Berlín recorda el seu 9-N

“El mur no passava exactament per on ho fan els globus i tot plegat és una mica Disneyland. Però està bé repassar la història amb ulls optimistes, deixar de banda per un dia Ucraïna i els murs que queden per enderrocar”, diu Ursula Winkhaus, de 79 anys, en cadira de rodes i abrigada amb una bufanda que quasi li tapa la cara, malgrat que és un novembre benigne a Berlín. Passeja amb una neboda per la filera feta amb uns 7.000 globus blancs que escenifiquen el traçat del mur i que aquest diumenge, cap a les sis de la tarda, es deixaran anar al cel berlinès, en record de la nit que va caure el mur, el 9 de novembre del 1989.

“Havien de ser 8.000 globus, però es veu que alguns estaven punxats i altres no s'han encès. Coses del Made in Germany”, fa broma la neboda, mentre empeny la cadira de rodes. El recorregut no és fidel ni tampoc no reprodueix el que va ser la traumàtica divisió berlinesa. Recorre alguns llocs emblemàtics de la capital i alguns fragments del mur encara dempeus, com els 1,2 quilòmetres de l'East Side Gallery o el Checkpoint Charlie, l'antic pas entre el sector comunista i el controlat pels Estats Units.

“El que per nosaltres era la franja de la mort és ara un reclam turístic, farcit de salsitxeries i amb uns grafits que van pintar una colla d'artistes occidentals quan ja havia caigut el mur. En temps de la dictadura, només hi havia pintades des del cantó occidental, no de l'oriental”, continua la veterana, mentre avança cap a l'escenari de la Porta de Brandenburg, on avui es recordarà una nit històrica que, per a la seva neboda, de 45 anys, va funcionar en sentit contrari al de la majoria. “Vivia a prop de la KuDamm [a l'oest]. Havia passat a l'est, amb un visat de visitant per anar a un aniversari. De cop, quan me'n tornava cap a casa pensant que feia tard per passar pel control, em vaig trobar un munt de gent que anava cap a la Bornholmer Strasse”, explica la Ruth, la neboda. La gran nit històrica en què va caure el mur va ser per a ella la de la “petita història”, en què del neguit per com passaria la frontera va veure's creuant tranquil·lament pel primer control que va aixecar la tanca enmig de milers de ciutadans de l'est que sí que havien sentit les notícies i sabien que, per primer cop en 28 anys, podien creuar a l'oest sense visat.

La neboda vivia a prop de la KuDamm; la tieta amb qui passeja entre els globus era al sector est. “No, no venia al meu aniversari, sinó al d'un amic seu; per al meu no s'hauria pres la molèstia”, somriu la veterana.

Ciutadans de l'est i de l'oest, però sobretot turistes equipats amb mapes, passejaven, ahir, entre els globus. A la Porta de Brandenburg, es feien els assajos del que serà, avui, l'acte central, amb pocs discursos i moltes actuacions musicals –Daniel Barenboim i la Novena de Beethoven, més Peter Gabriel i Heroes, enmig de grups de tota mena, essencialment alemanys–. La cancellera, Angela Merkel, haurà parlat una mica abans, en altres actes recordatoris de la jornada històrica. A la Porta de Brandenburg no s'han convidat líders internacionals. Fa cinc anys, en el vintè aniversari, sí que hi van ser presents els aleshores líders francès, Nicolas Sarkozy, britànic, Gordon Brown, rus, Dmitri Medvedev, i la secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton. Aquest cop, més que discursos parlant de l'adéu al món partit en dos blocs hi ha advertències sobre el conflicte ucraïnès.

“El món s'aboca a una nova guerra freda”, deia, ahir, Mihkaïl Gorbatxov, el líder soviètic que va negociar la reunificació alemanya amb el canceller Helmut Kohl. Ni l'un ni l'altre són a la llista de convidats de la Porta de Brandenburg. Tots dos van ser protagonistes i artífexs d'aquell procés històric. Tots dos critiquen aquests dies, per separat i en actes de caràcter privat, la falta de tacte d'Occident envers Moscou.