El TC nega prejudicis de dos membres per avaluar el 9-N
Rebutja les recusacions plantejades pel Parlament contra el president del tribunal i el ponent del cas
No els considera parcials ni per haver criticat Catalunya ni per haver accelerat la suspensió de la consulta
“Ningú no pot ser desqualificat com a jutge per raó de les seves idees.” És la doctrina que aplica el Tribunal Constitucional per rebutjar l'intent del Parlament de Catalunya d'apartar de les deliberacions sobre la llei de consultes i el decret del 9-N el president de la institució, Francisco Pérez de los Cobos, i el magistrat Pedro González-Trevijano, encarregat d'elaborar la ponència per resoldre els recursos presentats pel president espanyol, Mariano Rajoy.
El ple va decidir ahir per unanimitat que, a banda que les recusacions són “extemporànies” –ja que s'han presentat amb posterioritat al plec d'al·legacions per demanar que s'aixequi la suspensió de la llei i el decret–, també considera que no hi ha cap raó objectiva per acceptar-les, malgrat que la cambra catalana intentés demostrar la parcialitat dels magistrats arran de la seva proximitat ideològica al PP –el partit del govern que ha impulsat les impugnacions– i les seves múltiples manifestacions en tertúlies i conferències, a través d'entrevistes i en diferents llibres publicats en què es mostren contraris al nacionalisme català, dubten de la constitucionalitat de l'Estatut, s'oposen al dret a decidir i, fins i tot, fan burla de determinades reivindicacions. En alguns casos, utilitzant un to “notablement despectiu i bel·ligerant”, es queixaven en el seu escrit els impulsors de la recusació.
El TC, en canvi, considera que el Parlament es basa en tot moment en apreciacions subjectives, de fets anteriors al seu nomenament com a magistrats d'aquest òrgan i que, per tant, no tenen res a veure amb l'assumpte que ara tenen damunt la taula. Segons les dues resolucions fetes públiques ahir, la cambra catalana no presenta “una argumentació específica” que permeti establir que les declaracions dels dos magistrats tinguin “la rellevància necessària per reflectir alguna cosa més que una posició ideològica”. I, de fet, assenyala que la circumstància que hagin de ser juristes amb una dilatada experiència indica que no poden tenir “la ment buida”.
Col·laborar amb la FAES
Tampoc no accepten cap mena “d'amistat” provada amb els impulsors de les demandes i, en aquest sentit, no consideren suficient que, en el cas de Pérez de los Cobos, aquest hagués militat en el PP entre el 2008 i el 2011 o que, com en el cas també de González-Trevijano, haguessin col·laborat amb la Fundació FAES, el laboratori d'idees de la formació conservadora. Segons el seu parer, l'amistat és un concepte molt més íntim i proper que el fet de pertànyer o simpatitzar amb un determinat grup polític, social o religiós.
El tribunal utilitza bona part dels arguments que el setembre de l'any passat ja havia exposat per rebutjar la recusació de Pérez de los Cobos quan havia de resoldre el recurs contra la declaració sobiranista del Parlament, i que finalment va ser tombada per aquesta institució amb el vot unànime dels seus membres. En aquell moment tampoc no es va veure cap mena de parcialitat pel fet que l'actual president del TC hagués militat en el PP, una filiació que va ocultar al Senat.
Celeritat dubtosa
Finalment, tampoc no aprecien que sigui indicatiu que s'hagi pronunciat a favor de l'executiu espanyol pel fet que el ple es reunís el mateix dia que Rajoy va presentar els recursos i que aquella mateixa tarda dictaminés la suspensió de la norma i el decret impugnats. El ple no considera que el president del TC volgués participar de la imatge política que tots els “aparells de l'Estat” s'aliaven per frenar el 9-N, sinó que justifica la pressa en “l'interès” del tribunal per resoldre “com més aviat millor els assumptes que hi arriben”.
Aquesta mateixa rapidesa, en tot cas, no s'ha aplicat a l'hora de resoldre la recusació i, encara menys, la petició del Parlament i de la Generalitat perquè s'aixequi el vet a la llei de consultes i s'anul·li la decisió de suspendre la norma per un període màxim de cinc mesos, prorrogable si el tribunal encara no ha dictat resolució. Tot i que els escrits de la part catalana ja fa més de deu dies que han entrat al registre, en aquest assumpte no sembla que hi hagi cap pressa ni es resoldrà en una reunió extraordinària com la del dia 29 de setembre.