Rajoy ordena un informe per impugnar el nou 9-N al TC
Denuncia que “alguns volen un viatge a l'edat mitjana”
Santamaría creu que aquesta consulta és “més antidemocràtica” que l'anterior deu dies després de ridiculitzar-la com una “ocurrència”
La mateixa Soraya Sáenz de Santamaría que fa deu dies feia mofa de la “nova ocurrència” amb què Artur Mas redefinia el 9-N va comparèixer ahir amb posat de gravetat i sense fer concessions a la ironia. “La Generalitat pretén substituir un procediment il·legal i que té un recurs admès al Constitucional per un altre que és encara més antidemocràtic”, va denunciar la vicepresidenta espanyola. Abraçant un nou vocabulari que ja desterra el mot ocurrència, Mariano Rajoy ha ordenat als serveis jurídics de La Moncloa un informe per avaluar com impugnar els preparatius del nou 9-N davant el TC.
Quan falten quinze dies per al 9-N, la vella “excel·lent notícia” celebrada per Rajoy era ahir una qüestió d'ordre públic i un intent de retrocedir deu segles. “No deixa de tenir gràcia que en algun lloc d'Europa hi hagi algú que estigui intentant provocar un procés de sortida d'Europa i un viatge cap a l'edat mitjana. Realment, no hi ha dret i no es mereixen això els ciutadans de Catalunya ni els de la resta d'Espanya”, va alertar Rajoy des de Brussel·les.
Obviant que el PP, el PSOE i UPD van vetar el traspàs de la competència al Congrés i que el govern espanyol ha frenat la consulta original al TC, Rajoy va adoptar el punt de vista d'un observador extern per arribar a lamentar que el 9-N “no té ni cens previ”. “Es pretén celebrar un procés consultiu –així l'anomenen i així m'hi refereixo– sense cap garantia democràtica. No hi ha precedents a la història del nostre país que es vulgui celebrar un procés sense cap garantia democràtica: sense un cens previ i en què els partidaris d'una posició disposen les paperetes, les recullen, les recompten i les custodien”, va denunciar Rajoy. La mancança lamentada ara contrasta amb l'avís preventiu del seu subordinat i ministre de Justícia, Rafael Catalá, que advertia els dies previs que la mera presentació d'un cens seria motiu suficient per impugnar la nova cita davant el Constitucional.
A La Moncloa, Sáenz de Santamaría acusava Mas de “descarregar la responsabilitat d'un procés en ciutadans particulars, directors d'institut i alcaldes, un altre tipus de funcionaris... I la nostra obligació és donar tranquil·litat i seguretat a tots ells”, va dir. “Als ciutadans no se'ls pot imposar, verbalment o com sigui, obligacions que els generin dubtes, pors, intranquil·litats o inseguretats”, va prevenir.
Voluntaris qüestionats
La número dos del govern espanyol fins i tot va posar en qüestió la voluntarietat dels voluntaris, assimilats per ella a afins a CiU. “Imaginin que un partit polític que està al govern decideix fer unes eleccions sense convocar-les i que, sense cens ni res, decideix que posa les meses i les urnes i que en aquestes meses i en aquestes urnes hi haurà els voluntaris afins a aquest partit polític. Com qualificarien aquest procés electoral?”, es va preguntar. Curiosament, el pas per impugnar el 9-N es va plasmar en un Consell de Ministres que va aprovar la impugnació davant el TC de la consulta canària sobre les prospeccions petrolíferes de Repsol. “És una competència de l'Estat i sobre això no hi ha capacitat de negociació”, sosté Santamaría.
LES FRASES
El rei vol una Espanya “allunyada de la divisió”
“Els espanyols ja no som rivals els uns dels altres. Som protagonistes d'un mateix camí”. Va ser la proclama del rei en el lliurament dels premis Príncep d'Astúries, en què també va assegurar que Espanya necessita un “impuls moral col·lectiu” i esdevenir una nació “allunyada de la divisió i la discòrdia”.
El procés català va planar sobre el primer discurs de Felip VI com a cap de l'Estat en la cerimònia de lliurament dels guardons que cada any concedeix la Fundació Príncep d'Astúries. Malgrat que no va citar Catalunya, se'l va entendre. El monarca va apostar per “cuidar i afavorir la vida en comú”, i va demanar aprendre de les “llums” i les “ombres” de la història d'Espanya per no repetir “els errors del passat”.
La democràcia espanyola, va avisar Felip VI, “no és fruit de la improvisació, sinó de la voluntat decidida del poble espanyol de constituir Espanya en un estat social i democràtic de dret on tots, ciutadans i institucions, estem sotmesos de la mateixa manera al mandat de la llei”.
