La porta a la independència

Centenars de persones es van aplegar ahir des de primera hora al pavelló de Fontajau de Girona convocats per la campanya Sí a la Independència d'Ara és l'hora que impulsa l'ANC. L'ambient, com a la resta de la cinquantena de municipis on es va fer la gigaenquesta, era engrescador. Hi havia gent de totes les edats. Molts ja venien aparellats per afrontar una jornada intensa desplegant-se en diferents llars de la ciutat per dur a terme l'enquesta.
I aquells qui no, els organitzadors ja els aparellaven. Com el cas de la Dolors i en Quim, els quals com una cita a cegues van haver d'establir un mínim contacte personal per afrontar un repte amb el qual s'han compromès. Ell, amb vint-i-cinc anys d'experiència com a comercial, ho tenia clar. “No serà tan dur. No hi ha objectius empresarials a complir”, expressava abans de començar. Ella, encantada perquè els havia tocat desplaçar-se a Vila-roja, un barri majoritàriament d'ètnia gitana i cada cop més de població immigrant nouvinguda. “Si no, no estaríem aquí”, diu. Una altra voluntària, l'Anna, també ho creia així. A fora ja hi ha qui, com en Joan, practica en veu alta: “Hola. Hola, bon dia!” Molt bé. Com diu un organitzador de l'ANC, s'ha de seguir els tres consells: peus ferms a terra –perquè estem segurs del que fem–, respirar bé abans de parlar –per transmetre calma– i, sobretot, oferir un somriure. L'objectiu és clar, cal transmetre il·lusió, “la il·lusió que estem construint un país nou”. No es tracta tant de convèncer a ningú, sinó de realitzar una enquesta per saber quines són les inquietuds de les persones que viuen a Catalunya. Molts, amb les instruccions ja assumides, no s'esperen ni a escoltar els ànims que, un a un, els fan els polítics reunits a peu de pista (el més aplaudit va ser l'actor Pep Cruz i la seva arenga d'“ara és l'hora!”).

I és que per endavant, a cada parella, els queda una trentena d'enquestes per fer. La Júlia i la Mireia comencen amb decisió. I això que són, com reconeixen, “de les que no obrim mai a ningú que ens pica a la porta”. La del primer timbre és de les seves. “Vuelva otro día”, se sent rere la porta. “Estic dormint”, contesta el segon des de l'intèrfon. Això quan contesten, perquè dissabte al matí ja se sap que tothom aprofita per fer encàrrecs i anar a comprar, que és dia de mercat a Girona. Tampoc hi ajuden els pisos sense ascensor. “No sé si així arribarem al 9-N”, diu entre esbufecs la Mireia. Això fins que un veí de Santa Eugènia –un altre barri amb molta presència de població immigrada– els obre la porta. Està al cas de tot allò que li pregunten i declara que ell està molt convençut del que votarà. La cosa s'anima i una noia marroquina, envoltada de mainada encuriosida, contesta en un català perfecte allò que li pregunten. Menys l'última, “anirà a votar el dia 9 de novembre?”, perquè diu que estarà al Marroc de vacances.

En general, la primera acció de
la gigaenquesta ha estat un èxit, segons els participants. Tornem a trobar la Dolors, que ja ha tornat de Vila-roja i reconeix que certament ha estat una experiència d'allò més positiva. “Fins i tot he conegut un parent d'en Peret molt simpàtic”, explica. Al punt de trobada final, a la plaça de la Constitució –a la de la Independència s'hi feia un altre acte–, tots s'expliquen la seva experiència i les anècdotes, ben regat amb un cava i tot esperant que realment hagin contribuït a fer un pas endavant.