència que aquí hi ha un problema. Som aquí perquè ens ha empès una part molt substantiva de la ciutadania i perquè hi ha hagut un seguit de despropòsits, com amb l'Estatut o el pacte fiscal. Afortunadament hi ha una porta oberta al diàleg, que crec que ha de tenir un punt de discreció. Per contra, el resultat que en pugui sorgir haurà de ser transparent per a la ciutadania i per descomptat haurà de ser votat.

La discreció és una bona manera d'avançar.

Quan un veu que assimila la violència de gènere amb la independència, queda esglaiat. És preocupant.

Mai m'havia passat, en tot el temps que fa que faig política, de ser incapaç de preveure què passarà. No és tan fàcil portar la llei de consultes al Tribunal Constitucional. Per altra banda, la sortida del contenciós entre Catalunya i Espanya ha de ser democràtica, ha de ser votant.

Alguna sortida s'ha de donar si el 9-N no es pot votar. Però la consulta només té sentit si està emparada en la legalitat.

El govern sempre ha dit que faria tots els possibles perquè hi hagi una consulta emparada en la legalitat. A vegades es perd de vista que l'Estatut ens dóna la competència per fer consultes. Si la llei catalana és impugnada haurem de buscar altres camins. De moment no hi som, aquí.

No som aquí. És precipitat dir-ho. En el seu moment s'haurà de valorar. Les llistes unitàries han de tenir programes molt clars. Jo no veig Unió fent una declaració unilateral d'independència des del Parlament. És la meva opinió, quan ho posem en consideració ho valorarem. Des de la perspectiva d'Unió, hi ha dues línies vermelles: una és la legalitat de la consulta i l'altra és que descartem la DUI.

És possible que la unitat no es mantingui intacta. També es donava per impossible l'acord de la data i la pregunta. Amb tot allò que se separi d'aquí, és més difícil que es mantingui la unitat de criteri. Però també li diré que es donava per impossible l'acord de la data i la pregunta.

Em dol profundament. Els primers sentiments són de desconcert i de dolor, i un punt de decepció. Em costa poc entendre que altres persones puguin sentir fins i tot ràbia. Probablement el president Pujol està abocat a un linxament. És una hipòtesi versemblant. S'ha d'arribar fins al final, aclarir tot el que ha passat des de l'Agència Tributària i si cal de les instàncies judicials per salut democràtica i per fortalesa del propi país, sense perdre de vista que el president Pujol ha fet moltes aportacions positives a aquest país. Vull reivindicar el Pujol arquitecte i constructor de les estructures d'estat. Seria injust que ho perdéssim de vista. Una cosa no priva l'altra: aclarir i assumir les responsabilitats sense menystenir les aportacions.

No ens hi hem oposat, però no és menys cert que de vegades les compareixences parlamentàries no busquen tant aclarir el que ha esdevingut (d'altra banda si es judicialitza, s'aclariran en les instàncies judicials) com altres objectius. Una majoria àmplia del Parlament ho ha cregut així i s'ha de substanciar.

Qüestions com aquesta d'alguna o altra manera hi incideixen. A una part de la ciutadania la fa reflexionar. I hi haurà interès de determinats sectors perquè això sigui així. És possible que tingui incidència.

He visionat imatges, he escoltat i parlat molt amb els advocats de la defensa i comandaments policials i les coses són molt complexes. Qui ho ha d'acabar aclarint és l'àmbit judicial. Amb la informació que tinc no m'atreviria a condemnar els agents que estan imputats, però si hi ha una condemna ferma, el règim disciplinari del cos de Mossos d'Esquadra és molt estricte i s'aplica.

No farem la llei del burca. En el marc de la llei de l'espai públic ens ocuparem de l'ocultació del rostre des de la perspectiva de la seguretat, dialogant amb els ajuntaments. Respecte al cànnabis; el criteri que he donat als mossos és que davant del dubte hem d'estar sempre al costat de la fiscalia. Res a dir en la regulació de l'ús terapèutic però no estem per legalitzar el conreu agregat i menys el tràfic.