Aval civil i polític al nou 9-N
El Pacte Nacional pel Dret a Decidir manté la unitat per garantir un èxit de participació en la consulta alternativa i “altres formes de mobilització”
L'ens es tornarà a reunir si l'Estat tomba la iniciativa per votar
Unitat civil (no pas uniformisme) amb el nou 9-N. En coordinació amb el “pluralisme polític” i admetent que, a banda de la cita amb les urnes, hi pot haver “altres formes de mobilització”, el Pacte Nacional pel Dret a Decidir va acordar mantenir la unitat a l'entorn del procés participatiu: reconeix que no és una consulta, però coincideix en la necessitat de treballar conjuntament per assegurar que sigui un “èxit”. Un alt índex de participació donarà embranzida al procés, mentre que una implicació baixa de la ciutadania el podria perjudicar. ICV-EUiA, a més, va aconseguir que l'ens que vehicula la implicació de la societat civil en l'anomenada transició nacional acceptés la seva proposta de fer una recollida paral·lela de signatures per denunciar el vet democràtic del govern espanyol a Brussel·les. Durant la reunió no es va concretar la manera de tirar endavant la iniciativa, segons diverses fonts presents en la trobada. Però la previsió és que els partits en parlin durant els pròxims dies.
El coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol, va convocar la trobada del grup promotor amb l'objectiu d'exhibir el consens civil davant de la nova convocatòria, després que li ho demanessin formalment Comissions Obreres i la UGT. Un cop aparcades les “dissonàncies” que han mantingut els partits per la determinació de Mas d'abandonar el decret primigeni i de substituir la consulta pel procés participatiu, i després de l'acord entre Artur Mas i Oriol Junqueras de fer pinya pel nou 9-N i de deixar de banda temporalment les divergències sobre les plebiscitàries, Rigol va arribar al Parlament amb un document consensuat amb totes les forces que reconeixia la necessitat de relligar la societat civil amb el pluralisme polític i de mantenir la unitat amb el 9-N, “tot i les seves limitacions”, amb el compromís de treballar per “una gran mobilització del nostre poble i perquè així el vot emès i altres formes de mobilització reforcin el sentit participatiu dels ciutadans en aquest procés”.
“No hi he vist decepció. Al contrari: un sentit de responsabilitat”, va assenyalar Rigol sobre l'esperit amb què els 67 assistents a la taula del Pacte Nacional van entomar l'alternativa a la consulta. Algunes veus, però, van demanar fermesa a Mas davant de la convocatòria i algunes entitats socials van retreure indirectament a Joan Herrera que hagués declarat que no votarà el 9-N, segons fonts presents.
En aquesta nova exhibició d'unitat (formen part del Pacte Nacional 3.522 entitats) no es va arribar a cap acord sobre com actuar si el govern espanyol impugna el procés participatiu al Tribunal Constitucional. Segons diverses fonts, Mas no va aclarir si es durà a terme en cas que es produeixi la suspensió i tampoc no es va abordar la possibilitat que hi hagi eleccions anticipades de caire plebiscitari. Sí que hi va haver consens, no obstant això, que el Pacte Nacional es tornarà a reunir si l'Estat veta jurídicament el procés participatiu. Més enllà del 9-N, segons Rigol, l'ens no es dissoldrà: “Volem continuar per exercir plenament aquest dret a decidir.”
Tot i que algunes entitats van demanar que el Pacte Nacional es reuneixi d'una manera més operativa per poder prendre decisions, Rigol va admetre les dificultats de compatibilitzar el ritme de les forces polítiques amb el de la societat civil i va assenyalar que aquest “equilibri” no canviarà. Ahir al vespre, hi havia 35.348 voluntaris per al 9-N.
De Gispert confirma el seu sí i sí
La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va confirmar que és partidària del sí i sí en el procés participatiu del 9-N. De Gispert va prendre posició públicament a favor de la independència en declaracions a Televisió Espanyola, però no era la primera vegada que se significava. Ja es va mostrar favorable al doble sí durant el congrés nacional en què Unió va aprovar votar sí en la primera part de la pregunta del 9-N i donar llibertat de vot en la segona. De Gispert i Joan Rigol, coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, són dos pesos pesants de la formació socialcristiana que s'han decantat per l'opció independentista.
El pronunciament públic de De Gispert arribava quan falten setze dies per al 9-N i en un moment en què el sector sobiranista i les bases d'Unió s'han implicat en la campanya Ara és l'hora. Josep Antoni Duran i Lleida sosté que els socialcristians poden considerar que es pot arribar a la confederació per la via del doble sí o bé optant pel sí i no, segons va defensar ahir en la carta web.
