Estat francès
Crisi al govern
Guerra oberta al PS francès
Dos exministres de Valls, entre els diputats crítics amb les retallades imposades per Hollande
L'extitular d'Educació qualifica la política de l'executiu d'amenaça per al país
El partit replica amb duresa
Si alguna formació pot exemplificar avui la crisi d'identitat –i de nervis– de la socialdemocràcia europea en l'era de l'austeritat és sens dubte el partit socialista francès (PS). La formació està fracturada des de fa mesos pel gir liberal del govern d'un François Hollande que el 2012 s'autoproclamava enemic de l'empresa, i que avui fa regals fiscals a la patronal per valor de 41.000 milions d'euros per augmentar la competitivitat i rellançar l'economia a la desesperada. En aquesta pugna interna entre partidaris i detractors (o entre realistes i utòpics, segons el primer ministre, Manuel Valls), ahir es va viure un dels capítols més violents, conseqüència de la votació parlamentària de la partida d'ingressos dels pressupostos del 2015 de dimarts. Llavors, el grup de socialistes crítics es va abstenir en massa –van ser 39–, però el detonant de la crisi no va ser aquest, sinó que entre els abstencionistes hi havia dos diputats que fins fa dos mesos eren dos pesos pesants del govern: Benoît Hamon i Aurélie Filippetti, exministres d'Educació i de Cultura, respectivament.
Ahir es va viure una agra discussió a través de diferents mitjans de comunicació entre Hamon i Filippetti i alguns membres del PS i del govern. La metxa del foc encreuat la va encendre l'exministre d'Educació, no fa tant una de les noves cares del socialisme francès, contemporani a Valls, i amb qui el català compartia el projecte de liderar el futur del partit i del país. El pla avui està més que esmicolat, encara més després que Hamon qualifiqués ahir la política econòmica de l'executiu “d'amenaça per a la República”, i que advertís que el govern acabaria portant el país a un “desastre democràtic immens” el 2017, any d'eleccions presidencials. “No hi ha només l'amenaça que Marine Le Pen arribi a la segona volta sense dificultats, sinó que demà dirigeixi el país.”
Tensió extrema
Hamon va tenir una ràpida resposta del patró del partit, Jean-Christophe Cambadélis. “És una actitud deplorable i una deslleialtat”, va afirmar, en referència al vot dels dos exmembres del govern. “Que dos ministres que quan eren al govern havien acceptat plans pressupostaris similars s'hagin abstingut ara, representa un problema ètic”, va criticar, encès. Llavors va ser el torn de l'exministra Filippetti, que va assegurar que es devia només als seus electors, que la seva decisió era conseqüent, i que no volia “rebre cap lliçó”. A les paraules dels dos exministres crítics va respondre poc després el portaveu del govern i ministre d'Agricultura, Stéphane Le Foll, que els va convidar a abandonar el partit. “La reacció de Le Foll mostra l'estat de tensió extrema que hi ha dins les nostres files actualment”, va resumir poc després Hamon, fent voluntat d'esmena i intentant fer pinya en la mesura del possible. Però la roba bruta fa temps que no es renta al número 10 de la rue Solférino, seu del PS a París.
Els dos exministres, juntament amb el titular d'Economia, Arnaud Montebourg, van ser fulminats de l'executiu a finals d'agost per haver criticat el rumb pro empresa de Valls. El primer ministre va deixar llavors el govern lliure de discordants, però aquest exercici de depuració de l'ala esquerra de la formació no el pot fer a l'Assemblée Nationale, on el sector crític de diputats, encara més ara amb dos exministres, ja s'ha convertit en la gran pedra a la sabata de l'oficialisme socialista i amenaça de créixer. La fractura s'ha convertit en guerra oberta.