Manual de la desobediència
L'oposició de Hong Kong detalla en un document actes i conseqüències de la resistència a les autoritats de Pequín
Els autors rebutgen la violència, recomanen valentia i dignitat, i especifiquen les lleis que seran desafiades
Diferents entitats socials i partits polítics de Catalunya s'han mostrat públicament partidaris de desobeir la legalitat espanyola si el govern central prohibeix la celebració de la consulta sobre la independència. Les mateixes veus, però, no han acabat de definir en què hauria de consistir l'exercici de la desobediència ni quines conseqüències podria arribar a tenir. Però si el català impacient vol fer-se'n cinc cèntims, sempre és a temps de consultar el Manual de desobediència, publicat per l'oposició de Hong Kong, en plena revolta contra Pequín.
La promesa del govern central d'implantar a Hong Kong el sufragi universal va quedar en no res quan a finals d'agost va matisar que els candidats hauran de superar el vistiplau de la comissió de nominacions, formada per membres propers a Pequín. La notícia va caure com una galleda d'aigua freda sobre una oposició que va prometre, aleshores, l'inici d'una era marcada per la desobediència civil. Dit i fet: acadèmics, estudiants i activistes han donat suport a vagues i manifestacions que disposen d'un manual de suport elaborat per Occupy Central, el moviment de defensa de la democràcia més important de Hong Kong.
El document, escrit en xinès i en anglès, defineix la desobediència civil com “l'acte d'oposar-se a les injustícies negant-se a complir lleis, decrets o ordres” sota l'imperatiu de rebutjar qualsevol forma de violència. El manual esgrimeix que l'ús de la violència contra la violència només serviria per proporcionar al govern central l'excusa per incrementar el poder dels repressors, i recorda que la resistència pacífica genera empatia i deixa en evidència la falta de legitimitat de les autoritats repressores.
Alhora es desaconsella danyar béns públics i participar en disputes físiques o verbals amb les forces de seguretat, encara més tenint en compte que “es lluita contra un sistema injust, no contra individus”. “En cas de fer front a la força bruta, pots actuar per protegir el cos, però no respondre”, esgrimeix el manual, que recomana, això sí, formar cadenes humanes o estirar-se a terra per dificultar possibles arrestos. En tot cas, el document avisa tothom que practiqui la desobediència que estigui atent als constants canvis de lideratge, amb vista les previsibles detencions.
En un intent d'embellir la desobediència a força de racionalitat i dignitat, els promotors del manual insten els manifestants a ser valents i conseqüents amb les seves accions, a no cobrir-se el rostre, a no dubtar a demanar ajuda als piquets i a no entorpir les tasques d'informació amb altaveus o megàfons, que estan reservats al personal designat. Al mateix temps, el document detalla totes les lleis que seran desafiades a través de la desobediència civil i demana acatar-ne les conseqüències. Així, especifica que les autoritats podran esgrimir normes com ara l'obstrucció de llocs públics, l'alteració de l'ordre públic o la participació en assembles no autoritzades, i precisa les multes i sentències previstes. Finalment, es recomana preparar contactes d'emergència i fins i tot deixar escrit un esborrany de missatge al mòbil, llest per ser enviat just d'abans d'un hipotètic arrest. Tot plegat evidencia els sacrificis de la desobediència, però també posa de manifest, tal com rebat el manual, “el compromís dels ciutadans de Hong Kong en la lluita pel sufragi universal”.