Pujol es reivindica
L'expresident de la Generalitat defensa la seva honorabilitat i nega que mai s'hagi lucrat amb el càrrec institucional
Ja no parla d'herència i sosté que els fons a l'estranger eren diners que li va deixar el seu pare, temorós del seu futur, per a la família
S'indigna amb alguns diputats i amb la censura aprovada a la cambra
Dues hores i vint-i cinc minuts. Va ser el temps durant el qual va comparèixer l'expresident de la Generalitat a la comissió d'Afers Institucionals del Parlament per parlar sobre els diners que ha tingut a l'estranger sense regularitzar durant trenta-quatre anys. Jordi Pujol va fer una primera intervenció de mitja hora, en què va reivindicar la seva figura i la feina feta al capdavant de la Generalitat i en la qual, sobretot, va negar taxativament que els fons, “llegats” pel seu pare, tinguessin un origen il·lícit. La segona part va ser una rèplica enèrgica, en to d'esbroncada, en què, sense contestar a cap de les preguntes formulades, va defensar la seva honorabilitat.
El pare, Florenci Pujol
Qui era el meu pare? Jordi Pujol va començar la intervenció explicant la trajectòria del seu progenitor, Florenci Pujol, un home “molt intel·ligent i molt catalanista” que, junt amb el seu soci, David Tennenbaum, va fer fortuna amb el tràfic de divises a Tànger “amb la complicitat més o menys encoberta de les autoritats monetàries” durant el franquisme. “Es va guanyar molt bé la vida”, va subratllar l'expresident en una intervenció que volia esborrar tota ombra de dubte sobre l'honorabilitat del seu pare amb qui, va deixar clar, l'unia un lligam profund. “Era un home ric als vuitanta quan va morir”, va assegurar.
Ell, un home amb recursos...
El seu pare era un home amb recursos econòmics, però ell també ho era. “Als setanta tenia més diners dels que per suposat tinc ara o he tingut mai”, va dir referint-se al seu pas per Banca Catalana. Pujol va rebutjar taxativament que, més tard, es lucrés amb la política, pregunta que li van fer gairebé tots els grups parlamentaris. “No he cobrat mai, llevat de la meva feina com a president”, va garantir als diputats, tot donant valor a la seva capacitat de negociació. “He mirat d'obrir portes i ponts”, va afirmar negant que hagués acceptat mai diners a canvi. “Jo no he estat un polític corrupte”, va proclamar l'expresident de la Generalitat.
... I amb un únic projecte
Es podia haver dedicat “a col·leccionar art o a l'obra social”, però “tenia un projecte prioritari . El meu era un projecte començat a escriure el 1958: es deia construir Catalunya o bé fer país”. La compareixença de Pujol va servir perquè l'expresident es reivindiqués, a ell i a la feina feta pels seus governs. Va rebre amb indignació algunes de les intervencions dels grups. “Parlen d'un govern que va governar 23 anys. No era un desastre”, va etzibar.
El context
“Pensava que estava massa enderiat [amb la política] i que allò era més perillós que anar a la presó.” Pujol va relatar davant el Parlament el temor que sentia el seu pare –barrejat amb admiració– respecte a les seves aspiracions polítiques. En un moment de bonança econòmica, als setanta, abans de la crisi de Banca Catalana, Florenci Pujol va decidir moure fitxa per assegurar el futur del seu fill i de la seva família. La por era que en Jordi “quedés pelat”.
Un document i un llegat
Va llegir fragments d'un document manuscrit del 1972 en què el seu progenitor li explicava que canviaria les accions que l'expresident tenia en una societat a nom seu, de Florenci Pujol, per evitar que les pignorés. Eren diners “amb voluntat de reserva” que es van mantenir a l'estranger durant molts anys que el seu pare mai va repatriar. I tampoc ho va fer l'expresident ni el seu fill –no va especificar quin– quan va passar a fer-se'n càrrec.
140 milions en dòlars
La quantitat que Florenci Pujol va deixar ascendia a 140 milions de les antigues pessetes “en dòlars”. “Amb els anys la quantitat va augmentar significativament a causa de la devaluació de la pesseta. Pujol justificava així que, en trenta anys, es passés del saldo inicial als 4,8 milions d'euros que l'expresident ha admès tenir a l'estranger.
Sempre al marge
“Sempre n'he estat al marge.” És el gran fil argumental de l'expresident de la Generalitat sobre els diners que la família ha tingut fora de Catalunya durant tres dècades. Primer, vetllats pel seu pare a través de dos amics; després, per un dels seus fills. I, tot i això, el 25 de juliol passat n'assumia tota la responsabilitat.
I el seu entorn?
Vostè sabia si en el seu entorn hi havia pràctiques oneroses vinculades a la política? Aquesta va ser una de les qüestions més repetides a l'expresident, que es va centrar en l'ampliació de la confessió ja feta a l'estiu. I poca cosa més. Pujol no va respondre a les preguntes. Tampoc a les qüestions que li van formular sobre les imputacions de dos dels seus fills, Jordi i Oriol.
“No entraré en una causa general”
L'expresident va rebre amb indignació alguns dels comentaris dels diputats, especialment els d'Alícia Sánchez-Camacho i Albert Rivera. “No entraré en una causa general”, va deixar clar, evidentment molest. Va criticar “l'infantilisme” i “la greu manca de moral” d'algunes intervencions. “Hi ha un punt de frivolitat i de barrejar-ho tot”, va lamentar. I va defensar els seus 23 anys de govern. “Si el govern de CiU de 23 anys era tan dolent hauria estat una condemna a la classe política catalana”, va renyar.
Crítica a la reprovació
Es va poder veure un Pujol dolgut. També amb la proposta de resolució aprovada en el debat de política general a instància d'ICV-EUiA, en què s'insta la cambra catalana a mostrar la seva “reprovació i condemna respecte als actes delictius reconeguts” per l'expresident. “Deixava de tenir sentit que, amb aquesta condemna prèvia tan radical, jo comparegués”, assenyalava Pujol. Però donava valor a “haver complert el deure” d'acudir-hi, i encara més quan tots plegats “hem lluitat molt per aquest Parlament”.
