MERCAT DIARI DE FRUITA I VERDURA. BLANES
Dimecres, 8 d'octubre
Catalanistes a 4,65 euros
“No s'ha de fer la consulta. Per què,
perquè ho diguin
quatre catalanistes?”
Més que per una qüestió d'identitat, els defensors de la consulta ho són per raons econòmiques
Una passejada pel mercat diari de la fruita i la verdura de Blanes permet copsar en poc temps tòpics de tota mena. I no només sobre la consulta o la independència de Catalunya, que era el tema que havia d'ocupar-nos el matí de dimecres, sinó d'immigrants, feina i polítics. Entre els venedors i compradors, hi ha de tot. N'hi ha que parlen de la consulta sense embuts, d'altres sembla que s'enrampin en sentir parlar del 9-N i queden mig en estat de xoc, i uns altres fan un gest de dir “això no em ve ni em va”. Estem en una ciutat de prop de 40.000 habitants, governada pel PSC, on en l'últim ple es va aprovar la moció de suport a la consulta. També és la ciutat on va créixer la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho.
Una dona que regenta una parada opina que estaria bé poder votar, “almenys per saber què opina la gent”, però no confia que es pugui fer. Pregunto a una senyora que ha estat agafant quatre peces de verdura, però no li calen gaires introduccions, aviat queda clar que ens ha sentit parlar i que no li agrada gens el tema. No alça la vista de la bossa que ha passat a la venedora perquè li pesi. “No s'ha de fer la consulta. Per què?, perquè ho diguin quatre catalanistes que sou vosaltres?”, etziba amb els llavis tibats. “Són quatre?”, li pregunto. “Quatre i mig”, em diu amb la vista encara fixada en la verdura. La venedora li torna la bossa: “Són 4,65”, li diu. “Doncs això, 4,65!”, sentencia la dona, i se'n va sense dir res més.
Un canvi per millorar
Per alguns, el motiu per voler la consulta, i la independència, és que cal un canvi, gairebé el que sigui, per sacsejar el país i veure si se'n treu alguna cosa millor. Més que no pas per una qüestió d'identitat o de cultura, els defensors de la consulta i de la independència esgrimeixen raons econòmiques. “Anem fatal, pitjor no podem anar”, diu una dona. Un veí d'uns 50 anys nascut a Blanes però de pares d'Almeria, ho té clar: “S'ha de fer. El dret a decidir el tenim. Jo no sóc independentista, però la Camacho i quatre més te'n fan ser”, manté. “Si ho demanés Extremadura, segur que els donarien la independència, perquè es traurien un pes de sobre, però Catalunya és una esponja, i ja els va bé anar xuclant”, diu indignat. Una dona que semblava que triava pomes però que tenia l'orella parada, ho remata: “Ara, ara!”, exclama en senyal de suport al que acaba de sentir. L'home continua: “No han volgut mai Catalunya, vaig treballar molts anys a la Safa [una fàbrica de Blanes], i la gent que hi veia no estima Catalunya; si em deien radical a mi perquè parlava català!”, explica.
Una altra venedora, nascuda a Catalunya però de pares sevillans, llueix un collaret amb els colors de l'estelada, i es manifesta clarament a favor de la independència: “Els meus pares són els típics immigrants que van venir a ajudar Catalunya, i jo vull el que és meu, no alimentar tothom”, diu en castellà. Considera que Catalunya fa massa temps que està explotada econòmicament, i aquesta és la principal raó per la qual es mostra favorable a la independència, però manté que una part dels defensors de la independència “voldrien una illa”. “Una dona em va dir que no era digna de portar el collaret amb l'estelada perquè no parlo català, diu molesta. Una clienta seva, d'uns setanta anys i nascuda a Blanes, es manifesta contrària a la consulta, però defensora de Catalunya fins on calgui: “Jo per Catalunya, mato, com la Belén Estéban”, diu. “L'única cosa que no m'agrada són les mores que porten el mocador i els negres. No sóc racista, però és que s'ho queden tot”, assegura. Un noi d'uns 30 anys, valencià de naixement, es manifesta en un sentit semblant: “Votaré que no. Hi ha coses més importants. No hi hauria diners per a sanitat ni pensions, i hi ha negres i moros que s'enduen un piló de pasta”, remata.