Els ulls sobre el 9-N
La comissió de control ha de vetllar per tot el procés de la consulta, des del registre de votants fins a la declaració del resultat
Els set membres estan pendents que se'ls convoqui oficialment per posar-se a treballar
Dimarts vinent acaba el període de sol·licitud per als estrangers que vulguin votar, però tot continua en l'aire
Sense la constitució
de la comissió, res no
pot començar; ells obren
i tanquen la consulta
Per fer-ho bé, els responsables de la consulta hauran de posar fil a l'agulla a la comissió de control. El president de la Generalitat, Artur Mas, en va nomenar els membres dijous passat al vespre i ahir al migdia el decret que recull la signatura ja va sortir publicat al DOGC.
La iniciativa, però, es fa “als efectes de la vigència corresponent”, segons la clàusula afegida i, per tant, queda en l'aire si el nomenament és ja efectiu, si depèn de l'aixecament de la suspensió de la llei o del que finalment acordin els partits del bloc sobiranista i el govern català. També cal estar amatents al que pugui dictar el TC després que La Moncloa avancés ahir que impugnaria la comissió i la decisió del PP de portar a fiscalia l'acta d'aprovació en el ple.
La constitució d'aquest nou òrgan no és un aspecte gens fútil per a la bona organització de la consulta, ja que dels set membres depèn cadascuna de les parts del procés. De fet, sense la constitució de la comissió, res no pot començar. Ells obren i tanquen la consulta amb els ulls a sobre de la campanya i de la votació.
A hores d'ara, i segons la llei de consultes populars suspesa cautelarment pel TC, els membres de la comissió disposen d'un termini de 15 dies com a màxim per constituir-se i triar-ne el president i el secretari. Ells estan en espera que se'ls comuniqui oficialment aquest primer pas, coneixedors que no poden esgotar els temps de marge que els dóna la llei. La raó és que el primer repte el tenen fixat a principis de la setmana que ve, quan, el dia 7 en concret, finalitza el període perquè els estrangers amb residència a Catalunya sol·licitin l'ingrés en el registre per poder votar. Aquest pas s'ha de fer a les comissions de seguiment que estaran distribuïdes pel territori, però aquests òrgans han de ser designats precisament per la comissió de control i després nomenats pel president de la Generalitat.
El calendari és ben viu per a una comissió de control que també ha de registrar les sol·licituds que li arribin de les organitzacions socials o professionals interessades a formar part del procés de la consulta. El període acaba el dia 13 i tan sols tres dies després, el dia 16, el Departament de Governació de la Generalitat ha de publicar la llista definitiva de tots els votants.
Distribució de la propaganda
A partir d'aquí començarà a córrer el dispositiu del 9-N. Els tràmits ja s'hauran iniciat amb la llista de votants. Però a la comissió de control, un òrgan anàleg a una junta electoral central, encara li queda molta feina a fer.
La distribució de la via pública per penjar propaganda i informació sobre el 9-N i el repartiment, en els mitjans de comunicació públics, dels espais gratuïts per als partits polítics que participin en la campanya estarà sota el control dels set juristes. Per a aquesta tasca, la comissió disposa fins al 27 d'octubre.
Enmig de tot aquest procés, els membres hauran d'estar al càrrec de resoldre els recursos que presentin ciutadans, organitzacions o partits polítics en contra d'alguna decisió ja presa i també hauran de dictar instruccions i establir els criteris que seguiran les comissions de seguiment davant de qualsevol incident o en les qüestions que es plantegin en el dia a dia de la campanya.
L'últim dia del 9-N serà tasca de la comissió supervisar la votació i fer el recompte de les paperetes. Un cop obtingut el resultat del sufragi, els membres hi hauran de donar el seu vistiplau i comunicar-lo al responsable de la convocatòria, el govern de la Generalitat.
Els controladors
Aquesta és la feinada que hauran d'afrontar Mercè Barceló, Joaquim Brugué, Alfons González, Miquel Martín, Marc Marsal, Jordi Matas i Benet Salellas. Barceló és catedràtica de dret constitucional i membre del col·lectiu Praga, un grup de juristes que defensen el dret a decidir. Aquesta experta va defensar que la sentència del TC contra la declaració de sobirania donava suport als que defensen el dret a decidir a través d'un referèndum consultiu, perquè “després hi haurà d'haver un diàleg polític”.
Brugué és catedràtic del departament de ciència política de la UAB i publica regularment en la secció d'opinió d'aquest diari. González és professor de dret internacional públic i degà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili. González, com Barceló i el també membre de la comissió de control Marc Marsal, professor associat de dret administratiu a la UB, també forma part del col·lectiu Praga.
Miquel Martín és catedràtic de dret civil i director del màster en dret de danys i, finalment, el setè membre és l'advocat i activista Benet Salellas, que és llicenciat en filologia per la UB i en dret per la UdG.
Després de la cimera política celebrada ahir al Palau de la Generalitat, tots ells continuen esperant la convocatòria oficial dels dirigents de la consulta si finalment el 9-N és un fet.