Un mes del cas Pujol
S'espera que l'expresident comparegui al Parlament per explicar-se sobre els diners a l'estranger sense regularitzar
Els partits catalans desvinculen el procés de l'afer, que el PP aprofita per desgastar la consulta
Ningú s'esperava que en el calendari del 2014, amb les dates subratllades del proper 11 de setembre o l'esperat 9 de novembre, la del 25 de juliol quedaria marcada com una jornada per a la posteritat. La confessió de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, que durant trenta-quatre anys ha tingut diners a l'estranger sense regularitzar que provindrien d'una herència, va sacsejar bruscament la política i la societat catalana, que encara paeixen la revelació de qui va presidir la Generalitat durant vint-i-tres anys. Avui fa just un mes. Trenta-un dies en què la sorpresa i decepció ha donat pas a la indignació i a la unanimitat a l'hora d'exigir explicacions a Pujol. El parèntesi de l'agost no ha servit perquè ho faci.
L'expresident –refugiat al domicili familiar de Queralbs, on es deixa veure des del 7 d'agost– no ha confirmat a Convergència si s'explicarà al Parlament, malgrat que fonts citades per El País asseguraven divendres que sí que hi anirà. Se l'hi espera. Tots els grups –tret de CiU– han signat una petició de compareixença que es votarà el 2 de setembre en la comissió d'afers institucionals, que podria citar l'expresident el mateix dia. Convergència li ha demanat explícitament que hi comparegui. Dimarts passat, el coordinador general de règim intern i comunicació de CDC, Francesc Sánchez, es reunia amb Pujol per traslladar-li en nom de la cúpula la conveniència de fer-ho.
Havent engegat un procés de renovació, la direcció del partit que ell va fundar va rebre la confessió amb el pas canviat. I de la prudència inicial ha passat a eixamplar la distància amb un Pujol que també ha variat d'estratègia judicial. De posar-se a disposició de la justícia en el comunicat de confessió, a plantar batalla. Els advocats de la família a Andorra van registrar la setmana passada a la batllia andorrana una querella contra la persona –desconeguda– que hauria filtrat la informació sobre els seus comptes a Andbank i a la Banca Privada d'Andorra. El procés pretén invalidar les proves provinents del Principat veí i s'acompanya d'una querella contra la comissió rogatòria de Pablo Ruz demanant informació sobre els comptes a les entitats andorranes. En aquest cas, els Pujol miren de frenar la investigació del jutge de l'Audiencia Nacional, que ha citat a declarar com a imputat el fill gran de l'expresident, Jordi Pujol Ferrusola, el 15 de setembre, juntament amb la seva exdona, Mercè Gironès.
L'afer i el procés
Si Pujol compareix a primers de setembre al Parlament ho farà ja sense les prerrogatives institucionals i havent deixat els càrrecs a Convergència. L'expresident va pactar amb Artur Mas el seu desterrament polític quatre dies després d'aquell comunicat del 25 de juliol. Eren una cinquantena de línies que, si bé no frenaven el procés, no ajudaven en el tram final del complicat camí cap al 9 de novembre. Des del primer moment, les forces proconsulta han desvinculat el cas Pujol de la convocatòria a les urnes.
Però el fet és que l'afer ha tensat la relació entre els socis de CiU i ERC, ja que inicialment la federació va rebre amb malestar que els republicans s'afegissin a la petició de compareixença de Pujol al Parlament per part de la resta de grups. Els republicans, a més, van alertar que també se sumaran a la reclamació d'una comissió d'investigació si l'expresident no hi va. Si Convergència intenta deixar llast del Pujol que va tenir diners a l'estranger, no del polític, Esquerra es desmarca d'un soci parlamentari que batalla amb el nou front obert per l'expresident. I ha desat al congelador l'opció d'entrar al govern de la Generalitat amb CiU.
A Madrid, l'executiu del PP s'ha aferrat a la confessió per desgastar el procés i estendre dubtes sobre Artur Mas i les forces partidàries de la consulta. El secretari d'Estudis i Programes dels populars, Esteban González Pons, va fer pública la sospita que la “mentida” de l'expresident afecta tot el sistema polític català. Del cas, se'n parlarà al Congrés. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, té previst comparèixer-hi per donar dades sobre frau fiscal. Ho farà després que l'hi demanés el PSOE per aclarir si els Pujol s'havien acollit a l'última amnistia fiscal.
