Suresnes carrega contra Mas
González i Guerra aprofiten els 40 anys de commemoració de l'històric congrés del PSOE per equiparar el procés sobiranista amb el nazisme i el franquisme
Han passat de defensar l'autodeterminació a demonitzar el 9-N
Felipe González i Alfonso Guerra es van tornar a reunir ahir en una d'aquelles imatges que des de la seva ruptura, als anys noranta, es fan difícils de veure. Ho van fer per commemorar el 40è aniversari del mític congrés que el PSOE va celebrar a Suresnes, una població propera a París on, a banda de canviar de dalt a baix la direcció del partit, la formació abraçava el dret d'autodeterminació dels pobles que integraven Espanya. El miratge va durar poc, tres anys. I des de llavors els dos ja personatges històrics del PSOE han canviat radicalment de discurs. Tant és així que, davant el procés català i davant la decisió del president de la Generalitat per mantenir el 9-N, l'un i l'altre van aprofitar per comparar-ho tot plegat amb l'Alemanya de Hitler i fins i tot els atribuïen determinats tics del franquisme.
“Final tràgic”
“Coneixem bé les tècniques dels anys trenta d'embadalir milions de persones darrere un polític. Un monument a la vanitat i a l'arrogància amb un final tràgic”, bramava l'exvicepresident espanyol Guerra, i indicava, en clara referència a Artur Mas, que actualment “hi ha alguns polítics borratxos de vanitat que empenyen la seva comunitat a una secessió suïcida, sota les pressions del nacionalisme”.
En una línia similar, l'expresident espanyol González també alertava: “Estem davant d'un moviment excloent”, i això “ja ho hem viscut a Espanya durant l'època de Franco”, que dividia “entre bons i mals espanyols”, i subratllava: “Temo que ho tornarem a viure amb la divisió entre bons i mals catalans.” Però González va anar més enllà, i va sentenciar que el fenomen català “és una malaltia larvada” no només a Espanya, sinó arreu d'Europa, i va advertir: “Novament torna a galopar el nacionalisme que va ser tan destructiu.”
De fet, l'acte d'ahir no va ser gens nostàlgic, ja que de Suresnes, se'n va parlar poc. Els dos protagonistes el van aprofitar per enviar missatges en clau d'actualitat política, i bona part dels dards enverinats se'ls va endur el procés i les conseqüències dramàtiques que auguren. Tant és així que l'un i l'altre van deixar clar a Pedro Sánchez que recelen de la reforma de la Constitució en clau federal que proposa el PSOE per resoldre, diuen, l'encaix català.
Guerra atribueix al nacionalisme una actitud voraç i insaciable i, en aquest sentit, deixava entreveure que no servirà de res obrir el meló, atès que considera que no en tenen mai prou perquè el seu projecte es basa en “el victimisme, la manipulació i l'engany”.
Mals socialistes
L'exnúmero 2 del PSOE sorgit de Suresnes va enviar un altre missatge al PSC, un partit al qual sovint critica pel fet de defensar el dret a decidir o reclamar una consulta legal. Ahir els avisava, enmig de forts aplaudiments, que a ell li resulta inversemblant que un socialista se senti nacionalista. “Pot ser nacionalista, però sens dubte no és socialista”, exclamava.
El que no es va esmentar en cap moment és que precisament a Suresnes és on es van establir les bases sobre el futur model de república federal espanyola i que més tard el PSOE de la Transició es va encarregar d'eliminar per arribar a un acord constitucional que no reconeixia el dret d'autodeterminació.
En tot cas, el seu discurs antinacionalista lligava poc amb el lament que va llançar acusant de l'error que havia comès el socialisme de deixar que la dreta hagi patrimonialitzat els símbols d'Espanya. Presentava, doncs, un socialisme reticent que ha beneficiat la imatge que es consideri “legítim i heroic cridar Visca Catalunya”, i en canvi sigui “denigrant cridar Visca Espanya”.