la crònica
Nosaltres, els catalans
Mig segle després, ‘Els altres catalans' de Candel és una obra clau també per entendre el procés actual
Pocs assajos sobre una determinada realitat social solen resistir el pas del temps. Enguany, però, en ple fenomen migratori global i enmig del procés sobiranista a Catalunya que en bona part protagonitzen, resulta més d'actualitat que mai recuperar Els altres catalans de Paco Candel, l'obra de referència sobre la història d'integració dels milers d'immigrants que van arribar en ple franquisme des de gairebé tot l'Estat. De fet, ja ha tingut cinc reedicions només l'últim any, coincidint amb el cinquantenari de la seva publicació...
El president de la Fundació Francesc Candel i amic personal, Pere Baltà, desvelava ahir, en la commemoració que se'n va fer a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada, que el llibre de fet va ser un encàrrec d'Edicions 62, i que d'entrada s'havia de dir Nosaltres, els immigrants. Candel va demanar que es canviés per catalans, emulant el Nosaltres, els valencians que acabava de publicar Joan Fuster, i el punt mitjà es va trobar en una expressió que havia fet servir el president Macià durant la primera gran onada migratòria dels anys 30.
Com explicava ahir Baltà, els altres catalans eren gent que arribava a buscar feina fugint de la gana –fet que va facilitar molt la integració en una Catalunya “feta a si mateixa des de la cultura del treball”– però que també venia “més forçada del que podia semblar, fugint de la repressió política i el caciquisme”. “Venien convençuts que trobarien un món diferent”, analitzava Baltà. I Candel, valencià de poble castellanoparlant, no tan sols ho va retratar a la perfecció. També va crear “consciència social”, cridant a buscar un món més just i predicant amb l'exemple en ajudar a crear cooperatives d'habitatges al Prat. I alhora va ajudar a obrir els ulls a un poble català que havien convertit “en un analfabet en la seva pròpia llengua”, segons Baltà, fet que també l'indignava. “A algú li interessava que nosaltres diluíssim la cultura catalana, la volien trepitjar i fer desaparèixer”, apuntava ahir Eduardo Reyes, un d'aquells nouvinguts que també va tractar Candel, i ara presideix Súmate i treballa per la independència.
“Sense la incorporació social d'aquells immigrants avui seria impossible optar a ser un país independent”, constatava Baltà. Un fet, això sí, que un altre amic de Candel, Ferran Soriano, creu que l'hauria sorprès: “Al 2001 va publicar Els altres catalans al segle XXI, però no sé si hauria imaginat el que al 2014 està passant els barris...” I és evident que aquesta és la clau per entendre el clam sobiranista d'un país amb només un 63% d'habitants que hi han nascut, i encara molts de pares immigrants... “Catalunya té les possibilitats i eines per construir un futur millor per als nostres fills i néts: el mateix que va moure els meus pares”, constatava Reyes, que lamentava que “el problema es diu govern d'Espanya, que representa una involució, i no ha fet res bé des que tinc ús de raó”. És més: “A Espanya hi ha una oligarquia política fastigosament xoriça”, s'escalfava, moment en què el públic li va recordar el cas Pujol. “La diferència és que a Catalunya hi ha una població disposada a aixecar-se contra la corrupció, i a Espanya són submisos; jo vull ser amo dels meus errors, i Catalunya també”, contestava. “Sento pena i desengany, però si Pujol és un xoriço haurà de respondre davant la justícia i el poble català”, aclaria després als periodistes.
Reyes, que lamentava que Rajoy no ha respost a la seva petició per reunir-s'hi, va fer una crida a donar suport “massivament” a la V de la Diada, i va demanar que es vagi a votar el 9-N tant si hi ha permís com si no del TC. “Que raptin les urnes, és igual –sentenciava–; així el món veurà la tremenda diferència democràtica entre Catalunya i Espanya.”