Salmond plega

Alex Salmond, l'home que més lluny ha portat les ambicions sobiranistes d'Escòcia, va anunciar ahir la dimissió com a primer ministre i com a líder del Partit Nacional Escocès (SNP) després de perdre el referèndum sobre la independència, la gran aposta de la seva carrera política, per 55% a 45%.

“El meu temps com a líder s'acaba, però per a Escòcia la campanya continua i el somni no ha de morir mai”, va declarar a Edimburg. “Em sento immensament orgullós de la campanya [independentista] que ha lliurat Yes Scotland i sobretot dels 1,6 milions de votants que han abraçat aquesta causa.”

Salmond, que ha dirigit l'SNP durant vint anys, va assegurar que hi ha “un nombre de candidats molt qualificats” per rellevar-lo i, tot i que no va esmentar cap nom, totes les mirades estan posades en l'actual viceprimera ministra escocesa i número dos del partit, Nicola Sturgeon, clara favorita a la successió. El dirigent independentista no farà efectiva la renúncia fins al novembre, un cop el congrés anual de l'SNP hagi elegit un nou líder. Deslliurat dels seus càrrecs, mantindrà l'escó al Parlament per Aberdeen.

La independència d'Escòcia ha entrat en via morta, almenys per la pròxima dècada. El no dels escocesos en el referèndum de dijous barra el camí de la secessió i embarca tot el Regne Unit en un procés de transició cap a un estat federal al qual es va comprometre el govern britànic i l'oposició laborista a canvi de la renúncia dels escocesos a la secessió. El pla de Cameron, encara vague i incert, preveu transformar el Regne Unit en un estat descentralitzat que cedirà més poders a les quatre nacions que el formen, no només Escòcia, sinó també Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord.

El desenllaç del referèndum –victòria del no per més de deu punts amb una participació rècord del 85%– es va conèixer ahir a les 6 del matí després d'una llarga nit de recompte, seguida a tot el Regne Unit amb la màxima expectació.

El vot unionista, a la baixa en les últimes enquestes, va acabar aflorant i es va imposar en la major part del país, des de les illes Shetland, al nord, fins als Borders, la zona fronterera amb Anglaterra. Ciutats com Aberdeen, la capital del petroli, i Edimburg, el centre financer, es van decantar massivament pel no, mentre a Glasgow, antiga potència industrial, i a Dundee, una altra població perjudicada per la recessió, guanyava el sí.

Salmond va reconèixer de seguida la derrota. “És important dir que el nostre referèndum va ser un procés acordat i consensuat i que Escòcia ha decidit per majoria no esdevenir per ara un país independent. Accepto aquest veredicte de la gent i insto tot Escòcia a acceptar també el veredicte democràtic de la seva gent”, va declarar el first minister.

Salmond va lloar els 1,6 milions de vots que va recollir el sí a la independència –“cap de nosaltres hauria pogut pensar mai que una cosa així pogués passar”–i, sobretot, la participació massiva. L'encara primer ministre va assegurar que Cameron li va reiterar ahir per telèfon el compromís de reforçar l'autonomia escocesa, però no li va garantir que ho fes en el calendari previst. “Suposo que ho diu perquè no té el suport del seu propi partit”, hi va afegir.

Alleujat pel resultat del referèndum, que en cas d'haver-lo perdut li hauria costat el càrrec, Cameron va assegurar ahir que la qüestió de la independència d'Escòcia ha quedat resolta “durant una generació”, i es va comprometre a posar en marxa la reforma constitucional per transferir més poders als escocesos després del “clar vot” que van expressar a favor de continuar formant part del Regne Unit. Va indicar que la legislació per reforçar l'autonomia hauria d'estar enllestida al novembre, però que no entraria en vigor fins després de les eleccions generals de maig del 2015. “Igual que Escòcia votarà al Parlament escocès sobre impostos, despesa pública i benestar social, també Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord han de poder votar sobre aquestes qüestions i al mateix temps.”

Però a Cameron no li serà tan fàcil tirar endavant la “revolució constitucional”, ja que no hi ha consens dins del seu propi partit ni tampoc dintre de les files laboristes per aplicar-la. La proximitat de les eleccions, a més, s'interposa en al camí per accelerar la devo-max o autonomia reforçada a Escòcia.

Alguns diputats del Partit Conservador retreuen al primer ministre haver fet promeses massa generoses a Escòcia i defensen que Anglaterra, la nació que aplega més del 80% de la població del Regne Unit, mereix també un acord per reforçar els seus poders. Es queixen que els diputats escocesos al Parlament de Westminster poden votar qüestions que afecten només els anglesos, els gal·lesos o els nord-irlandesos, mentre que la resta de diputats britànics no tenen poders per intervenir en competències que han estat traspassades al Parlament d'Edimburg.

El líder laborista, Ed Miliband, ha proposat una convenció per estudiar la reforma constitucional per després de les eleccions de 2015. Tal com estan les coses, és molt difícil que s'arribi a un consens entre els grans partits del Regne Unit en el s pròxims mesos per complir la promesa que van fer als votants escocesos.