Podem agafa embranzida i arracona Rajoy i Sánchez
El baròmetre de l'octubre del CIS constata que el PP continua en caiguda lliure, i que el PSOE gairebé no ha notat la irrupció del nou líder
Els d'Iglesias han sabut capitalitzar el malestar per la crisi i la corrupció
El bipartidisme espanyol i l'alternança en el poder entre el PP i el PSOE que durant anys ha funcionat al Congrés dels Diputats fan aigües. I el responsable és Podem, una formació que en poc temps ha sabut capitalitzar el malestar ciutadà per la crisi i els successius casos de corrupció. L'enquesta del mes d'octubre del Centre d'Estudis Sociològics (CIS) confirma el que ja han assenyalat altres sondejos: que Pablo Iglesias ha irromput en el panorama espanyol per complicar l'existència als dos grans partits, que en les darreres setmanes han hagut d'amagar el cap sota l'ala per assumptes com ara el de les targetes opaques de Caja Madrid. I això que en el moment de fer-se l'enquesta encara no s'havia produït l'operació Púnica.
“Cuinat” o “socarrimat”
Segons aquest estudi, la formació de Pablo Iglesias se situa com a primera força en intenció de vot directe (17,6%), contra el 14,3% del PSOE i l'11,7% del PP, si bé després de l'anomenada “cuina” –és a dir, la ponderació de diferents variables sociològiques– el resultat final matisa la patacada del bipartidisme, i assenyala que els de Mariano Rajoy continuarien sent els més votats (27,5%), els socialistes quedarien segons (23,9%) i en tercera posició s'hi col·locaria Podem, amb el 22,5%.
Algunes fonts, però, assenyalen que més que “cuinades” les xifres del sondeig –que l'executiu espanyol ha retingut durant deu dies– han quedat “socarrimades”. I que, en tot cas, situïn en la posició que situïn els d'Iglesias, la realitat és que de cara a les generals de l'any vinent l'enfonsament del bipartidisme és irreversible.
Respecte a l'enquesta pública del mes de juliol, els més perjudicats són els populars. Al desgast de la corrupció i l'atur, s'hi ha de sumar la pèssima gestió de l'Ebola i la mala maror que va provocar entre l'electorat ultraconservador la renúncia a endurir la llei de l'avortament, amb la consegüent dimissió d'Alberto Ruiz-Gallardón.
Tampoc el PSOE no acaba d'aixecar el vol, malgrat que aquesta és la primera enquesta en què apareix el nou secretari general, Pedro Sánchez. En tot cas, el partit ha obtingut un millor resultat que fa tres mesos –que va coincidir amb l'adéu d'Alfredo Pérez Rubalcaba– i, sobretot, la nova executiva respira alleugerida perquè han escurçat distàncies respecte a un PP que a hores d'ara hauria perdut més de 17 punts en relació amb les generals del 2011.
Pel que fa a l'examen als líders, cap d'ells no aprova però, en tot cas, amb una nota de 3,85 el socialista és un dels que obtenen la puntuació més alta. A la part baixa de la taula s'hi situa el president espanyol i número u del PP, amb una valoració de 2,3. Rajoy genera una gran desconfiança i la seva gestió neguiteja cada vegada més els dirigents populars, que temen que la cita de les autonòmiques i municipals del maig sigui l'avantsala d'una gran derrota en les generals. En privat comencen a sorgir veus que qüestionen la idoneïtat de l'actual líder per tornar a encapçalar la candidatura a La Moncloa.
Situació ingovernable
El CIS retrata un moment puntual i un estat d'ànim concret, però també marca tendències de vot i deixa força palès que la tònica general és que la ciutadania considera que els partits clàssics ja no serveixen per resoldre l'actual crisi econòmica i institucional. És per això que, si es manté l'actual panorama, a partir del 2015 la situació pot resultar ingovernable tenint en compte, a més, que els que podrien servir de crossa al PP o al PSOE –UPD i IU– també veuen que el suport a les urnes ha anat minvant a favor dels de Podem.
LES XIFRES
Augmenta el nombre de partidaris de l'autodeterminació
M. O
Coincidint amb el decret d'Artur Mas en què convocava la consulta del 9-N i la fulminant paralització de la consulta per part del Tribunal Constitucional, el nombre de ciutadans partidaris d'una organització territorial que permeti als pobles convertir-se en estats independents arriba a una de les xifres rècord. Concretament, l'11,5% avalen l'autodeterminació, contra el 18,7% que prefereixen un estat sense comunitats autònomes. Val a dir, però, que la dels recentralitzadors és una de les xifres més baixes des que es va introduir aquesta pregunta en l'enquesta del CIS. En general, l'opció preferida és la d'un estat com l'actual (36,1), seguit dels que volen més autogovern (13,3).
CiU i ERC en l'enquesta
Pel que fa als resultats dels partits catalans, segons l'enquesta del CIS de l'octubre CiU es mantindria com a primer grup català al Congrés (3,8% dels vots) i es recuperaria respecte al juliol, mentre que ERC baixaria i obtindria el 2,3%. No obstant això, en intenció directa de vot estan gairebé empatats. Els experts assenyalen que aquest baròmetre no és prou indicatiu per determinar la situació dels partits minoritaris a la cambra espanyola, ja que la mostra d'enquestats és molt petita.