La cuina del procés
El Consell Assessor per a la Transició Nacional, amb plena sintonia amb CDC, aposta perquè després de les plebiscitàries s'obri una fase de negociació amb l'Estat, que ERC rebutja
El llibre blanc proposa que el pacte amb el govern espanyol arribi després d'una declaració solemne al Parlament i abans de la proclamació de la independència
La llista únicaen unes plebiscitàries depèn del consens per triar el camí cap a la independència
Candidatura única, per a què? Aquest era ahir l'interrogant de la jornada i l'únic element en què coincidien republicans i convergents en les llargues passejades pels passadissos del Parlament. Les respostes, òbviament, diferien; heus aquí el problema.
Per al president Mas, un avançament de les eleccions només es produiria en cas que aquestes esdevinguin un plebiscit, el més semblant a un referèndum, per tal que el resultat sigui clar per a l'Estat espanyol i per a la comunitat internacional. L'objectiu final seria assolir per a Catalunya la categoria d'estat independent, una fita que també comparteixen els republicans. Tanmateix, el camí que tracen per arribar-hi es bifurca.
El primer a dibuixar una ruta va ser ahir el coordinador general de CDC i diputat de CiU, Josep Rull, en resposta a la sol·licitud de l'ANC i Òmnium perquè es faci una llista única amb independents i partits polítics que es comprometin a fer una declaració unilateral d'independència.
CDC es va afanyar ahir a apuntar-se a aquesta llista, però també van voler ser els primers a marcar el camí. Un recorregut que comparteix amb el que va dissenyar el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) en el llibre blanc que es va presentar a final de setembre i que guarda similituds amb el procés escocès, en què el govern d'Alex Salmond es va donar divuit mesos de negociació per assolir un nou estat en cas que hagués guanyat el sí en el referèndum del 18 de setembre.
El full de ruta del CATN marca “dos actes formals rellevants” en la primera fase que s'obriria arran d'unes eleccions plebiscitàries, sempre que guanyés l'opció favorable a la independència. D'entrada, hi hauria per part del Parlament, o del govern amb suport parlamentari, una declaració solemne de l'inici del procés d'un estat independent. La cambra catalana reafirmaria la sobirania i instaria l'Estat a negociar el procés de separació. El CATN també aposta perquè aquesta iniciativa inclogui una apel·lació a la comunitat internacional i a la UE perquè facin possible l'obertura d'aquest camí.
A partir d'aquí s'endegaria un procés de negociació, que s'augura llarg, i que hauria de cloure amb la proclamació de la independència per part del Parlament. Tota aquesta fase quedaria encerclada pel pacte amb l'Estat, el reconeixement internacional i la configuració de les infraestructures d'estat.
Fil per randa aquest és el full de ruta que defensa CDC. Des d'ERC, però, s'aposta per la declaració unilateral d'independència, la ja popular DUI, i que els republicans es comprometen a fer possible tan bon punt es constitueixi el nou Parlament després de les plebiscitàries. ERC rebutja qualsevol negociació amb l'Estat espanyol i considera que arribats a aquest pas les estructures del nou estat ja haurien d'estar enllestides. Pels republicans, aquest procés podria acabar en un termini de trenta dies des que es guanyen les plebiscitàries amb una àmplia majoria parlamentària. “Ara discutim el què, després ja discutirem el com i el quan”, insisteix el líder dels republicans. Això, sense oblidar que la primera etapa encara ha d'arrencar. Els ulls estan posats en l'horitzó del 9-N, la jornada d'un procés participatiu en què la mobilització també marcarà camí.
