Margallo avisa que si el procés es desplaça al carrer serà “extraordinàriament perillós”

El ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha demanat aquest dimecres al president de la Generalitat que “reflexioni” sobre el que està passant, perquè pot assistir a una situació en què el procés polític “surti de les institucions, en concret de la Generalitat, i es desplaci al carrer, cosa que és extraordinàriament perillosa”. “En democràcia la manifestació és un dret que nosaltres reconeixem i respectem, però les decisions polítiques es prenen a les institucions, i quan es desborden les institucions s'entra a un camí amb un final desconegut”, ha dit.

Margallo ha fet aquestes manifestacions en una entrevista a la Cadena Ser, on ha afirmat que el que cal fer és que la Generalitat rebaixi els plantejaments i se situï en un pla estrictament legal, perquè aquest diàleg només és possible “després que renunciï a plantejar opcions que estan fora del quadre legal”, perquè amb qui planteja aquestes opcions “no és possible la negociació o el consens”.

Segons el ministre, l'executiu espanyol està disposat a buscar formules d'entesa amb la Generalitat, sempre que primer Mas abandoni qualsevol proposta que, al seu entendre, vulneri la legalitat. “Cal respectar la Llei, i a partir d'aquí tot és possible”, ha dit. Per tant, Mas ha de “retirar el desafiament”, i admetre que “tots els espanyols tenim el dret a decidir el futur d'Espanya inclòs el de Catalunya”. “Aleshores podem seure a parlar”, ha dit.

També ha afirmat que no tenia cap dubte que la Generalitat acabaria acatant la suspensió del 9-N perquè tothom està subjecte a les resolucions del TC. A més, ha justificat també el seu paper actiu en el combat polític contra el sobiranisme a Catalunya i ha apuntat que ho fa per evitar que els efectes del sobiranisme es “contagiïn” a les cancelleries estrangeres.

Pel que fa a la reforma de la Constitució, Margallo ha advertit que primer cal saber què es vol reformar, amb qui perquè. El text, ha dit, està “absolutament vigent” i va fer possible un recorregut que ha cristal·litzat en l'Estat de les autonomies actual.

Segons el ministre, la Constitució ja reconeix la “singularitat” de Catalunya quan parla de “nacionalitats” i de les “llengües” pròpies dels territoris, i mai fins ara havia tingut un autogovern similar. “Mai Catalunya havia arribat a aquest nivell de prosperitat i tirar això per la borda en una aventura incerta em sembla un despropòsit”, ha dit.