Atenció al jutge de guàrdia
Els Mossos haurien d'actuar el 9–N, en una hipotètica retirada d'urnes, si reben l'ordre d'una autoritat judicial
No està clar en quins preceptes es pot fonamentar una denúncia contra el procés participatiu
La consulta de diumenge pren forma tot i estar prohibida. El procés participatiu està convocat, sense que ningú hagi signat cap paper oficialitzant-ho. El 9-N avança instal·lat en uns llimbs jurídics que fan molt difícil preveure què pot passar si diumenge es formalitza alguna denúncia contra la seva realització. Ahir, només hi havia una cosa clara en la qual coincidien diverses fonts policials i judicials consultades per aquest diari: els Mossos d'Esquadra, com agents de l'ordre sotmesos a legislació vigent, estaran obligats a actuar –en una hipotètica retirada d'urnes– si així els ho mana una autoritat judicial o la mateixa fiscalia.
Una cosa ben diferent és, però, qui podria donar aquestes ordres i sobre la base de quins preceptes legals. La clau de volta de tot plegat serà al jutjat de guàrdia, ja que és aquí on s'hauria de decidir quin tràmit es dóna a una denúncia contra el procés participatiu i si s'envia els Mossos als col·legis. Cal tenir clar, d'entrada, que cada jutge no només és independent sinó que té una forma diferent d'interpretar la realitat. Diumenge, per exemple, a Barcelona hi ha de guàrdia Gonzalo de Dios Hoyo, magistrat que ha trigat 9 anys a instruir el cas del 3%.
Deixades de banda fílies i fòbies de cada jutge, el problema real que es planteja és el de quin delicte es podria denunciar, ja que no sembla clar que es pogués al·legar el de desobediència.“Perquè es pogués atacar el tema per aquí hi hauria d'haver una conducta de rebel·lió reiterada, amb un requeriment previ de l'administració dirigit a algú de les conseqüències del seu incompliment, i això no es dóna enlloc”, opinava ahir un magistrat de Barcelona amb anys d'experiència als jutjats d'instrucció de la ciutat.
“L'incompliment hauria de ser molt clar, amb ordres concretes i dirigides a persones concretes per considerar que hi ha desobediència”, va coincidir ahir Carme Herranz, advocada del Col·lectiu Ronda que porta el cas de la retirada d'urnes en el Multireferèndum.
Les fonts consultades no només veuen un problema de falta de fonament jurídic per intentar actuar contra el 9-N sinó també una impossibilitat tècnica, “una dificultat operativa evident” o “l'escàs marge de maniobra” que tindria el jutge.
Una altra via és la de la fiscalia, que està facultada per activar la policia a actuar contra un delicte que s'estigui cometent. Les mateixes fonts consideren que la forma normal de procedir seria formalitzant denúncia al jutjat de guàrdia. L'advocat penalista José Maria Fuster Fabra entén que la fiscalia només es podria activar si és la Generalitat la que acaba convocant, fet que de moment no ha passat.
El que és evident és que, de moment, la fiscalia de Catalunya no està prou activa en aquest tema. Si acaba movent fitxa serà per indicació del fiscal general de l'Estat, càrrec –que ningú ho oblidi– nomenat pel govern de l'Estat.
