“No he estat mai corrupte”

“No he rebut mai diners a canvi d'una decisió política o administrativa. He mirat d'obrir portes i establir ponts per fer possibles determinades inversions, com correspon a un governant, però no he cobrat mai per aquesta feina més enllà del sou que rebia com a president.” Seixanta-tres dies després de la confessió que va sacsejar l'escena política catalana, Jordi Pujol va comparèixer ahir a la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament durant més de dues hores per donar més detalls sobre l'origen dels diners que va mantenir ocults a l'estranger i, sobretot, per defensar l'honestedat de la seva actuació durant els 23 anys que va presidir la Generalitat. La compareixença, que l'expresident va iniciar amb una autocrítica –“hi haurà intervencions molt crítiques amb la meva persona i fins i tot punyents, però probablement no ho seran tant com els retrets que jo mateix em faig”, va assegurar–, no va aportar novetats respecte a la carta que va fer pública el 25 de juliol passat. L'única, el matís que els diners ocults durant 34 anys –“l'equivalent en dòlars de 140 milions de pessetes”– van ser llegats pel seu pare, Florenci, a banda del testament que va deixar a la mare i la germana de Pujol i a ell mateix. No va revelar la identitat de les dues persones que van gestionar els diners a partir de l'any 1980, quan ell ja era president i va morir el patriarca, ni la del fill, que ho va fer en els últims anys i que també va optar per no regularitzar el capital. Quant a la suma actual dels diners rebuts, es va remetre a la quantitat de 4,8 milions d'euros difosa pels bancs d'Andorra i va atribuir el brutal creixement experimentat per aquest capital a la inflació i a les successives devaluacions de la pesseta. Pel que fa a les raons de la confessió –la republicana Gemma Calvet li va preguntar si responia a una “necessitat en la defensa dels seus fills”–, tampoc van quedar clares. “Sentia la necessitat moral de fer-ho”, va declarar.

Les explicacions de l'expresident no van convèncer cap dels partits de l'oposició, que el van inquirir sobre el presumpte cobrament de comissions a canvi d'adjudicacions d'obra pública, i sobre les activitats d'alguns dels seus fills. Especialment durs van ser els líders del PP i de Ciutadans, Alícia Sánchez-Camacho i Albert Rivera, que el van acusar obertament d'haver institucionalitzat la corrupció a Catalunya i li van preguntar per diverses informacions publicades per mitjans de Madrid sobre afers no judicialitzats. En el torn de rèplica, Pujol va esclatar contra els que volen “barrejar-ho tot” contra CiU i contra ell, i va dirigir una severa crítica al conjunt de l'oposició per haver-lo reprovat en l'últim ple sense ni tan sols haver-lo escoltat, va dir. En aquest sentit, va afirmar que la seva compareixença responia més al seu “respecte cap a una institució que va costar molts anys de lluita” que no pas a la voluntat d'explicar-se davant d'aquells que ja l'han “condemnat”, que “difamen a través dels diaris” i que “diuen mentides per confondre la gent”. L'expresident de la Generalitat va expressar la seva negativa a convertir la sessió d'ahir en una “causa general” contra el seu govern.