‘Keep calm' i vagi a dormir mentre espera el recompte

Si vol seguir pas a pas el resultat del referèndum escocès; si aquesta nit, a les onze a Catalunya, quan es tanquin els col·legis electorals a Escòcia, està delerós de saber si ha guanyat el sí o el no, paciència.

Keep calm i ja se'n pot anar a dormir tranquil·lament. Perquè els resultats oficials no es coneixeran, probablement, fins a les 6 o les 7 del matí (hora de Catalunya). Amb sort. O fins i tot una mica més tard. Una dada, només. Sky News ha anunciat per les 6 del matí (hora britànica) l'inici del programa especial sobre el desenllaç.

Però si té insomni perquè creu que, en funció del que passi a Escòcia, el món pot saltar pels aires i es poden ensorrar el Palau de Westminster i el de La Moncloa al mateix temps, i vol fer una festa per celebrar-ho, o bé pateix perquè és dels que pensen que és millor no tocar res, no fos cas que ho espatlléssim, tant en un cas com en l'altre li posem a l'abast algunes alternatives per refredar el neguit.

Pot seguir els diferents programes especials que ràdios i televisions preparen. O pot estar pendent dels webs i les piulades de l'enviat més especial i ubic de tots, Twitter. Així podrà conèixer en temps real el recompte a mesura que se'n conegui el resultat en cadascun dels 32 centres establerts a tal efecte per tot el territori escocès.

Però, on cal mirar? On cal fixar-se per desesperar-se per la derrota o entusiasmar-se per la victòria? És un joc especulatiu, només. Però li proposem fer un cop d'ull a dues regions que, segons de quin cantó s'inclinin, podrien apuntar a quin serà el desenllaç final.

No és exacte, no és cap predicció cent per cent fiable. La predicció està sotmesa a molts imponderables, difícils de controlar. Però, tot plegat, pot ser una ajuda per pair la llarga nit escocesa. Llarga perquè en les grans ciutats, Glasgow, Edimburg i Aberdeen, no s'espera conèixer el resultat del recompte fins entre les 5 i les 6 del matí (hora de Londres).

Sigui com sigui, dos dels possibles termòmetres del referèndum són les ciutats de Dundee i Aberdeen i la seva àrea d'influència, i Glasgow, a cinquanta minuts de tren de la capital política del país. Dundee és un bastió del nacionalisme, i, segons com s'hi inclini la balança, i en general en la circumscripció regional (nord-est), i també de què succeeixi a Glasgow, circumscripció per si mateixa i durant anys fortalesa del laborisme, el sí o el no tindran més o menys possibilitats d'endur-se la victòria.

La hipòtesi d'aquest text és construeix a partir dels últims resultats electorals de les eleccions al parlament de Holyrood, de maig de 2011, que el Partit Nacionalista Escocès (SNP) va guanyar per una sorprenent majoria absoluta. I també es fonamenta en l'assumpció, que caldrà matisar després que la immensa majoria dels votants de l'SNP i dels que van optar per fer-ho pel Green Party s'inclinaran pel sí.

Per contra, la immensa majoria dels tradicionals conservadors, es calcula que el 97%, ho faran pel no i una part de laboristes i liberaldemòcrates, també.

Segons com de gran sigui la fidelitat d'aquests dos grups electorals a les seves, en principi, opcions naturals, o bé segons com de gran sigui la mossegada que l'independentisme hi aconsegueixi clavar, es podrà intuir el resultat.

Però és justament aquí quan l'anàlisi es complica i pot esfondrar-se, perquè els seus pilars es fonamenten en terra de ningú. Les enquestes han suggerit fins avui mateix que entre un 20 i un 35% o potser un 40% d'aquests grups, i en especial del laboristes, es podrien decantar finalment pel sí. Si és així, Escòcia serà independent. Si no, en absolut.

Unes poques dades concretes referides als dos casos esmentats, Dundee, Aberdeen i nord-est, i la circumscripció de Glasgow ajudaran a entendre-ho millor tot plegat.

En les eleccions del 2011, a la regió del nord-est, l'SNP més el Green Party, que també dóna suport a la independència, van obtenir el 56,50% dels sufragis. Si l'independentisme supera en aquesta àrea aquest llindar per un marge d'entre cinc i vuit punts, serà símptoma inequívoc que ha guanyat prou vots entre els que, si votessin en clau d'eleccions i no del referèndum, potser no ho farien per l'SNP, sinó per algun dels altres partits unionistes.

Un factor de distorsió, un altre, i que en aquest cas s'aplica a tot el territori escocès, és la participació. Perquè a les eleccions esmentades, al nord-est l'abstenció va arribar al 51,2%. I quasi tots els sondejos previs a avui han suggerit que, en el conjunt del país, el nombre d'electors podria superar alguns punts el 80% i fins i tot acostar-se al 90%. I esbrinar com es comportarà la bossa de vot sobre la qual no hi ha cap registre històric previ fa molt més incerta qualsevol predicció.

A Glasgow, pel pes demogràfic de la regió, els resultats encara podrien ser més significatius.

El 2011, l'SNP i els verds van aconseguir el 45,78% dels sufragis.

A Glasgow, els nacionalistes van arrencar cinc dels nou escons del districte electoral als laboristes, que fins a aquell moment els controlaven tots.

De fet, el daltabaix general del labour a Escòcia va ser fonamental perquè el partit que lidera Alex Salmond aconseguís la majoria absoluta a Holyrood, que és el que ha conduït al referèndum d'avui.

Si el sí supera a Glasgow el 55%, i s'acosta al 60%, seria un altre símptoma que la pugna pels votants laboristes l'han guanyada.

Com en el cas de la regió del nord-est, però, la participació serà un altre factor determinant a l'hora de saber de quin cantó s'inclinarà la balança. El 2011, a Glasgow només va passar per les urnes el 40,7% de la població. Si es dobla, o voreja el 80%, qualsevol predicció és una temeritat.

Però el comportament dels nous electors, i el fet de la possible existència d'un vot ocult, especialment entre els unionistes, pot desbaratar-ho tot.