Els petits al poder
Estònia, Letònia, Eslovàquia, Finlàndia, Bulgària i els Països Baixos controlen les vicepresidències de la nova Comissió Europea
El luxemburguès Juncker s'estrena amb la recuperació econòmica i l'atur com a reptes
Petits al poder. La nova Comissió Europea desmenteix el tòpic de Mariano Rajoy que “a Europa, els petits no compten gens i és necessari ser gran”. Jean-Claude Juncker va rellevar, ahir, José Manuel Durão Barroso estrenant la presidència d'un nou executiu comunitari que estarà controlat, precisament, pels socis més petits del club. Estònia (que té només 1,3 milions d'habitants), Letònia (amb 2 milions), Eslovàquia i Finlàndia (amb 5 milions), Bulgària (amb 7) i els Països Baixos (amb 16) tenen sis de les set vicepresidències de l'equip del conservador luxemburguès (mig milió d'habitants). Itàlia és l'únic estat membre gran en aquesta nova cúpula.
Destaca la presència del letó Valdis Dombrovkis, vicepresident responsable de l'Euro i el diàleg social. Fa poc més d'un any, quan era primer ministre, Dombrovkis va desafiar la diplomàcia espanyola donant suport al procés sobiranista català. “Si hi ha una voluntat clara del poble, una demanda clara d'un referèndum, val absolutament la pena parar-hi atenció i mirar opcions sobre com abordar-ho”, va defensar en una entrevista a l'ACN. “Reconèixer una Catalunya independent? Si hi ha legitimitat en el procés, diria, teòricament parlant, per què no?”, va admetre. I després es va negar a retractar-se, tot i l'esbroncada al seu ambaixador a Madrid. L'executiu del PP s'ha intentat venjar i fer-li pagar aquestes declaracions, però finalment el popular letó ha aconseguit un càrrec a la cúpula de la nova Comissió.
Un altre bàltic, l'exprimer ministre estonià liberal Andrus Ansip, és el vicepresident de Mercat Únic Digital. El també exprimer ministre finlandès Jyrki Katanien s'encarregarà de Creixement i Ocupació. I el socialista eslovac Maros Sefcovic, vicepresident responsable de la Unió Energètica, és, des d'ahir, el nou cap de Miguel Arias Cañete. Precisament, pel paper secundari del seu eurocomissari, les sospites sobre els seus conflictes d'interès i haver-se negat a presentar una candidata (dona) alternativa, l'Estat espanyol ha quedat relegat a una cartera de segona fila, després de 15 anys controlant la molt poderosa de Competència (2009-2014) i la també important d'Afers Econòmics i Monetaris (1999-2009). A l'Estat, ser la tercera economia de l'euro i el cinquè soci amb més població de la Unió Europea no li està servint per tenir alts càrrecs de
responsabilitat a Brussel·les.
També un altre eurocomissari, el nou responsable de Política de Veïnatge i Ampliació, l'austríac Johannes Hahn, rebutja l'espantall de l'expulsió de la UE, assegurant que l'encaix d'una Catalunya independent “es pot resoldre de manera més relaxada”. Tot plegat, però, no significa pas que Juncker vegi de bon ull el 9-N; al contrari, li genera la mateixa simpatia que a José Manuel Durão Barroso: cap ni una. I per això, el des d'ahir nou president l'executiu comunitari no pensa moure's ni un mil·límetre de la línia marcada pel sortint.
Jean-Claude Juncker promet ser menys presidencialista que Barroso i podria donar molt més joc i marge de maniobra als seus eurocomissaris, un equip més polític que tecnòcrata. El seu home fort serà l'excap de la diplomàcia holandesa Frans Timmermans, que el substituirà “quan no pugui ser-hi present físicament o espiritualment”. Que l'anèmica recuperació econòmica es tradueixi en creació d'ocupació és el principal repte de Juncker, que ha promès un pla de xoc de 300.000 milions d'euros en inversions (amb diners frescos, i no només partides pressupostàries ja existents) que haurà de concretar abans del Nadal.