L'oposició li retreu que no hagi aclarit res del frau fiscal
ERC, el PSC, el PP, ICV, C's i la CUP s'indignen perquè l'expresident no els contesta ni una sola pregunta
Pujol esbronca els diputats i els acusa de difondre mentides sobre la seva figura
Indignació pels quatre cantons. Aquesta és la sensació que ahir va planar durant la compareixença de Jordi Pujol. L'oposició es va indignar amb l'expresident perquè no va contestar cap de les seves qüestions i l'expresident es va indignar amb els diputats perquè van “embolicar la troca” preguntant sobre els negocis dels seus fills i altres casos de presumpta corrupció de CiU. En aquest moment, Pujol es va desmarcar del guió, va esbroncar durament els parlamentaris i els va titllar de frívols i infantils.
ERC, el PSC, el PP, ICV-EUiA, Ciutadans i la CUP no van sortir gens satisfets del Parlament, perquè consideren que no es va aclarir gairebé res sobre l'evasió fiscal ni tampoc quin era l'origen exacte dels fons que l'expresident tenia a l'estranger. Tots van coincidir que l'“engany” que ha confessat l'exlíder de Convergència ha fet molt de mal a la política catalana, a les institucions i al país, i li van reclamar que expliqués per què la confessió s'havia produït en aquest moment precís, si tenia més diners a l'exterior, fins a quin punt els seus fills estaven implicats en negocis obscurs i si s'havia venut accions de Banca Catalana abans que l'entitat desaparegués. “Ens produeix vergonya, perquè el frau fiscal és intolerable”, li recordava el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, mentre que la diputada d'ERC, Gemma Calvet, destacava que els ciutadans han de saber tota la “veritat”. Una petició idèntica va fer el president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Joan Herrera, que va lamentar que en la seva primera intervenció Pujol només parlés d'un “relat familiar”. És per aquest motiu que li va exigir que aixequés la catifa i que aclarís el famós 3% que va denunciar Pasqual Maragall i altres casos sospitosos durant el seu govern.
David Fernàndez també va ser molt punyent i va vaticinar que el procés acabarà enterrant el pujolisme. Fins i tot va recomanar a l'expresident, si realment se sent penedit, que “trenqui” els silencis i que escrigui el quart volum de les seves memòries.
Però les paraules més agres van venir, com es preveia, del PP i de Ciutadans. La líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, que fins a l'últim moment no era clar si seria la representant del partit en la comissió d'ahir, va acusar Pujol d'haver “mentit” durant més 30 anys i va alertar que CiU sempre s'ha vist envoltada de presumptes casos de tràfic d'influències com ara l'espoli del cas Palau. Albert Rivera, per la seva part, va destacar que Pujol només és una part, perquè CDC està darrere de tot aquest truculent afer i va etzibar a l'expresident que no era l'hora d'explicar “contes”, sinó els “delictes” que ha comès.
Davant d'aquesta allau de crítiques, CiU va fer pinya amb el seu exlíder i li va donar ple suport. El president del grup parlamentari, Jordi Turull, va condemnar l'evasió fiscal, però va emfatitzar que Pujol ha fet “molt i molt” per Catalunya. A més, va retreure a la resta de grups que fessin un linxament “públic” i no es va estar de recordar que Alícia Sánchez-Camacho, a diferència de Jordi Pujol, s'ha negat diversos cops a comparèixer al Parlament pel cas Método 3 i, fins i tot, ha estat reprovada per la cambra.
L'expresident esclata
Pujol va anar escoltant totes les formacions una per una sense immutar-se, però la sang li bullia per dins, perquè quan li va tocar contestar va esclatar. Va assegurar que alguns diputats –sobretot amb referència a Camacho i Rivera– havien mentit vilment i que, en general, les intervencions no havien fet sinó causar confusió. “Es vol crear una sensació de culpabilitat contra mi, i contra Convergència”, va replicar, en un to irat i enfadat. Va tornar a defensar la seva innocència i va reivindicar la feina del seu govern durant 23 anys. “No es poden dir mentides, i no es poden donar informacions que desorienten la gent”, va retreure als partits i es va mostrar enfurismat perquè en el debat de política general s'hagués aprovat una resolució per reprovar la seva figura.
Un encès discurs, això sí, en què no va contestar cap pregunta de l'oposició, fet que va provocar que la CUP marxés de la sala abans d'hora.