La llei de consultes, el 19-S
La norma per emparar el 9-N s'aprovarà en un ple extraordinari
Mas podria signar el decret de convocatòria el 22 de setembre, abans de la impugnació de La Moncloa
El cap de setmana del 20 i el 21 es farien actes
de suport
L'interrogant és què passarà quan el Constitucional suspengui la llei
El món sobiranista ja té quatre dies més marcats en vermell al calendari. Del 19 al 22 de setembre. Si no hi ha cap entrebanc d'última hora, és quan s'aprovarà la llei de consultes al Parlament i Artur Mas podria signar el decret de convocatòria de la consulta del 9 del novembre. A partir de llavors començaria el veritable embat amb l'Estat espanyol i el Tribunal Constitucional per intentar fer viable el referèndum català. Una batalla legal i política que, a hores d'ara, ni els mateixos implicats saben com s'acabarà.
Segons ha pogut saber aquest diari, està previst que la llei de consultes vegi la llum el 19 de setembre en un ple extraordinari. Serà la culminació d'una setmana molt carregada, que començarà el dilluns 15 amb el debat de política general –que s'allargarà fins dimecres– i continuarà dijous amb el referèndum a Escòcia.
El fet que s'hagi escollit un divendres no és gens casual. Es busca tenir uns dies més de marge perquè el govern espanyol no pugui impugnar la norma immediatament. Si el ple s'hagués convocat dijous, coincidint amb la consulta d'Escòcia, com s'havia especulat en algunes negociacions entre CiU i ERC, hauria tingut una alta càrrega simbòlica, però el projecte hauria sortit publicat al Diari Oficial de la Generalitat (DOCG) l'endemà i el Consell de Ministres d'aquell mateix dia l'hauria tombat en un tres i no res.
Però si la llei de consultes s'aprova un divendres, no serà oficial fins dilluns quan aparegui al DOCG –a diferència de l'executiu espanyol, no hi ha diari oficial els caps de setmana– i, per tant, es guanyen uns dies fins a la següent reunió de La Moncloa. I seria el mateix dilluns 22 de setembre que el president de la Generalitat ja podria firmar la convocatòria del 9-N amb la llei encara vigent. Una condició que sempre ha exigit Mas. “Jo he dit que es farà i que serà legal, i ho mantinc”, ressaltava el president la setmana passada.
A més, aquest calendari també preveu que el cap de setmana del 20 i 21 es puguin organitzar actes de suport a la consulta arreu del país. En aquest sentit, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) ja ha anunciat que se celebraran plens municipals extraordinaris als ajuntaments que formen part de l'associació quan la convocatòria del referèndum esdevingui una realitat. Tampoc no es pot descartar que la societat civil o entitats com l'ANC o Òmnium Cultural programin altres activitats.
Negociacions obertes
En aquests moments, CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP estan polint tots els serrells d'aquestes dates, que s'haurien de ratificar a inicis de mes de setembre a la Mesa del Parlament. Al marge d'aquestes formacions, el PSC ja ha remarcat que també donarà suport al projecte, encara que ha deixat clar que no es pot fer servir per convocar el 9-N. El seu vot serà afirmatiu perquè considera que la iniciativa suposa un aprofundiment democràtic, però la seva funció no és emparar un referèndum independentista, sinó altres consultes en què la Generalitat tingui “competència”.
A hores d'ara la llei es troba al Consell de Garanties Estatutàries, que n'ha d'estudiar la idoneïtat. El 21 o 22 d'agost n'emetrà l'informe.
Un cop la normativa estigui aprovada, Mariano Rajoy ja ha repetit per activa i per passiva que hi recorrerà en contra, igual que el decret de convocatòria. La Moncloa enviarà els textos al Tribunal Constitucional i quedaran suspesos cautelarment durant un termini màxim de cinc mesos, segons especifica la Constitució. En aquest interval de temps, l'alt tribunal haurà de decidir si ratifica la suspensió o si l'aixeca, en espera de la resolució definitiva.
Es dóna la circumstància que la llei de consultes que va redactar el tripartit el 2010 va ser impugnada al TC pel govern del PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero. Els magistrats la van suspendre uns mesos, però més tard van aixecar-ne la suspensió i avui en dia està vigent mentre no hi hagi veredicte. El gran handicap que té aquesta norma és que s'ha de demanar permís al govern espanyol per celebrar el referèndum –en la llei que es prepara no caldrà–, i, per tant, ha quedat descartada com a alternativa del 9-N.
Escenaris oberts
Un cop el TC invalidi l'actual llei de consultes, els partits sobiranistes passaran la veritable prova del cotó. Què caldrà fer a partir de llavors? Continuar al marge de la legalitat espanyola i invocar la sobirania catalana? Aturar el procés i plantejar el pla B d'unes eleccions plebiscitàries? El govern ha defensat diversos cops que la consulta ha de ser legal, mentre que el seu soci, ERC, aposta per treure les urnes al carrer, digui el que digui el Constitucional. ICV-EUiA i la CUP són del mateix parer. Una situació, per tant, molt complicada de digerir i de gestionar, i que s'està negociant a diverses bandes, sobretot entre Mas i Oriol Junqueras.
Si es decideix continuar endavant, en els pròxims plens s'aniran constituint els organismes que hauran de vetllar pel funcionament de la consulta, com ara la comissió de control, les de seguiment o les meses de consultes. Aquests ens, com indica la mateixa normativa, tenen per objectiu “garantir la fiabilitat, la transparència, la neutralitat i l'objectivitat del procés de consulta”. Governació també encarregaria la construcció de les més de 6.000 urnes de cartró que es necessitarien.
Setze anys
La llei de consultes indica que podran votar els majors de 16 anys, els ciutadans catalans que viuen a l'exterior i que s'hagin apuntat en un registre, i també immigrants comunitaris amb un any d'arrelament i extracomunitaris, amb tres. Tot i això, el decret de convocatòria acotarà quins d'aquests col·lectius podran exercir el vot, i la Generalitat calcula que el cens final serà d'uns 5,5 milions de persones. S'habilitaran més de 2.000 punts de votació a tot Catalunya perquè aquests ciutadans puguin exercir el seu dret a vot.
LES XIFRES
Ortega no avalaria una consulta impugnada pel TC
La vicepresidenta Joana Ortega va assegurar ahir en una entrevista a la Cadena SER que no avalaria la convocatòria d'una consulta si el Tribunal Constitucional recorregués contra la llei de consultes, i que caldria buscar una alternativa. D'aquesta manera es va situar al costat del conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, que fa pocs dies va expressar la mateixa idea: “La legalitat ha estat el valor que sempre ha acompanyat aquest procés”, va destacar Ortega, que va lamentar que Rajoy ja hagi decidit prohibir la llei de consultes que s'està elaborant al Parlament quan encara no ha estat aprovada ni n'ha pogut veure el redactat final.
El coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir i expresident del Parlament, Joan Rigol (UDC), també es va mostrar contrari que la consulta se celebri si no té “la legalitat al darrere”. Si les urnes sortissin al carrer havent suspès la convocatòria el TC, l'acte s'estaria menysvalorant i el resultat “no seria prou democràtic perquè fos el fonament d'una política de futur”, va comentar, en declaracions a Catalunya Ràdio. També va vaticinar que Catalunya “probablement” es veurà abocada a unes eleccions plebiscitàries, però va demanar fer esforços “fins al 8 de novembre” per intentar que l'Estat
almenys toleri el referèndum. En cas contrari, creu que el 9-N s'acabaria convertint en un acte més o
menys simbòlic com el d'Arenys de Munt.
