L'SNP, davant una cruïlla
El nacionalisme escocès, obligat a col·laborar en el nou procés o a seguir la política de distanciament de Salmond
Una alternativa és formar l'Aliança Yes per concórrer a les eleccions del 2015
La derrota de la coalició Yes Scotland en el referèndum escocès ha obert el debat estratègic sobre quina política ha de seguir el Partit Nacional Escocès (SNP), tenint en compte que hi ha eleccions al Parlament britànic el maig del 2015 i al Parlament escocès, el 2016.
La previsible nova líder tant de la formació com de l'executiu, Nicola Sturgeon, s'enfronta a la cruïlla d'haver de decidir entre donar l'esquena a Westminster en el difícil procés que obrirà Londres per cedir més poders a Escòcia o bé col·laborar-hi, tot i que demanant-ne molts més. Així posaria a prova la credibilitat de l'establishment polític unionista en relació amb les promeses fetes durant la campanya del 18-S.
Sturgeon, de fet, no té gaires més alternatives que implicar-s'hi. Entre altres raons perquè dos milions de persones, una ampla majoria dels que van votar dijous, han donat suport a les ofertes de darrera hora del govern britànic, que ara s'han de concretar.
En fer-ho, i pocs dubten que ho farà, Sturgeon modificarà substancialment la política seguida durant els anys de lideratge d'Alex Salmond, que en la seva primera etapa es va negar a participar activament en la coalició de partits i grups cívics que van pressionar per restituir el Parlament escocès en la dècada dels noranta i que, ja com a primer ministre des del 2007, es va negar a treballar amb la comissió Calman, establerta per l'unionisme el 2008 per lliurar més quota de poder a Holyrood en l'impost sobre la renda.
En declaracions a la premsa britànica, Mike Russell, conseller d'Educació d'Escòcia, ha assegurat que Sturgeon ha d'aconseguir el màxim de transferències de competències fiscals i de benestar social per al govern escocès, una manera de continuar completant el camí cap a la independència. De fet, així ho va expressar Alex Salmond durant la conferència de premsa de divendres, en què va anunciar que plegaria com a primer ministre i líder del partit en les pròximes setmanes. “Els nous poders promesos per Westminster només són un estadi més en el nostre objectiu d'esdevenir un estat independent.”
Un moviment semblant permetria presentar l'SNP davant la societat escocesa com el veritable defensor de les transferències, fins i tot d'aconseguir el màxim poder per al Parlament, en especial a la llum del debat territorial obert al Regne Unit i les reticències o els dubtes del laborisme d'embrancar-se en reformes profundes de manera ràpida, que podrien minar el poder del partit a Westminster, si finalment es fes realitat la demanda que els diputats anglesos votin en els afers anglesos.
Però implicar-se o no més a fons en el procés de devolució de poders no és l'única cruïlla a què s'enfronta l'SNP. Els pròxims mesos, i després que Sturgeon sigui ratificada en el congrés del partit de novembre com a líder i posteriorment com nova primera ministra d'Escòcia, haurà de decidir quina tàctica ha de seguir amb vista a les eleccions generals del maig vinent.
L'SNP va aconseguir només 491.000 vots en les del 2010 i sis representants. El Yes, en canvi, ha obtingut 1,6 milions de sufragis. Per aquesta raó, tres diputats nacionalistes a Holyrood han suggerit la possibilitat de formar un bloc conjunt, l'Aliança del Yes, per concórrer a les eleccions de l'any vinent. En podrien formar part els verds, personalitats destacades sorgides de grups professionals com ara Business per Scotland i també dels grups de base, de l'esquerra més radical, que han creat un important moviment entre les comunitats populars en defensa de la independència.
Una amalgama difícil d'unir, molt heterogènia ideològicament, però que buscaria tenir més poder a Londres amb l'intent de pressionar per aconseguir més autogovern. A més, podria dividir l'unionisme afeblint el Partit Laborista. Gordon MacDonald, Joan McAlpine i Chic Brodie són els diputats implicats en aquesta operació.
En paral·lel, Alex Salmond, més relaxat que en els últims mesos, comença a moure els fils com si ja estigués retirat com a primer ministre. Perquè en una entrevista a la televisió escocesa ha insinuat que el referèndum no és l'única opció per aconseguir la independència. “La via del referèndum va ser la de la meva elecció, era la meva política. Vaig pensar que era la manera més correcta de procedir. Però, és clar, hi ha tota una gamma de formes en què Escòcia pot millorar la seva posició en la recerca de la independència. Hi ha una ruta parlamentària, on la gent pot fer sentir la seva veu, així que un referèndum és només una entre una sèrie de rutes.” Ahir mateix, el conseller d'Economia escocès, John Swinney, va matisar aquestes paraules: “Alex Salmond està dient que hi ha moltes maneres d'aconseguir poders addicionals per al Parlament escocès. Aquesta és l'agenda que seguirem d'ara endavant per aconseguir-los.”
L'SNP, doncs, sembla decidit, per ara, a jugar fort a Westminster. En el passat, però, una aposta semblant va acabar en fracàs. Tot i això, ara les circumstàncies són molt diferents.