El Consell de Ministres acorda portar al TC la prohibició del ‘fracking' a Catalunya
L'executiu espanyol considera que aquesta regulació és competència de l'Estat
El recurs també es dirigeix a altres punts de la Llei de mesures fiscals, administratives financeres i del sector públic de Catalunya
El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres recórrer la llei que prohibeix el fracking a Catalunya perquè entén que aquesta regulació és competència de l'Estat. L'executiu de Mariano Rajoy sosté que la normativa bàsica “permet la fractura hidràulica i garanteix, alhora, els valors mediambientals, supeditant els projectes que requereixi l'ús d'aquesta tècnica a la avaluació d'impacte ambiental”.
El govern espanyol presentarà un recurs al Tribunal Constitucional contra la Llei de mesures fiscals, administratives financeres i del sector públic de Catalunya, que inclou, entre altres, una modificació de la Llei d'urbanisme que prohibeix l'ús del fracking per extreure gas quan pugui tenir efectes negatius sobre la geologia o el medi ambient.
El recurs incideix especialment en l'article 167.1 de la Llei, que afegeix un apartat a la Llei d'urbanisme del 2010 i estableix que “en l'explotació de recursos naturals en sòl no urbanitzable, en el cas d'aprofitament d'hidrocarburs, no és permès d'utilitzar la tecnologia de la fractura hidràulica quan pugui tenir efectes negatius sobre les característiques geològiques, ambientals, paisatgístiques o socioeconòmiques de la zona, o amb relació a altres àmbits competencials de la Generalitat”.
El govern espanyol considera que aquest article estableix una “prohibició que en la pràctica és absoluta” del fracking a Catalunya. Segons la tesi de l'executiu de Rajoy, es tracta d'una prohibició “anàloga a la que en el seu moment es va establir a Cantàbria” i que “ha estat anul·lada pel TC “perquè aquesta regulació correspon a l'Estat”.
El recurs també es dirigeix contra altres articles de la llei, com la disposició transitòria cinquena, que regula el règim transitòri de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials. En aquest punt, l'executiu espanyol argumenta dos motius: d'una banda perquè utilitza el terme “entitat gestora de la seguretat social”, en referència a l'Institut, quan aquesta definició està reservada per a les entitats gestores de l'Estat. L'altre és argument és l'adscripció del patrimoni de l'entitat al de la Generalitat, quan, al parer de l'executiu, “pertany a la Tresoreria de la Seguretat Social, e exclusiva competència de l'Estat”.
També es vol impugnar la disposició transitòria vuitena sobre el règim transitori fins a la presentació d'un projecte de Llei de comerç, serveis i fires. Ho fa perquè considera que implica l'incompliment d'una sentència del Tribunal Constitucional “que ja va declarar nul·les les restriccions a la implantació d'establiments comercials fora de la trama urbana consolidada que establia el decret llei 1/2009 de la Generalitat”.