La independència possible
Les economistes Núria Bosch i Marta Espasa analitzen en un llibre la viabilitat de Catalunya en un hipotètic escenari independent
Des del 2006 fins al 2010, una independència hauria estat positiva econòmicament
La globalització afavoreix els processos d'independència. Això és el que sostenen Núria Bosch i Marta Espasa, professores titulars de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB, en el seu treball 12 arguments econòmics per a la independència (tal com van anunciar, per exemple, Enrico Spolaore i Alberto Alesina a The size of nations el 2003). L'estudi de Bosch i Espasa, però, no se sustenta en aquesta apreciació de magnituds, el primer dels temes que desenvolupen, sinó en el tracte fiscal espanyol a què està sotmesa Catalunya. Les seves conseqüències, creuen, “han estat decisives perquè vulguem desvincular-nos políticament i econòmicament d'Espanya”.
Respostes a la independència
Una immersió en les poc més de 120 pàgines permet al lector evitar la presumible dificultat de la interpretació numèrica i apropar-se a la qüestió principal mitjançant gràfics digeribles i idees sintetitzades.
“Catalunya finança l'Estat espanyol amb una aportació anual del voltant del 8% del seu PIB.” En canvi, des del 1986, el primer any des que la Generalitat té dades de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central, sempre ha estat endeutada, és a dir, “el que s'aporta a Espanya és molt més gran que el que es rep”, afirmen.
El raonament estadístic, però, no s'atura aquí; a l'obra, serveix a Bosch i Espasa per contraposar escenaris i posar sobre la taula de les suposicions l'estudi econòmic d'una Catalunya independent. Concretament, des del 2006 fins al 2010. L'economia, ara, es desborda: durant els 4 anys s'haurien recaptat, “amb el mateix sistema fiscal i la mateixa pressió fiscal que va tenir dins de l'Estat”, 48.000 milions d'euros de més cada any. El guany fiscal, a més, hauria estat entre 12.000 i 16.000 milions d'euros anuals. Però avisen: “Un dels objectius que hauria de marcar-se el nou estat seria la lluita contra el frau.”
D'altra banda, les despeses addicionals “haurien d'haver estat d'uns 36.000 milions d'euros més anualment”. I precisen: “Seria necessari que, en un nou estat, es milloressin les estructures administratives per millorar la qualitat de la despesa.”
En un estat propi, a més, la independència econòmica s'afegiria a l'aparició de noves competències del govern (com ara les beques, el sistema de la seguretat social o la política de defensa); la modificació de l'ingrés de les pensions, que es podrien pagar tenint en compte el superàvit que ha tingut Catalunya durant els darrers anys; al deute que li tocaria pagar a Catalunya o al retorn (o no) a la Unió Europea i la Unió Econòmica i Monetària.
Com la resta d'economistes que darrerament han pronosticat una sortida econòmica viable amb la independència, les dues professores han entrat amb força a l'opinió pública. El seu argumentari podria marcar el rumb que emprengui el país durant els pròxims anys.