Convocatòria en plena crisi al PP
Mas firmarà el decret del 9-N
Rajoy és a la Xina i el ministre de Justícia ha dimitit
El Parlament encarrila l'aplicació de la llei
L'escassa pressa d'Artur Mas per convocar la consulta ha sorprès Mariano Rajoy amb els dits agafats en una complexa crisi de govern. El president de la Generalitat podria signar en les pròximes hores el decret i el president espanyol va marxar ahir a la nit de viatge oficial a la Xina després que Alberto Ruiz-Gallardón anunciés la seva dimissió per la retirada de la polèmica llei de l'avortament. Rajoy va agafar l'avió sense anunciar quin serà el relleu al Ministeri de Justícia, l'encarregat de la impugnació del 9-N. L'exalcalde de Madrid va admetre que el moment de la seva marxa ha estat condicionat pel procés català i, amb tota la intenció, va advertir que ja té la impugnació preparada per fer embarrancar la llei de consultes i el decret de convocatòria del 9-N al Tribunal Constitucional, tot i que encara es desconeixen els detalls del segon i la norma no ha estat publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i, per tant, no ha entrat en vigor.
Santamaría, presidenta
Cristóbal Montoro, titular d'Hisenda i Administracions Públiques, hereta l'expedient de la consulta redactat per Ruiz-Gallardón i el Ministeri de Justícia queda en un indigerible interinatge. Ja hi ha un substitut: Rafael Catalá Polo, secretari d'estat d'Infraestructures. Però el relleu no s'executarà amb immediatesa, ja que Rajoy és a la Xina fins diumenge i el rei és de viatge a Nova York i, de fet, el nou ministre haurà de jurar el càrrec davant Felip VI. Fins que Rajoy torni, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, exercirà de presidenta i assumirà les funcions de Justícia. La crisi de govern es produeix en un moment en què La Moncloa ha hagut d'adaptar-se a la tranquil·litat amb què Mas s'ha pres la convocatòria formal de la consulta.
Canvi de plans a Madrid
Rajoy preveia reunir de manera extraordinària el Consell de Ministres, fins i tot durant el cap de setmana, tan bon punt el DOGC fes públiques les iniciatives per aprovar immediatament la interposició dels recursos, comptant amb una ràpida admissió a tràmit i la requerida suspensió automàtica. La Moncloa pretenia demostrar així l'escàs recorregut jurídic de la votació del 9-N. Però si, com indiquen algunes fonts, Mas signa el decret demà, Rajoy serà a la Xina i el ple ordinari del TC s'acabarà el mateix dia sense que previsiblement hi hagi prou temps material d'admetre els recursos de l'executiu estatal.
“Vull pensar que el govern espanyol no s'ha passat el cap de setmana de guàrdia”, va bromejar amb un somriure el conseller de la Presidència, Francesc Homs, després de la reunió setmanal del Consell Executiu. La dimissió de Ruiz-Gallardón va acabar de corroborar que el control del calendari era una eina més poderosa del que inicialment podria semblar per insuflar aire al marc legal de la consulta.
El Parlament avança
Comptant que ja haurà entrat en vigor, el ple del Parlament encetarà dimecres els tràmits per fer possible la votació del 9-N. Així ho va acordar la mesa i la junta de portaveus. La cambra designarà els set membres que integraran la comissió de control, l'òrgan equivalent a la junta electoral. Els partits pro consulta preveuen engegar la maquinària per encarrilar la votació al marge del TC, de manera que la votació dels set juristes i politòlegs de prestigi que formaran la comissió podria ser el primer gest de sobirania del Parlament català sobre el marc espanyol, en cas que la norma ja estigui suspesa, o una primera exhibició de normalitat en l'aplicació de la llei. Si el TC actua abans, el Parlament també podria esquivar el tràmit. La norma preveu que, mentre no es constitueixi la comissió, exerceixi les seves funcions l'ens regulador de les iniciatives legislatives populars.
L'hermetisme amb què el gabinet de Mas ha portat la signatura del decret va provocar nervis al PP, que confiava en un placatge jurídic impol·lut al 9-N. Fonts del govern català van atribuir a un intent de desestabilització la filtració periodística de la notícia que Mas signarà dos decrets, i no un: el de la consulta i la convocatòria d'eleccions anticipades el 9-N. Homs va confirmar en la roda de premsa posterior a la reunió del govern que és “materialment impossible”, ja que, segons la llei orgànica de règim electoral general (Loreg), el Parlament s'ha de dissoldre 54 dies abans de la cita a les urnes. L'executiu no pot acollir-se a l'Estatut –que deixa una forquilla d'entre 40 i 60 dies– perquè no hi ha una llei electoral catalana que el desplegui.
El govern, a més, treu importància a la calma que s'ha pres Mas. Defensa que l'esperada entrada en vigor de la llei s'allarga dins el marge temporal habitual amb què s'enllesteixen els últims tràmits de les normes abans d'entrar en vigor. De fet, els textos legislatius triguen una mitjana de deu dies a ser publicats al DOGC. El president de la Generalitat ja va anunciar que enllestirà la convocatòria del 9-N aquesta setmana.
El PSOE, però, el va acusar de fer un “joc tàctic” que veu “vergonyós i irresponsable”. El popular Enric Millo va advertir que “per més que facin els trilers” amb la convocatòria “el final no canviarà”. El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va acabar de salpebrar l'estira-i-arronsa dialèctic. Diu que la Fundació Nous Catalans, vinculada a CDC, promet als musulmans catalans “el paradís a la Terra si donen suport a la independència”.