Ana Pastor i Artur Mas

El diumenge 28 la periodista madrilenya Ana Pastor li va fer una entrevista al president de la Generalitat Artur Mas, unes hores després que signara la llei de consulta del 9 de novembre aprovada pel parlament de Catalunya una setmana abans. Des de tots els mitjans de comunicació espanyols es va especular, sense cap fonament, durant tota la setmana, que Mas volia signar el decret per 'sorpresa', mentre el president del govern de l'estat espanyol estava a la Xina, que volien fer-ho a traïdoria, estigmatitzant els catalans des de la perspectiva anticatalanista que difonen a tots els mitjans de comunicació espanyols que traslladen una imatge sempre negativa, indecent, traidora, etc. pel fet de defensar els drets i les reivindicacions dels catalans.

Si ens consideren tan indecents per què ens obliguen a romandre dins de l'estat espanyol si és impossible la convivència i qualsevol “conllevància” que no siga la que dicten des de Madrid en un maltracte permanent a tot l'àrea del domini català?

La periodista madrilenya, abans d'entrevistar-se amb el president de Catalunya es va entrevistar a Javier Milà i a Júlia Otero, cap dels dos era partidari de la independència i els dos es mostraven crítics amb Artur Mas, tot i que, almenys, Otero es mostrava respectuosa amb el dret a decidir i Milà li posava una espelma a Madrid i una altra, una mica més petita, a Barcelona.

Les preguntes de la periodista madrilenya —que va estudiar a la Universitat Catòlica CEU San Pablo de Madrid— anaven sempre, repetint, les consignes del PP-PSOE, intentant desacreditar les reivindicacions catalanes, dient que el cas d'Escòcia i el cas de Catalunya no tenen res a veure, defensant la “legalitat” espanyola, deixant de banda la legalitat catalana, interpretant la Constitució a la madrilenya, reiterant que la sobirania resideix a 'tot' el poble espanyol, Catalunya és una part, per tant, segons els madrilenys, no té dret a tenir cap dret a decidir ni a expressar-se ni votar i mostrar la seua preferència pel seu propi model d'estat; això del tot i la part ja ho deia, igualet, l'ideòleg franquista José Mª Pemán deixant les “diverses regions d'Espanya”, amb a parts del tot, en un nivell folklòric i subordinat al primacisme espanyol, en procés de genocidi cultural, lingüístic i nacional, com denuncià Josep Benet.

A pesar d'aquest mur d'intransigència, construït des de Madrid, la major fàbrica d'independentistes d'Ibèria, el president de la Generalitat de Catalunya, va estar a l'alçada de les circumstàncies i va respondre adequadament, assenyalant la viabilitat de la consulta el 9N, com el mal menor, la manca absoluta de cap proposta del Govern de Madrid, dient no a tot, amb sentències del TC, sectari, opusdeista,espanyolista i posat a dit pel PP-PSOE, contra Catalunya, amb negatives al pacte fiscal, amb negatives al reconeixement de Catalunya com a nació, amb negatives a l'acceptació de la pluriculturalitat, amb negatives a tot.

Mas insistia que el problema era polític i que s'havia de resoldre políticament i no jurídicament, que si el TC suspenia o anul·lava el decret de consulta, es reuniria amb la resta de partits polítics favorables a la consulta i decidirien què fer. Li van preguntar per la corrupció de Jordi Pujol, intentant inculpar-lo a Mas, li preguntà pels seus comptes bancaris, per la seua honestedat… li preguntà si no era una cortina de fum per tapar els problemes d'atur, de retalls, etc. com si la manca d'autogovern de Catalunya no tinguera res a veure amb l'austeritat i el dèficits socials i econòmics; va afirmar que Catalunya quedaria fora de la UE, que no seria viable econòmicament, repetint els anatemes del PP-PSOE; un periodisme governamental, al servei de Madrid, descaradament. Sense cap empatia per Catalunya ni pel dret a decidir.

Segurament, en complicitat la TV de Lara i el diari governamental El Mundo, aquest diari madrileny, a l'endemà, en primera pàgina, publicava que “Artur Mas “podria” tenir negocis amb els Pujol”, ho posen en condicional, tot i que segurament no hi ha res, són les clavegueres de l'estat, “la raó d'estat” que sembla que vol carregar-se al president de Catalunya, perquè pensen que si cau Mas, tot es solucionarà.

No tenen ni idea de la ciutadania de Catalunya, des de la seua perspectiva colonial insultant, si cau Mas, entrarà Oriol Junqueras, la ciutadania de Catalunya no va a desistir de reivindicar i fer tot el possible per poder expressar-se i treure el cap nacional encara que intenten aplastar-nos, que és el que han fet sempre; quan més ho neguen des de Madrid, més gent favorable a la independència; quan més joc brut de l'estat, més partidaris de deixar enrere aquest estat espanyol que estafa els catalans i a sobre ens acusa d'indecents a qualsevol català del Principat, de les Illes o del País Valencià per voler tenir els mateixos drets que els espanyols de les comunitats castellanoparlants.

Des d'un TC espanyol, completament desacreditat i l'advocacia madrilenya del'estat, intenten, supersònicament, carregar-se la consulta del 9-N, sense atendre a cap raó ni dret dels altres. Els catalans no tenen dret a res, com assenyala Arendt als orígens del totalitarisme. La millor notícia —davant de la inquisició dels tribunals i de l'estat espanyol— és que els partits pro-consulta de Catalunya mantinguen la unitat, sense escletxes, tot i que calga estar negociant més d'una setmana sencera. Des del País Valencià empentem en la mateixa direcció i volem que voteu i, després, que es puga votar també a les Illes i al País Valencià per reconstruir els Països Catalans i salvar la nostra llengua, cultura i nació de l'extermini espanyolista de Madrid.

Cal fer possible allò que cal perquè no ens deixen cap alternativa més: les xifres d'inversions de l'estat a Catalunya és els més baixes dels darrers 17 anys, entorn a un 9'5%, tot i ser el 20% del PIB que aporta Catalunya. No cal dir que aquesta situació, a més de tancar tots els mitjans de comunicació en català al País Valencià i les Illes, i voler espanyolitzar els infants catalans, és insostenible.

No podem ser-ne còmplices. Ens obliguen a anat avant; ni un pas enrere i ampliant les complicitats socials pro-consulta al màxim. No hi ha cap altra opció. I si no deixen que la ciutadania catalana vote el 9-N, eleccions plebiscitàries i que negocie Oriol Junqueres, si guanya les eleccions, després de declarar —unilateralment— la independència de Catalunya amb el suport de la majoria de partits polítics catalans. No hi ha cap més tria. Ara per ara, no deixen cap més opció. Rebran el que es mereixen; s'ho han guanyat a pols aquests neofranquistes d'un nacionalisme espanyolista de la caspa i de la casta que només cerca que ofegar del tot els Països Catalans.

Cal decidir, en defensa pròpia. Gràcies a l'obsessió anticatalanista del PP, per motius electoralistes, arribàrem a Ítaca, gairebé sense despentinar-nos ni desplegar les veles.