La trampa dels dos milions
El sobiranisme aspira a la màxima mobilització el nou 9-N, però serà molt difícil assolir els dos milions que s'estan posant de llistó per qualificar-lo d'èxit
En cap altra cita electoral l'independentisme ha registrat aquest nombre de vots
Sense cens previ, no es poden donar xifres relatives
de participació
S'han fet moltes conjectures en les últimes setmanes sobre la participació que caldria en la consulta alternativa del 9-N per interpretar que la independència seria l'opció majoritària en un referèndum amb tots els ets i uts o unes plebiscitàries d'aquí a uns mesos. I moltes han coincidit a situar la xifra màgica en els dos milions de votants, partint de la premissa que la gran majoria (fins i tot Mas ho ha admès) votaran sí i sí, vist el boicot dels partits i entitats unionistes, que han cridat els seus simpatitzants a quedar-se a casa.
El president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol, admetia fa uns dies que dos milions de vots el 9-N serien un “èxit”. I els centenars de milers de visites al web www.participa2014.cat per conèixer el lloc de votació assignat a cadascú també han desbordat l'optimisme del govern, que entre bastidors confia en aquesta xifra. Fins i tot el president d'ERC, Oriol Junqueras, al setembre l'havia esmentada com a orientativa per a la consulta inicial del 9-N, quan es preveien 8.000 meses, tot i que el que ara es proposa és una cosa força diferent.
Una enquesta d'El Periódico de la setmana passada estimava la participació en el nou 9-N precisament en uns dos milions de persones, que suposarien al voltant d'un 35% del cens de les eleccions del 2012. Segons les estimacions de l'expert Carles Castro fa uns dies a La Vanguardia, a partir d'aquesta xifra seria creïble la possibilitat de victòria de la independència en un referèndum real, sempre que la participació no hi superés el 60%. Com més alta fos, més es dóna per fet que pujaria el no, i per tant més difícil seria per als independentistes assolir el 50% o la majoria parlamentària.
Fonts consultades de la campanya Ara és l'hora, en tot cas, han volgut posar els peus a terra, i avisen que serà molt difícil, per no dir impossible, arribar als dos milions. De fet, alerten que seria contraproduent fixar-se aquest llistó com a barem per avaluar l'èxit o el fracàs del nou 9-N, i que no s'ha de caure en una trampa que es posi el mateix sobiranisme. Fins i tot en el cas que la jornada fos un èxit desbordant, i les 6.695 meses previstes, disposades en 1.317 locals arreu del país, s'omplissin de gom a gom durant les onze hores que estaran obertes, seria materialment impossible sobrepassar els 2,2 milions, si es compta una mitjana de dos minuts per persona, que abans haurà de donar les dades del DNI per inscriure-s'hi.
De fet, si es repassen els precedents recents d'eleccions oficials, amb tots els punts de votació i l'engranatge de l'administració en marxa, és fàcil adonar-se de la dificultat de mobilitzar la població en la fórmula de participació ideada per a diumenge vinent. En la sèrie de convocatòries (vegeu gràfic) des de les eleccions al Parlament del 2010 (incloent-hi municipals, estatals i europees, amb totes les connotacions i circumstàncies diferents que les envolten) el vot a partits considerats independentistes (CiU, ERC, Solidaritat, Reagrupament i la CUP) sempre oscil·la entre 1,1 i 1,2 milions, tret dels 1,5 milions del 2010. Només en els comicis al Parlament del 2012, els més participatius de la història i ja molt polaritzats a l'entorn del dret a decidir, el vot independentista va créixer força, si bé no va arribar als 1,8 milions. I tot just va passar dels 2,1 milions afegint-hi ICV, l'altre partit favorable al procés, però dividit pel que fa a la independència. Si s'agafen els sis referèndums oficials celebrats a Catalunya des de la Transició, la participació sempre ha oscil·lat entre els 2,1 i els 2,9 milions, si bé en els dos últims (Constitució Europea el 2005 i Estatut el 2006) ni tan sols ha arribat al 50% del cens.
És evident que el 9-N no hi ha eleccions ni consulta oficials. I hi concorren molts elements que el diferencien de qualsevol altra cita anterior, començant pel fet que la incertesa fins a última hora sobre la seva celebració arran de la batalla jurídica del govern estatal hi restarà votants potencials. També el fet que hi hagi molts menys punts de votació, i a sobre diferents dels habituals. Això, a banda del fet que no sigui vinculant de cap manera, resta motivació fins i tot a partidaris del sí i sí. Per contra, això sí, els entesos valoren que la capacitat de mobilització que ha demostrat el sobiranisme i l'augment de tensió per la prohibició de l'Estat també poden esdevenir al·licients que farien augmentar la participació.
En tot cas, hi ha un factor que dificultarà les comparacions: no és clar l'univers electoral a què va dirigida la crida del 9-N. La Generalitat assegura que la xifra seria d'uns 5,4 milions, però no és clar si inclou els menors de 16 a 18 anys i els estrangers que tenen targeta d'identificació. Segons l'Idescat, incloent-los-hi, la quantitat es podria elevar a uns 6,2 milions, dels quals, però, és incert quants immigrants compleixen els requisits. La xifra real podria ser al mig, entre els 5,5 i els 6 milions. En tot cas, com que no hi ha una base clara, serà impossible establir xifres relatives de participació, i només se'n podran donar d'absolutes.
La campanya pel doble sí no es cansarà de fer crides a la participació, perquè com més gent hi vagi més força tindrà el clam, és evident. Però es guardaran prou de fixar-se fites trampa, ja que l'hora de la veritat arribarà amb les plebiscitàries.
Objectiu: 2,5 milions de vots en unes plebiscitàries
El mateix dia que es va presentar oficialment, al juliol, la campanya pel sí i sí Ara és l'hora es va fixar l'objectiu de decantar mig milió més de votants indecisos cap a la independència, per tal de blindar-la el dia que es vagi decisivament a les urnes. La fita no és fàcil, doncs: assolir els 2,5 milions de votants independentistes. Segons fonts de la campanya, això asseguraria la victòria tot i que hi hagués una mobilització en massa dels votants del no, i per tant una participació històrica.
També blindaria el sí davant l'aparició d'una tercera via, en forma d'una possible oferta de l'Estat després del 9-N que assumissin un o més partits, que s'admet que és l'altre gran handicap que podria posar en perill una majoria absoluta de les opcions netament independentistes. “No ens deixen fer el referèndum perquè saben que el guanyaríem”, assenyalen les mateixes fonts, basant-se en totes les enquestes aparegudes els últims temps. Però si hi ha oferta estatal, la cosa podria estar més disputada en unes plebiscitàries, en què el paper que hi pugui jugar ICV i la irrupció de Podem també són incògnites que en poden distorsionar el resultat, fins al punt que podrien ser forces decisives per decantar el resultat a favor o en contra de la independència. Per tot això, Ara és l'hora és conscient que cal seguir fent feina de formigueta amb els indecisos. El 9-N, i més enllà. De moment no tenen dades recents, però són optimistes. “Estem fent una bona campanya”, asseguren.
