Collats malgrat la recuperació
El govern fa equilibris per quadrar els comptes del 2014 i pateix ja pel 2015, ja que no es beneficia de la millora econòmica
L'Estat aporta 620 milions menys en bestretes
El 29 d'agost del 2013, ara ha fet un any, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, compareixia al Parlament per justificar la pròrroga del pressupost del 2012 i augurava un futur de resistència: “L'objectiu és sobreviure”, admetia. Amb penes i treballs, i comptes nous per al 2014 aprovats al gener, avui la Generalitat aguanta i podria dir que qui dia passa, any empeny. Però l'objectiu, malgrat la millora dels indicadors i les perspectives macroeconòmiques, continua sent el mateix: arribar a final d'any..., i cordar-se el cinturó per al vinent.
Tot i les peticions al govern estatal perquè el relaxi tres dècimes aprofitant que ara paga menys per finançar-se als mercats, el límit de dèficit continua fixat enguany en l'1%, i Mas-Colell ja avisava al juliol, després de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, que la xifra és “inassumible” i se sobrepassarà. De fet, les últimes dades mensuals fetes públiques per l'Estat ja l'elevaven al 0,81% al maig (més de 1.500 milions), en contraposició al 0,65% d'un any abans, que es va tancar en l'1,96%, quan el màxim era 1,58%. “El límit s'incomplirà, i no anirà de poc”, confirmen fonts properes al govern.
L'aixecament de la pròrroga de l'any anterior, segons explica el departament en la memòria a 30 de juny, ha contribuït a donar aire a una situació que va ser particularment asfixiant durant el primer semestre del 2013, i ha fet que la despesa corrent hagi crescut un 6% enguany, tot i la reducció de capítols com el de personal. També suma a l'increment el capítol d'interessos, que creix pel pagament que es va fer al febrer a l'Estat dels generats pel fons de liquiditat autonòmica (FLA) del 2013. A més, les xifres d'inversió van créixer per la recuperació del ritme d'execució en obres dels departaments d'Ensenyament i Territori, sobretot.
Això sí, van baixar les transferències als municipis per la finalització de programes com el Puosc. A més, per refinançar deute que vencia aquest semestre han calgut gairebé 2.800 milions, un 25% menys que l'any 2013. En global, així, les despeses el primer semestre han baixat el 2%.
Cauen els ingressos
El problema, en tot cas, ve dels ingressos, que en conjunt han baixat un 9,3%, malgrat que el PIB català ha crescut un 1,3% l'últim any (de juny a juny), i l'espanyol un 1,2%, segons dades de dijous, que també assenyalen una consolidació del creixement en els pròxims mesos. Això ha fet que els ingressos no financers de l'Estat, és a dir, els impostos recaptats entre el gener i el juliol, hagin augmentat un 3%. En canvi, de gener a juny, els ingressos no financers de la Generalitat van baixar un 4,3%. Això s'explica sobretot per les bestretes rebudes pel model de finançament, de lluny la principal font, que van baixar un 2,7% en global, uns 200 milions, fins als 7.266. Al cap de l'any, de fet, Mas-Colella ja s'ha queixat que l'aportació disminuirà uns 620 milions. La baixada d'un 4% dels ingressos del tram autonòmic de l'IRPF, això sí, va quedar en part compensada el primer semestre per lleugers augments (1,3%) en l'IVA i els impostos especials.
Pel que fa als tributs de la Generalitat, se'n van recaptar 903 milions, 173 (un 16%) menys que l'any passat i encara no un 40% dels pressupostats per a tot l'any. Economia ho explica per la davallada dels impostos de patrimoni o successions, que no compensen l'augment del de transmissions patrimonials o la taxa turística. Si bé ha calgut recórrer un 16% menys que l'any passat al FLA i al mecanisme extraordinari per pagar proveïdors, els ingressos financers encara han suposat 1.181 milions.
Ve un 2015 “dramàtic”
Amb els números del primer semestre a la mà, quadrar el pressupost del 2014 sembla difícil, però és que “l'escenari del 2015 és dramàtic”, auguren les fonts consultades. I és que el límit de dèficit baixarà de l'1% al 0,7%, és a dir, obligarà a aplicar una retallada extra d'uns 600 milions. I si a això s'ajunta que s'anirà esgotant la possibilitat de privatitzar o treure a concessió patrimoni públic, que el govern ha promès no fer més retallades socials ni de serveis públics, i a sobre pensa recuperar la paga extra que va eliminar als seus funcionaris, això vol dir que necessitarà uns 4.000 milions d'ingressos extres per quadrar el 2015, segons avançava al juliol Mas-Colell. I, d'aquests, el conseller va lamentar que tan sols el 20%, uns 840, arribaran de nous recursos de l'Estat: uns 140 d'un augment de les bestretes del model de finançament, i uns 700 de l'estalvi per reduir del 5,1% actual a l'1% els interessos del FLA. Una proposta que va fer el ministre Montoro a canvi, això sí, d'augmentar el control dels comptes, una idea que el conseller encara estudia si convé acceptar.
LES DEMANDES
Mas implora més recursos a Rajoy
En la seva última reunió, el 30 de juliol, Mas va lliurar un document a Rajoy amb 23 demandes, entre les quals una flexibilització del 0,7% a l'1,7% del límit de dèficit del 2015, i un augment d'uns 2.000 milions dels ingressos transferits, que vindria d'una revisió a l'alça de les bestretes, una compensació de 500 milions per la supressió de la taxa als dipòsits bancaris i el pagament d'almenys els 759 milions del deute del 2008 en compliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut. L'Estat es va comprometre a estudiar-ho, però el govern té poques esperances.
