Diada oficial per reivindicar la sobirania

Passat i futur es relligaran més que mai en els actes institucionals per celebrar un Onze de Setembre que enguany compleix tres-cents anys. La defensa i caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques amb l'abolició posterior de les institucions catalanes per part de Felip V el 1714, i la reivindicació de la sobirania del poble català en plena ebullició el 2014 seran els eixos que enguany configuren una Diada “excepcional”.

Així la van qualificar el conseller de la Presidència, Francesc Homs, i el vicepresident segon del Parlament, Lluís Corominas, en la presentació dels actes oficials, que enguany s'avancen un dia i es concentraran entre el vespre i la nit del dia 10. Amb aquest criteri van desgranar l'organització d'un conjunt d'actes amb els quals es vol convertir aquesta jornada en un acte reivindicatiu de la “llibertat i la sobirania” del poble català, en paraules de Corominas. Per la seva banda, Homs va anunciar que per primera vegada serà el Fossar de les Moreres, tradicional escenari dels col·lectius independentistes, el lloc triat per obrir els actes oficials de la Diada amb una ofrena floral a càrrec del president de la Generalitat, Artur Mas, i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. A la plaça actual hi havia fa tres-cents anys el cementiri de la ciutat i allà van ser enterrats els homes i dones que van lluitar en el setge del 1714, en record dels quals el dramaturg Serafí Pitarra va escriure, anys més tard, un poema que els va rescatar de l'oblit. “Al Fossar de les Moreres, no s'hi enterra cap traïdor”, recordava ahir el conseller de la Presidència fent referència als primers versos del poema que es poden llegir en una inscripció en un dels laterals de la plaça. La referència historicoliterària d'Homs va ressonar com un missatge polític a les portes de la convocatòria d'una consulta d'autodeterminació que enfronta els executius català i espanyol per la instal·lació el 9 de novembre d'unes urnes que permetin als ciutadans decidir el seu futur com a poble.

Les interpretacions al voltant del 9-N es van acabar amb aquesta referència poètica per part d'Homs, que va defensar la tria d'aquest indret en un any com el del Tricentenari. Després de l'ofrena al Fossar tindrà lloc l'acte més institucional a la Llotja de Mar, i es relegarà així el parc de la Ciutadella, on fins ara s'havien celebrat els actes institucionals. Finalment, es donarà pas a una vintena de representacions artístiques per diferents indrets del barri de la Ribera, el Gòtic i el parc de la Ciutadella, espais ocupats pel setge del 1714.

L'endemà, dia 11, i abans que siguin els ciutadans els que prenguin els carrers per reivindicar la sobirania amb el mosaic de la V, es farà una última mirada al passat amb un acte simbòlic a la plaça d'El Born Centre Cultural, on es concentraran 300 violoncels per recordar el moment en què va caure el conseller en cap Rafael Casanova el 1714, que fins llavors havia dirigit la defensa de la ciutat.

“Barcelona farà de capital del país”, va destacar Homs, durant una Diada que s'ha dissenyat “per a tots els ciutadans” i d'acord amb un mandat que el Parlament va aprovar per unanimitat el 1980, hi va afegir Homs. El coordinador general de CDC, Josep Rull, se sumava a la crida i qualificava els actes d'“inclusius”. El PSC, en paraules del primer secretari, Miquel Iceta, confirmava l'assistència del partit a tots els actes i animava a la participació. “No tenim res a objectar”, assegurava.