L'Estat contra l'Estat

A Itàlia hi ha en curs un procés judicial inaudit, el de la negociació Estat-màfia. L'Estat es jutja a si mateix per haver, presumptament, pactat amb la màfia durant dècades. És un procés en el qual l'Estat es mira les entranyes i s'autoacusa de culpes greus: haver estat còmplice dels que haurien d'haver estat els seus enemics.

No es tracta d'un cas de màfia més, sinó d'un assumpte d'estat. Els protagonistes no són capos amb accent meridional que a les pel·lícules parlen sempre fluixet, sinó senyors encorbatats que són o han estat ministres de l'Interior o de Justícia, alts funcionaris, caps de govern i fins i tot presidents de la República. Per entendre el procés ens hem de situar al començament dels anys noranta.

12 de març del 1992. La Cosa Nostra assassina Salvo Lima, europarlamentari de la Democràcia Cristiana, interlocutor de l'Estat amb la màfia i mà dreta a Sicília del poderós primer ministre Giulio Andreotti. El maten perquè “no ha garantit l'èxit del macroprocés”. I és que, posant fi a un llarg període d'impunitat, el Tribunal Suprem acabava de condemnar a cadena perpètua un munt de mafiosos gràcies a la feina del jutge Giovanni Falcone, el qual, davant del cadàver de Lima, va exclamar: “A partir d'ara, pot succeir
de tot.” I així va ser.

L'assassinat de Lima va significar la fi d'una treva que durava quatre dècades. Els mafiosos es van sentir traïts perquè la política no va frenar la justícia. El primer objectiu va ser Lima, que és qui els havia garantit que el Suprem els absoldria, però tenien programat encetar una matança de polítics. En la llista de futurs atemptats figuraven alguns ministres i el mateix Giulio Andreotti.

Amb tot el poder polític espantat perquè sabia que estava en el punt de mira de la màfia –segons la reconstrucció dels fets de la fiscalia de Palerm, la que instrueix el cas–, l'Estat va reprendre les negociacions amb els capos a través de la unitat antimàfia dels Carabinieri. La màfia va decidir llançar a la paperera la llista de polítics i es va dedicar a assassinar magistrats (Giovanni Falcone, el 23 de maig, juntament amb la seva dona i tres escortes; Paolo Borsellino, el 19 de juliol, amb cinc escortes) i a perpetrar matances en llocs públics per sembrar el terror. Sense tocar, però, ni un polític.

En el moment de ser assassinat, Borsellino estava investigant precisament les negociacions entre l'Estat i la màfia. Horroritzat pel fet que el poder polític estigués fent pactes amb els assassins de Falcone, tenia previst fer públiques les negociacions per denunciar-les i estroncar-les. Però no hi va ser a temps. Era un destorb massa gran per a massa gent important, i n'era conscient.

Pocs dies abans de morir havia dit a la televisió que sabia que estava “condemnat a mort”. Per això havia deixat escrites les seves conclusions en un quadern que duia sempre a sobre; per deixar constància del que havia descobert si el mataven. Casualment, el preuat quadern de Borsellino va desaparèixer del lloc dels fets.

El germà de Paolo Borsellino, Salvatore, va dir després de l'assassinat: “S'intenta fer passar per un crim de màfia el que en realitat és un crim d'estat”, i va explicar que la mort del magistrat formava part “d'un pla ben precís per impedir que prosperessin certes investigacions i processos”.

La família Borsellino va rebutjar els funerals d'estat. En l'enterrament dels cinc escortes a la catedral de Palerm, una multitud enfurismada, malgrat un dispositiu de 4.000 agents, va fer fora a empentes l'aleshores flamant president de la República, Oscar Luigi Scalfaro, i el cap de la policia al crit de “Fora la màfia de l'Estat!”.

Eliminats els dos principals símbols antimàfia, els mafiosos, sentint-se forts, el 1993 van forçar el pols en les negociacions i van augmentar la llista de demandes. El novembre d'aquell any el govern de Carlo Azeglio Ciampi va alliberar de cop del règim penitenciari reservat als mafiosos 334 capos, que van començar a gaudir de visites i privilegis. Però quan realment els mafiosos van poder brindar de joia va ser el maig del 1994. Força Itàlia, el partit que Silvio Berlusconi va fundar amb el seu gran amic i home fort de la màfia, Marcello dell'Utri, va arribar al poder. I va iniciar la pax mafiosa, que encara perdura.

El Tribunal de Palerm ha reprès la feina començada per Borsellino. Ha d'escatir quins van ser els responsables de les negociacions amb la màfia i si continuen actives, en un procés que s'està duent amb secretisme i cautela. Aquest mes el tribunal haurà de decidir si crida a declarar com a testimoni Giorgio Napolitano, president de la República, que s'ha manifestat contrari a comparèixer. Tot un país que fa massa anys que espera respostes n'estarà pendent.