Nuclear? ‘No thanks'

A les aigües fredes i profundes de l'estuari del riu Clyde, al nord del mar d'Irlanda, l'exèrcit britànic té estacionats els seus míssils nuclears Trident. La base, a només 50 km a l'oest de Glasgow, va ser construïda als anys seixanta, en plena guerra freda, i des dels anys noranta acull l'armament atòmic del Regne Unit. Si els escocesos decidissin marxar, tota la flota nuclear britànica quedaria en territori d'un estat estranger.

El recinte consta de dues parts: la base naval de Faslane, on hi ha els submarins, i, a una dotzena de quilòmetres, el dipòsit d'armes de Coulport, on s'emmagatzemen els míssils nuclears Trident.

Seguint la carretera que travessa Garelochhead, el poble més a la vora de la base, la presència de tanques metàl·liques, filats i cartells del Ministeri de Defensa indiquen la proximitat de la instal·lació. A mig matí, tot està molt tranquil, només alguns hi passen pel costat fent fúting o passejant el gos. La base de Clyde té una importància econòmica de primer ordre, ja que és la que contracta més mà d'obra a la zona. Dóna feina a 6.700 persones, des de militars fins a enginyers, informàtics, personal de manteniment, tècnics nuclears, fusters, soldadors, constructors, pintors...

Tot i això, el govern escocès s'ha compromès a retirar la flota nuclear “com més aviat millor” i “de manera segura” si el sí a la independència s'imposa avui en el referèndum, i dóna un termini de sis anys, fins al 2020, per fer-ho. També promet reciclar la base i convertir-la en el quarter general del futur exèrcit convencional escocès, que donaria feina a un nombre similar de militars dels que hi treballen actualment.

A l'Anchor Inn, el pub de Garelochhead, no hi ha gaire animació. Segur que n'hi ha més els dies que hi ha partit de la Scottish Premiership a la pantalla gegant de televisió. Stuart McQueen es pren una pinta de cervesa a la barra mentre resol els mots encreuats del diari. Militar retirat, es declara “rotundament” partidari del no en el referèndum. Ho troba un disbarat. “Es perdran milers de llocs de treball si tanquen la base”, alerta. En Donald, el bàrman, no ho veu així. Li diu que la base es pot reciclar i pot continuar generant feina. Però McQueen fa que no amb el cap.

El temor de perdre ocupació és compartit per la gran majoria dels habitants de Helensburgh, un poble situat a nou quilòmetres de Garelochhead que també viu de la base. L'enginyer jubilat Eric Young ha vingut de Glasgow per ajudar com a voluntari a la paradeta de la campanya unionista Better Together, instal·lada a Colouhoun Square, al bell mig del poble.

“Què passarà si tanca Faslane? Ja només queden dues drassanes a Glasgow; la resta han marxat cap a Corea del Sud i el Japó. Les fàbriques de locomotores han tancat, les plantes de cotxes, tota la indústria pesant. A part dels 6.000 llocs de treball de la base, se'n perdran 2.000 més d'indirectes. El govern escocès no té plans de contingència per suplir-los”, es lamenta. El seu company, en Jack, li dóna la raó. “A més: Rússia té armes nuclears, la Xina té armes nuclears, per què hem de renunciar nosaltres al nostre poder de dissuasió?”

El govern britànic i l'oposició laborista també avisen dels riscos que suposaria la desaparició de la base nuclear per a la seguretat del futur estat independent, però concentren la pressió en les conseqüències econòmiques del desmantellament. “Les comandes de la Royal Navy han permès mantenir actives les drassanes del Clyde durant anys i ho seguiran fent si no és que Escòcia se separa. La Royal Navy no construeix vaixells de guerra a l'estranger, de manera que, amb els plans de l'SNP, els treballadors estan en perill a Escòcia”, ha advertit el ministre de Defensa a l'ombra, el laborista Jim Murphy.

Lluny de l'excitació de la campanya, assegut en un banc de l'escullera del riu, mister Pitcher, antic policia militar a la base, recorda els anys en què va voltar per mig món a bord de submarins convencionals. És un dels tants anglesos i gal·lesos jubilats que s'han acabat quedant a Helensburgh. “Entenc que els escocesos no vulguin ser governats per Westminster, però la base genera molt negoci, no només aquí, sinó també a Glasgow i més al nord.”

Uns metres més enllà, l'Scott es dedica a pescar. Porta una xapa del sí a la camisa i es pregunta què diantre hi fan els míssils Trident, a Escòcia. Els independentistes són minoria en aquesta zona, però ho tenen molt clar, com l'Alistair, mestre jubilat que està al cas del procés sobiranista que es viu a Catalunya, i l'Alexander, jardiner professional que s'ha bolcat en cos i ànima a la campanya pel sí. “Per què volem aquestes armes a Escòcia?”, diu, mentre observa la base des d'una carretera que travessa zones i zones de verd, propietat del Ministeri de Defensa.

L'Alexander culpa els successius governs britànics de la persistència de Faslane, però també retreu la connivència dels empresaris locals. “Han tancat els ulls durant dècades i s'han dedicat al monocultiu de la base”, es lamenta, mentre assenyala amb el dit, a l'altre cantó del riu, les drassanes de Ferguson, una de les últimes constructores de naus comercials que queden al riu Clyde i que el govern escocès acaba de salvar de la fallida. Desitjada o indesitjada, la base de Faslane és, sens dubte, el principal interès estratègic que els britànics tenen a Escòcia, un emplaçament clau en el seu esquema de seguretat i que els garanteix un escó permanent al Consell de Seguretat de l'ONU.

Salmond i l'SNP ho saben i, si guanyen el referèndum, la flota nuclear es convertirà en la seva principal carta de negociació. La jugaran, per exemple, per aconseguir que Londres accedeixi a compartir serveis d'espionatge o la lliura esterlina amb el nou estat escocès o a aplanar-li el camí cap a la Unió Europea.